Quan Maria i Josep van anar al temple a presentar a Jesús, va haver-hi dos personatges
que guiats per l'Esperit Sant de Déu van reconèixer el Messies encara en forma d'infant,
entenent l'important paper que aquest venia a complir.
Lluc 2 ens narra que quan Josep i Maria van entrar al temple a Jerusalem amb el nadó
Jesús, se'ls va apropar Simeó, un home just i piadós que com ens diu el text,
«anhelava el consol d’Israel, i l’Esperit Sant es manifestava en ell. L’Esperit Sant, doncs, li
havia revelat que no moriria sense haver vist abans l’unit del Senyor. Guiat per l’Esperit va
anar al temple, i quan els pares entraven l’infant Jesús per complir amb ell el que disposa
la Llei, Simeó el prengué en braços i beneí Déu dient: “Ara, Senyor, deixa marxar en pau
el teu servent, segons la teva promesa, perquè els meus ulls han vist la teva salvació, que
has posat a disposició de tots els pobles; llum per a revelació a les nacions i glòria del teu
poble Israel.”» LLUC 2:25-32 BEC.
En escoltar aquestes paraules profètiques de la boca de Simeó, diu el verset 33 que «El
seu pare i la seva mare estaven sorpresos de les coses que deien d’ell. Simeó els beneí i
digué a Maria, la seva mare: “Mira, aquest ha estat posat perquè molts caiguin o
s’aixequin a Israel, i com a estendard de controvèrsia, i a tu mateixa una espasa et
traspassarà l’ànima, perquè així quedin al descobert els sentiments de molts cors.”» LLUC
2:33-35 BEC.
Aquests dies estava veient un documental al canal d'Història sobre Jesús, on s'insinuava
que Jesús no va saber gaire bé quin era el seu ministeri aquí a la Terra, i que ho va anar
descobrint i canviant.
La Paraula de Déu deixa clar el propòsit de la vinguda de Crist.
Aquí Simeó proclama el patiment de Crist perquè molts cors fossin oberts.
Josep i Maria sabien el propòsit del petit, encara que no ho arribessin a comprendre del
tot. A Simeó li fou revelada la identitat del Messies que vindria. I no només a ell; també a
una vídua que era present al temple aquell dia, com tenia costum durant els seus molts
anys de vida dedicats al servei de Déu.
«Anna, viuda; tenia vuitanta-quatre anys. No s’apartava del temple, servint Déu nit i dia
amb dejunis i pregàries. S’esdevingué que ella es trobava allà en aquell moment, i es va
posar a lloar Déu i a parlar de l’infant a tots els qui esperaven l’alliberament de Jerusalem.
S’esdevingué que ella es trobava allà en aquell moment, i es va posar a lloar Déu i a
parlar de l’infant a tots els qui esperaven l’alliberament de Jerusalem.» ens narra Lluc
2:37-38 BEC.
Aquests servents fidels de l'Altíssim van poder reconèixer el Messies i el proclamaven allà
on fossin. Sens dubte, tots els que esperaven el veritable Messies el van poder reconèixer
a Judea, i la Paraula de Déu diu que tot aquell qui el busca, el troba, com ens diu Mateu
7:8.
Després de la visita dels mags d'orient, quan Herodes va iniciar la recerca de Jesús per
matar-lo, Josep i Maria van sortir cap al sud, a Egipte per fugir de la fúria del monarca. Allí
van viure fins a la mort d'Herodes, i van tornar a la terra d'Israel. Però tement que
Arquelau, fill successor d'Herodes al tron pogués fer mal al nen, es van instal·lar a la regió
de Galilea en comptes d'anar a Judea, la seva terra natal. Va ser aquí, a Natzaret, on
Jesús va passar la seva joventut, i per això li dirien natzarè, o galileu durant el seu
ministeri (Lluc 2:39 i Mateu 2:23; 26:69).
Ens diu Lluc 2:41 que cada any, Josep i Maria anaven a Jerusalem a celebrar la pasqua al
temple, i portaven amb ells Jesús. Tenim fins i tot gravat a Lluc 2 un incident en què
després d'haver perdut el jovenet Jesús de 12 anys, Josep i Maria el van trobar al temple,
«assegut enmig dels mestres, escoltant-los i fent-los preguntes. Tots els qui el sentien
s’admiraven de la seva intel·ligència i de les respostes que donava.» LLUC 2:46-47 BEC.
Josep i Maria lloaven Déu i el servien, i van ensenyar els seus fills a fer el mateix. Jesús
va créixer en una família que el va animar a estudiar les Escriptures, a honrar Déu
sempre, i a créixer en cada aspecte de la seva vida, de manera que a Lluc 2:52* «Jesús
progressava en coneixement, en estatura i en gràcia davant Déu i els homes.»
Vam veure com Joan el Baptista va ser instruït a casa per arribar a complir el ministeri que
Déu tenia per a Ell, i de la mateixa manera, fins a Jesucrist, el mateix Déu fet home, va
necessitar uns pares que el guiessin en complir el propòsit per al qual havia vingut a la
Terra.
Desitjo que prenguem seriosament el creixement espiritual i el coneixement de la Paraula
que donem a aquells que depenen de nosaltres. El creixement físic és important, però
més encara ocupar-nos a créixer en saviesa i gràcia envers Déu.
*BEC: Bíblia Evangelica Catalana