Kristin Ross reflexiona sobre el poder de la subjectivitat a l'hora d'abordar la història i sobre la memòria oral i els relats en primera persona. Analitza també el potencial subversiu de les lluites mediambientals actuals, com a formes d'activisme capaç de generar una nova intel·ligència ecològica, social i política. Ross recupera també l'esperit associatiu i cooperatiu de la Comuna de París, exposa la necessitat de traspassar els relats nacionals de l'Estat i defensa la solidaritat com a estratègia política.