The Beat Generation va significar una de les revoltes literàries primordials del segle XX. La insistència de Kerouac que "Beat" significava "beatífic" a banda, les implicacions musicals del nom són innegables, ja que el joc de paraules improvisat i fluït dels escriptors -el que Ginsberg va batejar com a "prosòdia espontània del bop" - es fa ressò de les innovacions radicals de Charlie Parker i Dizzy Gillespie. El conjunt també mostra la influència de Beats en músics que van des de Lambert, Hendricks i Ross fins a Perry Como i Tom Waits, al mateix temps que abraça esperits afins com Ken Nordine, Lord Buckley i Lenny Bruce.