En aquest episodi toca submergir-nos de ple en un moment clau en l’evolució dels videojocs: el pas del píxel als polígons. I esbrinarem per què la premsa especialitzada coincideix a marcar el 1996 com l'any clau d'aquest impàs.

Si pensem en els videojocs de fa 40 anys, ens venen al cap pantalles planes, personatges que es mouen d’esquerra a dreta i salts molt precisos. Però avui dia, entrem en mons tridimensionals on podem mirar a tot arreu, explorar racons i fer-nos sentir dins del joc. Com hem arribat fins aquí? A quins pànics es van enfrontar desenvolupadors i gamers?

I sobretot: el 3D fa que els videojocs siguin millors, o simplement diferents? Això és el que esbrinarem en aquest programa, el qual està amenitzat amb bandes sonores de videojocs mítics del 1996 (Tomb Raider, Resident Evil, Quake...), així com de música d'aquell any:

- Devil's haircut - Beck

- Scooby snacks - Fun Lovin' Criminals

- I'm only happy when it rains - Garbage

Per fer aquest programa ens hem documentat amb diversos articles de premsa especialitzada i, especialment, a partir de l'estudi "Evolución tridimensional en la representación visual de los videojuegos y su repercusión en la jugabilidad", de Alfonso Boullón Sabín, Catedràtic d’Arts Plàstiques i Disseny (2009).

A més, torna la secció de l'Àngels López, Mama por!, on analitzarem la por d'agafar el tren, en relació amb el desgavell de rodalies a Catalunya.

Pitgeu l’START al pànic i compartiu-lo!