L'enfocament de Ballestero tant des de la docència com des de la seva participació en el procés de resistència popular per l'accés universal a l'aigua, és un exercici de feedback que difumina per complet la divisió entre teoria i pràctica. El seu treball advoca per superposar l'etnografia amb un modus operandi col·laboratiu i feminista, i les possibilitats d'acció latents en l'entorn, tant si es tracta d’un entorn natural, una agència reguladora o “els dispositius tècnic-jurídics que es col·loquen en el centre d'aquestes mobilitzacions polítiques”. Parlem amb Andrea Ballestero sobre aqüífers i futurs amorfs. Sobre la imaginació com a part essencial del procés de recerca acadèmica i de com reorientar l'energia col·lectiva cap al present com a manera d'assegurar un futur més just, a través d'accions mundanes i quotidianes però amb conseqüències directes i palpables.