En aquesta conversa amb l'artista, historiadora de l'art, investigadora i educadora Teresa Lanceta el sentit del tacte reclama espai al de la mirada. A més, recuperem el saber del teixit en termes de col·lectivitat, com un codi obert per a les que el coneixen i el performen. I en aquest gest repetitiu i necessari, la tècnica esdevé forma i la forma, llenguatge. Desapareixen així els marges i apareixen rombes, sets, sargits… segons el moment vital. Un pensar i fer amb altres, i un viatge de viatges a través del qual una miríada d'objectes mundans prenen la paraula: cabdells de llana, coixins, catifes, gerres d'aigua i tovalloles de platja.