El 2021, els barcelonins Bernat Mola i Gerard Gamundi van ajuntar la seva creativitat sota el nom de Balma. Des d'aleshores, van combinar la seva faceta artística amb la producció per a altres artistes fins que, el 2024, van debutar amb el disc llarg 'Soft bakala', on barrejaven música electrònica, inspirada en la Ruta del Bakalao, amb lletres tendres sobre amor. Ara, acaben el 2025 amb un nou EP, 'Mous tot l'aire'.

Sofia Coll (Barcelona, 1999) es va donar a conèixer amb el disc ‘Génesis’ (autoeditat, 2020) que va publicar durant la pandèmia. Després de publicar-lo, es va endinsar en un viatge d’autoconeixement per poder crear nova música, però aquest camí va fer un nou gir quan es va presentar al càsting de la segona temporada d’Eufòria, de TV3, i en va quedar semifinalista. Un any més tard, va participar també al Benidorm Fest per anar a Eurovisió amb “Here to Stay”. Aquest any, la barcelonina ha presentat el seu segon disc, ‘Aurora boreal’ (Música Global, 2025), sis temes que recorren les seves capes artístiques fins a arribar a descobrir la seva essència interior.

Carla Parmenter (La Roca del Vallès, 1987) es va donar a conèixer com a la meitat del duet d'electrònica alternatiu Las Bistecs. Set anys després de la seva dissolució, la roquerola ha emprès un camí en solitari com a Svsto amb el disc debut 'Crisis' (Primavera Labels, 2025), on sobre els beats d'Alejandro Da Rocha i amb el gust compartit pel tecno, canta i carrega sobre problemàtiques socials des d'una perspectiva de gènere i de classe.

Albert Marcos ‘Alvert’ (Mataró, 2002) es va donar a conèixer el 2022 a la primera edició del concurs de talents de 3Cat ‘Eufòria’. Després del seu pas pel programa, va començar a treballar en el seu projecte personal amb cançons com “Crema catalana” o “Embolik” (Cançó de l’Estiu d’Enderrock el 2023), que posteriorment va incloure en el debut ‘Cors’ (Delriics, 2024). Ara, ha obert una nova etapa musical més descarada i electrònica amb el productor Oknotok, amb temes com “Tristxbarna” i “Gamberru”.

Rere el nom artístic de Maig, s’amaga la jove Maria Solà (Barcelona, 2006). A principis de 2024, va començar a compartir els primers fragments dels seus temes a TikTok, que després acabarien veient la llum a totes les plataformes digitals. La bona rebuda d’aquelles cançons van impulsar-la a publicar el treball debut ‘La flor de maig’ (Atlantic Records, 2025), un recull de sis peces que recorren el cicle d’una flor com a al·legoria de l’amor i les relacions  romàntiques.  Aquest primer treball té el suport en la producció de Gela (Iglú) i Koa (31 FAM).

Artur Viñas (Barcelona, 2000) va començar el seu propi projecte musical com a Socunbohemio amb tan sols 17 anys. El 2020 va publicar els tres primers EPs –entre els quals l'exitós ‘Les coses que no et diré mai’ (autoeditat, 2020)—, que van donar a conèixer el músic amb un so lo-fi amarat a l’indie-pop que explicava històries quotidianes d’amor. El projecte va agafar una envergadura més gran i es va professionalitzar l’any 2023 amb el primer llarga durada, ‘Contes de les quatre estacions’ (Vida Records), inspirat en el desamor. L’any passat, va publicar l’EP de cinc cançons ‘Cotxe, casa gos, tu i jo’ (Vida Records), amb una pàtina més optimista.

Anna Ferrer (Maó, 1993) va descobrir des de ben petita que es volia dedicar a la música a través de la música d’arrel de la seva illa natal, Menorca. Després de formar part del conjunt S’Albaida quan era adolescent, la cantant va començar el seu projecte en solitari en què, disc rere disc, ha anat mostrant la concepció líquida i canviant que té la tradició amb treballs com el debut en solitari ‘Tel·lúria’ (La Castanya, 2017). En els darrers anys ha format part de diversos projectes com el Càntut —amb Paula Grande— o l’orquestra de percussió Coetus, i el 2024 ha publicat el tercer disc ‘Parenòstic’ (La Castanya).

Marina Rico i Maria Riba són la veu i les tecles del sextet barceloní Al·lèrgiques al Pol·len, a més de ser-ne també compositores. El 2020, van debutar amb ‘De cero’ (autoeditat) i un any després, van apropar-se a les sonoritats indie amb ‘De sobretaula’ (Segell Microscopi, 2021). El 2023, van fer un canvi de rumb en encarar-se cap a un so més pop-rock amb melodies pop i sintetitzadors neo-vuitanters amb ‘Cants, crits, baralles’ (Music Bus, 2023), que ja incloïen temes destacats com “Anestèsia total” o “Estrella del pop”. L’aposta s’ha doblat ara amb el que consideren que ha de ser l’àlbum que les consolidi: 'Al·larma' (Montebello, 2024).

Formada en música des de petita, la cantant i actriu Judit Puigdomènech (Gurb, 1992) va debutar amb 24 anys, amb el primer disc ‘El món es mou’ (autoeditat, 2016), que abordava les emocions i la seva gestió. Dos anys després, veia la llum el segon treball, ‘Bandera blanca’ (RGB Suports, 2018), de caràcter social i reivindicatiu i amb un regust de r’n’b. Després de sis anys de silenci discogràfic per retrobar-se amb si mateixa, el 2024 ha publicat el tercer àlbum, ‘Venus’ (Fanàtik). En el treball, i a través de la figura de la deessa de la bellesa, l’amor i la fertilitat, bolca les reflexions i inquietuds d’aquesta etapa allunyada de la música.

Martí Galán (Terrassa, 1996) es va donar a conèixer musicalment com a Galgo Lento el 2021 amb el debut ‘Dies i dies’ (Luup Records), en què barrejava rap i trap amb pop metafísic i una estètica sonora lo-fi. El 2023, va publicar el segon disc en solitari, ‘Martinet!’ (Luup), amb influències com Frank Ocean, Childish Gambino i Mac Miller. Entremig, també ha publicat dos treballs col·laboratius: ‘Mama, l’amor em dona mal de cap’ (Luup, 2022), amb Ariox, i un EP amb Sr. Chen i Mishii, ‘Martí’ (Luup / Montebello, 2023), mentre, alhora, ha treballat en la producció de treballs de diversos artistes com Lluc o Hereus del Beat. El 2024, ha publicat el tercer treball en solitari, 'Copilot' (Luup), que inclou temes amb declaracions d’amor i retrobaments, des de dos punts de vista diferents, creant una narrativa no lineal que convida a la reflexió.