París, 1835. El compositor Ferran Sor rememora la seva estada a l’Escolania de Montserrat. Han passat més de quaranta anys, però la narració desprèn una gran vivacitat, en bona part per la precisió en els detalls. A banda de l’interès que puguin tenir per conèixer aspectes del funcionament general de l’Escolania a finals del segle divuitè, aquestes mémoires també posen al descobert alguns trets de caràcter de l’autor.

 «La musique souvent me prend comme une mer!». És plausible que Juli Garreta no hagués llegit mai Baudelaire, però aquest vers li hauria pogut servir d'ensenya a l'hora de presentar-se amb el seu preludi simfònic a la convocatòria d'un concurs l'any 1917. Ho féu amb el lema «Mediterrani», que és el nom que finalment va rebre l'obra. En parlem amb el musicòleg Joaquim Rabaseda.

Una rapsòdia simfònica bastida amb cançons picants, una broma arriscada sobre la transsubstanciació del pa i el vi, un cuplet antidarwinià... Són algunes mostres de l'humor que gastaven Albéniz, Sor o Granados.

A través dels extractes d’un diari de joventut, accedim a la quotidianitat d’un Toldrà encara adolescent però amb una vocació musical perfectament afermada. Amb la impunitat de l’escriptura dietarística, ens assabentem de les fílies i les fòbies d’un noiet de catorze anys, de la seva vida com a violinista «de lloguer» o dels seus primers temptejos com a compositor.

Encetem aquests “Trops” amb un capítol dedicat a Felip Pedrell, un personatge multitasca: musicògraf, pedagog, crític, compositor. Avui ens centrem en aquesta darrera faceta, i ho fem arran de la publicació del preludi orquestral de la seva òpera «L’ultimo abenzeraggio». En parlem amb el musicòleg Francesc Cortès.