Temps mort

Després de sentir set testimonis de nois i noies d'entre 20 i 24 anys privats de llibertat, preguntem a diferents actors socials i polítics per a què serveix la presó i què caldria canviar. En la primera part del capítol coneixerem com es fa l'ingrés a presó, quin impacte té en els interns, quins aspectes es treballen durant la privació de llibertat i de quins recursos disposa el sistema. Són suficients? Parlem amb la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, i amb professionals de la justícia, la psicologia i el tercer sector.

En la segona part del capítol parlarem sobre la tornada a la llibertat. Preguntem a professionals del sector penitenciari, a voluntaris i a la mateixa consellera de Justícia si el pas per la privació de llibertat prepara els joves per reintegrar-se a la societat. O bé si ha estat un temps mort. Repassem els recursos dels quals disposa el sistema en l'etapa d'acompanyament postpenitenciari i les barreres que troben més enllà dels murs de la presó. I, sobretot, fem una pregunta a tots els protagonistes: l'empresonament, serveix o cal buscar-hi alternatives?

Aliou Sakhanokho ja surt de permisos de la presó de joves de Catalunya. Abans, havia fet sortides programades. Es tracta de trobades entre l'intern i la família perquè tothom entengui què ha passat, com i, sobretot, per què. Compleix condemna per un delicte greu. Ara mira cap al futur i voldria iniciar un procés de justícia restaurativa per demanar perdó a la víctima.

Tenia una vida estable, estudis, feina i una família que l'estimava i el cuidava. I una afició, el futbol, que podria esdevenir la seva professió. Què ha passat perquè algú així acabi en un centre penitenciari? El jutge haurà de determinar si està o no relacionat amb un delicte de sang. Mentrestant, passa els mesos al Centre Penitenciari de Joves de Catalunya, on podria estar-se fins a quatre anys.

Habib Abdel Wadoud té clar com vol sortir del centre penitenciari: amb una feina i amb el perdó de la víctima. Ha iniciat un procés de justícia restaurativa. El primer pas ha estat reconèixer el mal que ha fet. El segon, sanar-se. Ha deixat la droga i ha començat una teràpia psicològica i psiquiàtrica que li permet suportar l'impacte de l'empresonament.

Yasmina Giménez compleix condemna a la presó de dones de Wad-Ras per estafa informàtica. Va vendre coses que no tenia perquè, segons explica, havia vist com ho feien altres i els havia sortit bé. Fins ara, formava part de l'equip de suport al seu pare i al seu germà, tancats a Brians. Ara és ella qui rep les visites de la família. Diu que sortirà preparada per buscar una feina i mirar endavant.

Abdelatiff El Idrissi passejava amb un amic pel port de Ceuta quan van decidir pujar al doble fons d'un camió i passar d'amagat la frontera. Tots dos buscaven un futur millor. Segons explica, el company ho ha aconseguit, però ell no. Compleix condemna al Centre Penitenciari de Joves de Catalunya. Quan va sortir del centre de menors, no tenia la documentació en regla, ni diners, ni casa, ni feina.

Dayana Rivera tenia dinou anys quan va decidir transportar una maleta plena de droga del Perú a Barcelona. Havia vist com altres ho havien fet i va pensar que ella també ho aconseguiria. No va arribar a sortir de l'aeroport. La policia li va confiscar el doble de la cocaïna que creia que portava. Directament a la presó. Era jove, estava sola en un altre continent i embarassada de vuit mesos.

Quan tenia sis anys, Guillermo Parra estava acostumat a visitar el pare i els tiets a la presó de Quatre Camins. Quan en tenia tretze, la seva vida consistia a robar, drogar-se, fugir del centre de menors i sobreviure al carrer. Llavors, ja els ho deia, als amics: "Acabaré a la cuneta o tancat". La va encertar. L'entrevistem al Centre Penitenciari de Joves, un espai on ha trobat la fe i la calma.

El Kenichi diu que ignora les parets i els barrots quan entra a la presó. Només se centra a gaudir de l'estona que pot compartir amb la mare. És interna al Centre Penitenciari de Wad-Ras, on ell i el seu germà la visiten per parlar dels plans de futur que comparteixen. Han passat sis anys separats i durant molt de temps la Segunda no va saber com dir-li al seu fill que estava empresonada.