Qui no ha somiat mai amb un món de fades? O millor encara, qui no s’ha imaginat mai un món més feliç? Potser amb menys treball, potser amb menys riquesa… Però, lluny de les imaginacions, construir la utopia dia a dia és tot un repte. Com trobem un balanç entre el desig per la utopia i els “problemes reals”? L’ideal és només això, un tòpic? No ens podem despendre de la sensació que no estem vivint com hauríem de viure, però tornar sempre a l’ideal utòpic com una solució a tots els problemes ens fa topar amb la realitat. Parlem de la nostra utopia, però sobretot de com congeniar aquest somni amb el dia a dia. No som sàvies, no ho tenim gens clar, però sí que tenim debat per estona. I vosaltres, sou utòpiques?