Un dia més seguirem amb l'estudi de les temptacions de Jesús, perquè a través d'elles
podem veure que ignorem i intentem manipular o reemplaçar Déu en els seus pla,
maneres i temps.
A la primera temptació vam veure que el temptador intentava que Jesús ignorés el pla de
Déu i atengués les seves necessitats materials. Pere, un deixeble benintencionat, a Mateu
16: 21-23* li va oferir a Jesús una cosa semblant, quan li va dir que havia de tenir
compassió de si mateix i no deixar que l'agafessin per matar-lo. I en aquella ocasió, Jesús
li va contestar igualment: “Fuig del meu davant, Satanàs!”
Jesús va respondre així perquè no era la primera vegada que havia estat temptat a posar
el seu benestar per sobre de la voluntat de Déu. Moltes vegades, de la mateixa manera,
pensem que hem de prioritzar les nostres necessitats materials, i quan aquestes estan
assegurades, aleshores podem atendre les espirituals. Posem la feina per sobre de la
nostra comunió amb Déu; guardem el dilluns molt més que guardem el dia del Senyor,
que anem a dormir tard el dissabte. Som capaços de substituir el temps d'estudi bíblic o la
comunió amb altres germans per descansar de la setmana laboral o preparar-nos per a
qui s'aproxima. Mai faríem el mateix amb la feina; deixar d'anar a la feina perquè estem
cansats es veuria, i amb raó, com una excusa i una manca d’ètica. Tanmateix, sovint
posem en un lloc molt alt la nostra comoditat, el nostre temps d'oci, o els nostres plans
socials o professionals i deixem de banda les activitats que ens ajudaran a apropar-nos a
Déu i conèixer-lo millor.
Déu ens regala cada dia 24 hores perquè puguem descansar, menjar, treballar, socialitzar
i gaudir. No ignorem la voluntat de Déu.
A Mateu 6 el Senyor Jesús ensenya que si busquem les coses celestials primerament,
tota la resta vindrà de la mà de Déu.
Quan Satanàs va incitar Jesús a llençar-se del pinacle del temple, li estava oferint una
manera de saltar a la fama, mai més ben dit. La idea era que si es llençava davant de
totes aquestes persones i miraculosament els àngels del cel el recollien, tots podrien
veure que Jesús era una persona especial. Tres anys més tard, quan penjava a la creu,
també el van incitar a fer alguna cosa similar i deien: “salva’t a tu mateix, si ets Fill de Déu,
i baixa de la creu.”(Mateu 27:35-44, Marc 15:25-32, Lluc 23:32-43, Joan 19:18-27).
Però les maneres de Déu per exaltar Jesús no era mostrar el seu poder com qualsevol
superheroi que puguem imaginar. La manera de Déu passava per la humilitat, el servei, el
sofriment i la mort, però després d'això venia la resurrecció, l'ascensió al Pare, i la glòria
que vindrà quan tot genoll es doblegarà davant d’Ell i tota llengua el confessarà com a
Senyor. Jesús va acceptar les maneres del Pare i ens va mostrar el camí a seguir, perquè
les seves maneres són millors i sempre busquen el nostre bé.
En darrer lloc, les temptacions de Jesús al desert ens mostren la nostra tendència
d'ignorar, intentar manipular o canviar els temps de Déu. Eclesiastès 3 ens ensenya que
tot en aquesta vida té el seu temps; tot i això, sovint volem ignorar els temps de Déu i
establir els nostres propis temps. Quan Satanàs va oferir a Jesús tots els regnes de la
Terra com si fossin seus per donar, s'estava basant en el fet que avui dia Déu ha permès
al maligne tenir cert domini sobre aquest món caigut. Sens dubte, el mal és evident a la
societat, i és difícil fer el bé . Però com hem vist, tenim la promesa que el bé prevaldrà, i
Jesucrist regnarà sobre tota la Terra. Estava clar que tot allò seria de Crist, però no en
aquell moment. Encara havia d'esperar i complir els temps de Déu. Si Satanàs ens pot fer
qüestionar els temps de Déu, haurà aconseguit desviar-nos per un temps de la protecció
que Déu dona i la seva cura. Hi ha coses en aquesta vida que són lícites i profitoses, al
seu moment. Com a exemple, penso específicament en la intimitat de la parella, que Déu
ha establert per gaudir d'un home i una dona en el context del matrimoni, amb respecte
mutu i per a tota la vida. Si ignorem, manipulem i substituïm aquests amb qualsevol altre
pla, manera o temps, estem rebutjant Déu per establir la nostra pròpia agenda, i com és
evident en aquest món, porta conseqüències desagradables i problemes que es podrien
evitar.
Molt millor és romandre fidels a Déu, respectant els seus plans, maneres i els seus temps.
Que Déu ens ajudi a viure sàviament.
*BEC: Bíblia Evangèlica Catalana