David va tenir múltiples dones i aquestes li van donar molts fills: Hem parlat de Mical la qual no va tenir fills, i d'Abigaïl (mare de Quileab o Daniel), però també van ser les seves dones Ahinóam (mare d'Amnón), Maaca (mare d'Absalón), Haguit (mare d'Adonies), Abital (mare de Sefatías), Egla (mare d'Itream), Betsabé (mare de xammua, xobab, Natan, i Salomó). Va tenir també altres dones de les quals va tenir nou fills, I a més va tenir concubines amb les quals va tenir molts fills més.
David va ser un bon home i un bon rei. No podem dir que fos mal marit i pare, perquè veiem moltes vegades que es preocupava molt pels seus i els estimava. Però veiem que encara que David era un home conforme al cor de Déu, que reconeixia els seus errors i es penedia dels seus pecats, que buscava honrar Déu amb el seu tracte cap al proïsme, i que volia fer la voluntat de Déu, va tenir diverses situacions difícils amb els seus fills. Veiem que David estimava els seus fills tant que no els amonestava prou.
Podem llegir la història del pecat d'Amnón cap a Tamar a 2 Samuel 13. Em produeix malestar i no m'hi aturaré, però veiem que el fill gran de David va pecar abusant sexualment de la seva germana i menyspreant-la després. En sentir això el rei David, es va enfurismar molt pel que va passar, però no se'ns diu que fes res sobre això.
Absalom, germà de tots dos, després de descobrir el que havia passat, va idear un pla per matar a Amnón el seu germà per venjar la seva germana Tamar i va fugir per amagar-se del seu pare.
Això va portar inestabilitat a la família i gran dolor. Ens diu la Bíblia que David va plorar l'absència d'Absalom. I Joab, el general de l'exèrcit de David, va intercedir perquè Absalom pogués tornar a Jerusalem, així que David el va deixar tornar a Jerusalem, però no va rebre Absalom a casa seva. Al cap de dos anys, Absalom va aconseguir que el rei el rebés a palau i als quatre anys després d'haver arribat a Jerusalem, temps durant el qual Absalom havia estat traint el rei buscant el favor del poble per a si mateix, Absalom va demanar permís per pujar a Hebron a donar tribut a Jehovà. Se li va concedir el permís, però veiem que Absalom tenia un pla per proclamar-se rei a Hebron.
“I un missatger va venir a David, dient: El cor de tot Israel se'n va darrere d'Absalom.”
Absalom es va revoltar contra el seu pare, i David va haver de sortir amb tota la seva família de Jerusalem perquè el seu propi fill baixava a prendre la ciutat i el tron. El capítol 15 és un capítol molt trist en què veiem el rei fugint de la Ciutat de David per no ser mort en mans del seu propi fill. I així trobem David amb els seus homes i la seva família pujant per la muntanya de les Oliveres, deixant Jerusalem enrere amb la certesa que si Déu volia que tornés, tornaria i veuria l'arca del tabernacle de nou:
«David anava per la pujada de les Oliveres; i mentre pujava anava plorant, amb el cap tapat i caminant descalç. Tota la gent que l’acompanyava també pujava amb el cap tapat i plorant.» 2 SAMUEL 15:30 BEC
No només va entrar Absalom a Jerusalem per treure el tron ​​al seu pare, sinó que ens explica el capítol 16 que es va ficar al llit amb les deu concubines que el seu pare havia deixat al càrrec de la casa reial a Jerusalem.Absalom era el tercer fill de David, i la seva mare va ser Maaca, princesa de Gesur. És trist veure que pensava matar el seu pare per proclamar-se a si mateix rei. Però David mostra l’amor d’un pare al seu fill. Ens diu el text que «El rei va donar aquesta ordre a Joab, Abisai i Itai: “Per consideració a mi, sigueu benignes amb el jove Absalom.” I tota la tropa va sentir l’ordre que el rei va donar a tots els caps referent a Absalom.» 2 SAMUEL 18:5 BEC
Ens explica el llibre de Samuel que durant la batalla, Absalom va quedar penjat pels seus llargs cabells a una alzina, i un soldat fidel i obedient que el va veure, no va consentir a fer-li mal, seguint les instruccions del rei. Quan Joab li va preguntar per què no l’havia matat, aquell home respongué a Joab: “Ni que em posessin mil sicles de plata a les mans, no alçaria la mà contra el fill del rei, perquè nosaltres hem sentit com el rei et donava a tu, a Abisai i a Itai, aquesta ordre: ‘Tingueu tots mirament amb el jove Absalom.’» 2 SAMUEL 18:12 BEC
Joab, cruel home de guerra que era i mirant tan sols pels interessos de la corona, va anar i va ferir a mort Absalom quan aquest encara penjava de l'alzina.
Quan Ahimaas va anar a donar notícia de la batalla “El rei va dir: El jove Absalom està bé? El rei encara estimava el seu fill i es preocupava pel seu benestar.En rebre notícia que Absalom havia mort, ens diu el llibre que «Llavors el rei, profundament commogut, va pujar a la cambra superior de la porta de la muralla i esclatà en plors. Mentre pujava, deia: “Fill meu, Absalom, fill meu, Absalom! Tant de bo hagués mort jo en lloc teu! Absalom, fill meu, fill meu!”» 2 SAMUEL 18:33 BEC
Absalom no va ser l'únic que va voler el tron ​​d'Israel abans d'hora. Veiem que Adonies, el quart fill del rei David, anys després, quan el rei David ja estava ancià i postrat al llit va planejar usurpar el tron, sabent que el regne seria atorgat al seu germà Salomó, fill de Betsabé, la que va ser dona d’Uries.
Resulta que el text explica que David mai no havia amonestat ni disciplinat Adonies. Ens diu 1 Reis 1:6 «El seu pare mai de la vida no l’hagué de renyar dient-li: “Per què fas això?” A més, era de molt bona presència i l’havia tingut després d’Absalom.» 1 REIS 1:6 BEC
Adonies tenia a favor seu Joab fill de Sarvia i amb el sacerdot Abiatar, els quals l'ajudaven, però el profeta Natan va intervenir al costat de Betsabé, els quals van parlar amb David per avisar-lo del complot per usurpar el tron.
Salomó, en ser declarat rei legítim d'Israel, va triar perdonar la vida del seu germà, i va acabar així la violència que estava passant a la família reial.
Veiem així que David patia molt pels seus fills, però no veiem que els disciplinés. Se'ns diu expressament a 1 Reis 1:6 Que mai no havia confrontat Adonies per amonestar-lo pel seu comportament, i veiem en la situació amb Amnón i Absalom, que no va tenir comunicació amb els seus fills per instruir-los i disciplinar-los.
Podem dir que David no va amonestar per “amor” però Déu demana que mostrem l'amor cap als nostres fills ensenyant-los i amonestant-los.
A proverbis 13:24 de Salomó ens ensenya que «Qui plany el bastó no vol el bé del seu fill; qui l’estima, no s’està de corregir-lo.» PROVERBIS 13:24 BEC «Més val una reprensió oberta que un amor ocult.» PROVERBIS 27:5 BEC
Per molt difícil que sigui corregir els preciosos fills que Déu t'ha donat, la reprensió a temps estalviarà multitud de llàgrimes a tu i a ells. Que Déu ens ajudi a instruir i corregir en amor pel bé de les nostres famílies.