Quan Crist parla al Nou Testament de posar l'altra galta quan ens bufetegin, no està parlant de deixar-nos abusar per aquells que busquen el nostre mal. Quan Déu parla d'estimar els nostres enemics, no demana que siguem víctimes passives dels violents. Déu vol obrar en nosaltres des de l'interior, i està més interessat en l'obra que Ell pot dur a terme en nosaltres que nosaltres plantem cara a aquells que s'ho mereixen.Si entenem que Déu és sobirà, que és bo, i que Sa Justícia regnarà, encara que en aquest moment no es veu tan clar, podem confiar en les promeses de Déu i viure amb una identitat segura en Ell, el que ens ha fet ja més que vencedors.
A la vida de David hem pogut veure que davant els atacs de Saül, i confiant en la promesa que Déu li va fer que Ell seria rei, David no es va revoltar, atacant Saül, però sí es va protegir, i se'n va anar lluny de la presència de Saül mentre aquest va viure.
Però l'actitud de David cap al qui desitjava el seu mal no era pas recíproca. David no desitjava el mal de Saül, i això ho veiem en les vegades que el va poder ferir i no ho va fer. Ho podem veure també en la tristesa que la mort de Saül va ocasionar per a David. David estava vinculat a Saül, estant casat amb la seva filla Mical. I a més, Jonatan era el seu millor amic, i havia fet pacte amb ell de no destruir la seva descendència quan arribés a ser rei.
Així que a 2 Samuel 9 veiem David buscant algun descendent de Saül a qui ell pugui fer-li bé. Aquesta història mostra l'absència de ressentiment al cor de David.
«David va preguntar: “Queda encara algú de la família de Saül, a qui jo pugui afavorir per amor a Jonatan?”» Així que van trobar Mefibóixet, fill de Jonatan fill de Saül, el qual havia tingut una lesió de nen i estava esguerrat dels peus.
Va venir aquest a David, i se'ns diu que “es va postrar sobre el seu rostre i va fer reverència”, dient-li “Heus aquí el teu servent”. Mefibóixet sabia que el nou rei podia matar-lo, sent ell un descendent del rei Saül.
Però ens diu 2 Samuel 9 que «David li digué: “No tinguis por, que et prometo tractar-te amb benevolència per amor a Jonatan, el teu pare. Et restituiré totes les terres del teu avi Saül, i menjaràs sempre a la meva taula.”«Tot seguit el rei va cridar Sibà, el servent de Saül, i li digué: “Tot el que pertanyia a Saül i a la seva casa, ho concedeixo al fill del teu amo.»«Tu i els teus fills i els teus servents treballareu les terres per a ell, i t’encarregaràs del sosteniment del fill del teu amo; però Mefibóixet, el fill del teu amo, menjarà sempre a la meva taula.” I vivia mefibóixet a Jerusalem, perquè menjava sempre a la taula del rei; i estava esguerrat dels dos peus.”2 SAMUEL 9:7-10 BEC
Al capítol 16 veiem que Sibà, el servent de Mefibóixet, va intentar buscar el favor del rei David per a si mateix fent-li pensar a David que Mefibóixet l’havia traït, no anant a defensar el rei davant la revolta d'Absalom. Però quan David va aconseguir tornar a Jerusalem, al capítol 19, Mefibóixet va explicar al rei David que el seu servent Sibà l'havia enganyat. No sabem si David va creure la versió de Mefibóixet, però David va determinar repartir les terres entre Mefibóixet i Sibà el seu servent. Aquestes eren les terres que havien estat donades a Mefibóixet, però és Mefibóixet mateix el que va acabar oferint que el seu servent es quedés amb tota la terra perquè ell estava satisfet que David hagués tornat bé i amb salut a Jerusalem.
Més tard, quan els gabaonites van demanar venjança sobre la casa de Saül, David els va concedir tot descendent de Saül, però ens diu que es va compadir David de Mefibóixet, pel jurament que hi havia entre David i Jonatan, fill de Saül. (2 Samuel 21:8).
La bondat de David envers els descendents del seu enemic, el qual el va amenaçar de mort durant tants anys de la seva vida mostren que David temia Déu i entenia la misericòrdia de Déu envers ell.
Que Déu ens ajudi a nosaltres a estar disposats a mostrar misericòrdia i ser bondadosos amb aquells que no s´ho mereixen, perquè és en aquests moments que mostrem Crist a les nostres vides.