Virgili convoca Carles Fages de Climent a Castelló d’Empúries, perquè vol que li expliqui en quins personatges es va inspirar, tan sovint, per als seus poemes i obres. També li vol demanar ajuda per fer tornar en Salvador Dalí al més enllà (se li va escapar pel present al final de la primera temporada). Fages sabrà on trobar-lo (a l'estació de Perpinyà), i muntaran un escamot amb el Sabater d’Ordis i la Lídia de Cadaqués, tot d’empordanesos singularíssims i que tan van contribuir al pintoresquisme d’aquest país, una mena d’exèrcit boig de salvació. Entremig utilitzaran un portal quàntic per restaurar l'equilibri del centre còsmic de l'univers.

Virgili ressuscita l’historiador begurenc Josep Pella i Forgas i la bailaora Carmen Amaya (cap dels dos no és enterrat a l’Empordà, però l’un i va néixer i l’altra hi va viure), i els convoca a Begur, al castell, per parlar de què significa tenir arrels, la identitat, l’iberisme, la permanència i, per contra, les arrels que descansen en el nomadisme o la identitat multicultural. Pella pontificarà sobre l’empordanitat (des dels indiketes) i Amaya li farà de contrapunt parlant (al principi en un andalús tancadíssim, però de seguida en un català andalusitzat, gràcies a Virgili que li regala el do de llengües) de les seves gires mundials, les arrels gitanes i l’amor per Begur. Dialogaran entre ells i interactuaran amb el personatge de La Tramuntana.

L’Empordà al pentagrama, i la sardana com l’essència musical del país.

Virgili convoca el gran sardanista Juli Garreta per parlar del ball (nacional) empordanès, i vol passejar amb ell per Sant Feliu de Guíxols. Per un error de càlcul, el convocarà, també, de bracet amb Ralph Elman, músic jueu enterrat a la Bisbal d’Empordà que havia tocat amb els Beatles. Tots dos músics analitzaran el poder tel·lúric de la Sardana, que, miracle, s’acabarà sumant a la conversa com un personatge més i hi dirà la seva. I confrontaran els ritmes ballables, des d’una entesa sideral, amb les noves tendències que els explicarà una dj jove de la discoteca més important de Sant Feliu.

Virgili convoca Truman Capote i Tom Sharpe per explorar com la Costa Brava va captivar artistes internacionals. A la Residència Finestres i l'hotel Llafranc, revisiten aquests indrets amb les encarregades actuals. Entre humor i crítica, debaten la idealització d'aquests llocs mentre Virgili els fa parlar català, revelant perspectives úniques sobre l'Empordà.

Virgili ressuscita Josep Ensesa i Rafel Masó a Ui, si aixequés el cap per reflexionar sobre el turisme de masses i el turisme selectiu a S’Agaró. En un debat intergeneracional amb activistes de Salvem l’Empordà, analitzen l’impacte del desarrollisme i el futur sostenible de la Costa Brava, tot compartint un dinar que uneix visions aparentment contraposades.

Virgili ressuscita els empresaris Artur Mundet i Josep Torres Jonama, destacats filantrops de Calonge i Palafrugell, per conversar a la plaça de Calonge sobre la indústria surera, la filantropia i l’emprenedoria. Confronten les seves idees amb la visió moderna de la jove influenciadora local, posant en contrast l'emprenedoria del passat amb la cerca de monetització instantània actual.

Virgili convoca Mercè Rodoreda a Romanyà de la Selva. Vol parlar de la relació de la comarca amb la capital, d’aquest anar i venir constant des que la Costa Brava es va posar de moda entre els capitolins (Foix, Riba, Segarra, etc..). Rodoreda conversarà amb la Tramuntana en un to... diguem-ne íntim. De contrapunt, se’ls sumarà una pagesa vella de Romanyà, que els desautoritzarà (els farà tocar de peus a terra) amb bonhomia i complicitat femenines, i que corregirà constantment la Rodoreda amb l’equivalent de mots empordanesos.

Dalí, ressuscitat al 2024, es meravella i confronta amb la modernitat en un viatge surrealista i ple d'humor.

El penúltim capítol de la temporada el protagonitza una bomba de rellotgeria, la Llucieta Canyà. Al capítol som testimonis del viatge d'aquesta dona conservadora, valenta i avantguardista des del més enllà fins a l'actualitat.

Josep Pla retorna al 2024, confrontant el seu llegat i una Catalunya canviada. Reflexió àcida i intensa sobre temps i identitat.