L'artista xilena Nicole L'Huillier enuncia la seva pràctica des de l'antidisciplina, una pràctica que se situa en les vores, generant un espai liminal i sensorial en el qual categories com l’arquitectura, la ciència, la música i el so tendeixen a enfonsar-se i entrellaçar-se. Pensant-se des del seu sud natal, Nicole reivindica la necessitat d'atendre múltiples lògiques simultàniament i abraça el mestissatge, com una manera de ser i estar, plena de riquesa, complexitat i contradiccions. En aquest podcast obrim els processos, metodologies i rituals col·lectius de Nicole L'Huillier, en conversa amb velles conegudes –Gloria Anzaldúa, Silvia Rivera Cusicanqui, Gabriela Mistral, AM Kanngiesser…– i desconegudes. Les seves paraules-membrana ens acaricien i ens sacsegen. Sons, vibracions, ressonàncies, estructures i altres múltiples transduccions sensorials, ens conviden a confabular, entre xiuxiuejos, altres maneres de ser i estar encarnades i des de la col·lectivitat.