Pilar, Rosa i Vicent han viscut una vida plena d’experiències. Encara tenen força per a fer del món un lloc millor, però creuen que ara són els joves qui han de portar la batuta. Com imaginen que serà el món quan ells ja no hi estiguen? Als tres els preocupen les guerres, el canvi climàtic o la precarietat. Tot i això, Vicent és optimista respecte al futur. Rosa, però, no ho té tan clar…

L’amor de parella, l’amor a la família, l’amor als amics… Com diu Pilar, amor n’hi ha de molts tipus! Fins i tot alguns un poc perillosos… Lupe i Rosa no tenen molt clar si, després de divorciar-se, els abellix buscar una nova parella. Vicent posa sobre la taula l’assumpte de les relacions obertes… els sembla viable, o massa embolic?

Una de les experiències artístiques més intenses per a Pilar va ser escoltar en directe el concert d’Any Nou a Viena. Vicent plora amb quasi totes les pel·lícules, mentre que Rosa troba la felicitat actuant sobre l’escenari. Al llarg de la vida de tots tres, l’art ha estat present de moltes formes, i continua estant-ho. Encara estan a temps d’experimentar la síndrome d’Stendhal?

Pilar es va trobar l’altre dia Manolo per Vila-real i el va convidar al café amb Rosa i Vicent. Este pintor de cotxes jubilat va passar-se el confinament gravant-se cantant i fent esquetxos còmics. L’humor és clau en la vida de Manolo, però quina importància té en les de la resta? Rosa diu que valora més el somriure que la carcallada. I Pilar opina que hi ha una felicitat quotidiana que es pot nodrir… contant acudits!

Rosa, Vicent i Pilar tenen ben clar què valoren en l’amistat: la sinceritat i la constància. Pilar i Rosa parlen d’algunes relacions d’amistat que s’han acabat per desinterés, egoisme o malentesos. Els tres recorden quins van ser els seus primers amics, alguns dels quals encara mantenen. Rosa confessa el goig que li fa tindre amics de generacions molt més joves. Quin lloc ocupen les amistats en la seua vida actual?

Pilar, Rosa i Vicent han hagut de dir adeu a amics i familiars, i ara es plantegen com enfrontaran ells la mort. Vicent ja està planejant quins canapés se serviran al seu funeral i sap que sonarà la “Simfonia del nou món” de Dvořák. Pilar comparteix com li va doldre haver d’ingressar sa mare en una residència. Rosa es va quedar sense mare sent ben xicoteta i assegura que no li fa por morir, sinó deixar de gaudir de la vida. I el temps, els passa més ràpid ara que són vells?

Julio torna al cafè i, com que és un clavacolzes, la conversa deriva cap a la vida educativa. El pati de l’escola, les aules durant la dictadura, els tebeos i les universitats de majors: tot ha contribuït a la formació personal i acadèmica de Pilar, Rosa, Vicent i

Julio. A Vicent el va marcar una mestra de Geografia que li va fer somiar amb altres mons. Rosa, que és ‘dòcil però no obedient’, es negava a assistir a ‘corte y confección’. I ara, què mou la seua curiositat?

Qui és més guapo: Adolfo Suárez o Pedro Sánchez? Així comença esta conversa entre Pilar, Rosa i Vicent. Al llarg de les seues vides no només han vist distints presidents del govern, sinó també canvis en la tecnologia, les relacions socials i la igualtat de drets. Seria possible a dia de hui una presidenta dona? Per què Alexa no vol respondre què és la mort? El món està boig, o els bojos som nosaltres?

Hui s’uneix al cafè Lupe, una amiga d’Aldaia que s’ho està passant pipa des que es va jubilar: no para en torreta! Tot i així, tant a ella com a Pilar els va costar un temps adaptar-se a la vida sense treballar. Parlant de faena, Vicent comparteix la seua experiència com a mestre a Elx i Rosa els conta anècdotes dels seus anys com a repartidora de telègrafs.

A Rosa, Pilar i Vicent hi ha viatges que els han marcat. Fins i tot, que els han canviat la vida. I no tots han implicat desplaçar-se. Per exemple, Vicent reconeix que el gran viatge de la seua vida han estat els seus nets. Rosa recorda quan va mudar-se de Rafelbunyol a Barcelona: allí va descobrir que el món era molt més divers del que li havien contat. I Pilar s’ha fet fidel dels allotjaments on permeten animals, perquè si no és amb la gosseta Xica, no va enlloc!