Quan vam estudiar la vida de David, veiem que quan va arribar a ser rei, va sentir la llibertat de casar-se amb moltes dones. Això no entra al pla de Déu per a l'ésser humà. Déu ha establert el matrimoni entre un home i una dona, fent-lo servir com una representació de Crist i l'església. A la societat en què vivim, on el matrimoni està sent atacat, menyspreat i modificat com bé pugui semblar, és la nostra responsabilitat defensar allò que Déu ha establert. La millor manera de fer-ho és cuidant la nostra pròpia relació matrimonial. La dona que veurem avui estava casada amb un home el nom del qual el descriu com a neci. Ens diu el text que era “home aspre I de mals costums” (1 Samuel 25:3). Era un home a qui li agradava beure i fer festa. Tenia molts servents que manejaven la seva hisenda, i una dona que el text ens indica podia organitzar els servents de manera eficaç.
Quan David fugia de Saül, va arribar a les terres de Nabal. Els seus homes van romandre a la zona, protegint els servents de Nabal amb la seva mera presència. Els soldats estaven famolencs, així que David va enviar missatge a Nabal, demanant menjar per als soldats. Nabal, nèciament, els va menysprear, acusant-los de ser rebels deslleials al rei Saül. David es va sentir indignat pel tracte, però Nabal, pensant només en si mateix, va entrar a casa seva a beure i menjar. Si no hagués estat perquè un dels servents va anar directament a Abigail per exposar-li el cas, David hauria atacat Nabal i casa seva. Abigail va sortir a la trobada de David amb provisions per als soldats, protegint així casa seva i els que hi estaven.
És impressionant que Abigail, en parlar, desvetlla de manera profètica el que Déu faria a través de David. Ella va honrar el que Déu havia triat per ser rei, reconeixent el favor de Déu per a David amb aquests versets.«El Senyor, ben segur, farà una casa permanent per al meu senyor, ja que tu condueixes les guerres del Senyor, i mentre visquis no es trobarà res de malvat en tu. Si hi ha algú que s’hagi alçat per perseguir-te, buscant la teva vida, la vida del meu senyor estarà lligada al feix dels vivents amb el Senyor, el teu Déu, mentre que la vida dels teus enemics, el Senyor mateix la llançarà com des de la cassoleta de la fona. I així, quan el Senyor hagi complert amb el meu senyor tots els beneficis que té promesos per a tu, i t’hagi posat per príncep sobre Israel, el meu senyor no haurà de tenir recança ni càrrec de consciència per haver vessat sang sense motiu ni per haver-se pres, el meu senyor, la justícia pel seu compte. I quan el Senyor ompli de béns el meu senyor, recorda’t de la teva serventa.”» 1 SAMUEL 25:28-31 BEC
Sens dubte podem descriure Abigail com a prudent i sàvia. La seva prudència la mantenia unida a un marit que estava destrossant casa seva, però no la veiem discutint amb ell; més aviat intentava viure de manera que la seva casa estigués protegida. Veiem la seva saviesa en la manera de tractar amb els seus servents i David. I a més requeria valentia per sortir a trobar homes de guerra que havien estat ofesos pel seu marit.
1 Samuel 25:3 la descriu com: “era una dona assenyada i de bona presència”
Déu va honrar la prudència i saviesa d'Abigail, i va castigar els excessos i neciesa de Nabal. Llegim que Nabal estava fent banquet, i havent begut i menjat, li va arribar notícia del que David havia estat a punt de fer i que només gràcies a la seva dona la família i les possessions s'havien deslliurat de la destrucció. Ens diu el text que “va desmaiar el seu cor en ell, i es va quedar com una pedra. Això sembla descriure un infart. I deu dies després va morir.”
David estava content que fos Déu qui havia fet justícia, i no la seva pròpia mà contra aquest home i casa seva. Va Prendre doncs David a Abigail per a muller després que Nabal havia mort. Abigail no era una noia pobra que venia a casa del rei. Ens diu el text que ella va portar les seves cinc donzelles que servien a la seva nova llar.
Què podem aprendre d'Abigail? Com hem vist, Abigail es conduïa prudentment i sàviament. Coneixia la llei de Déu, i veiem que Déu li va donar saviesa per discernir la voluntat de Déu, la valentia i la prudència per fer-ho bé. Aquestes són característiques que cadascuna de nosaltres hauríem d'anhelar, perquè ajuden en una relació matrimonial difícil com la que Abigail tenia amb Nabal, i fan encara millor una relació matrimonial com la que esperem que tingués amb David.
Que Déu ens ajudi a practicar la saviesa i la prudència per obeir Déu i gaudir de la nostra relació amb els nostres éssers estimats.