Hi ha diversos salms de lament en què el salmista reconeix que ha pecat contra Déu i confessa el seu pecat.El salm de penediment més conegut és el 51. Al salm 51, David demana la misericòrdia de Déu, reconeixent el seu propi pecat.«Apiada’t de mi, oh Déu, segons la teva misericòrdia; segons la teva gran tendresa, esborra les meves culpes. Renta’m ben bé de la meva maldat, i purifica’m del meu pecat. Prou reconec les meves culpes, i el meu pecat el tinc sempre davant meu. Contra tu he pecat, especialment contra tu, i he comès allò que és dolent als teus ulls.» (1-4)Havent reconegut que ell mateix és el que havia portat la situació a la seva pròpia vida en pecar amb Betsabé i tractar de cobrir-lo amb l'assassinat del marit d'aquesta, David pregava a Déu que tingués misericòrdia d’ell. No estava demanant que les conseqüències desapareguessin, però demanava a Déu que produís un canvi en la seva vida: «Purifica’m amb hisop, i quedaré net, renta’m, i quedaré més blanc que la neu. I esborra totes les meves culpes» (7,9)En aquests primers versets, David demana ser net de la seva maldat. Prega que Déu el purifiqui i esborri la seva iniquitat. Continua demanant que Déu li doni el cor net que vol tenir, reconeixent que sense l'ajuda de Déu no podria ser just. Demana a Déu:«Crea en mi, oh Déu, un cor ben pur, i renova dintre meu un esperit ben ferm.» (10)I havent confessat el seu mal, David cerca la reconciliació amb Déu.Els versets 11 i 12 diuen «No m’apartis de la teva presència, ni retiris de mi el teu esperit sant. Retorna’m el goig del teu auxili, i que un esperit benèvol m’afermi.»Amb aquests darrers versets, David prega que la seva relació amb Déu no s'acabi, sinó que sigui restaurada. Per ell, el més important a la seva vida era la seva relació personal amb Déu. Poder experimentar la direcció de l'Esperit Sant, gaudir del goig que porta la salvació de Déu, i poder sentir cada dia que no hi ha res interposant-se entre Déu i un mateix són alguns dels molts beneficis d'una relació personal contínua amb Déu mateix.Com a resultat, al salm 51, David es compromet a l'última part del salm a ensenyar a altres allò que ell ha après pels seus errors, i publicar les veritats apreses, cantant i publicant lloança a Déu. (15)«Senyor, obre els meus llavis, i la meva boca divulgarà la teva lloança.»David havia après que Déu no vol els nostres esforços, sinó que la lloança que li agrada és una vida d'obediència, un cor penedit que cerca comunió amb Ell.Els versets 16 i 17 diuen «Perquè no et pot satisfer un sacrifici; ni que t’oferís un holocaust no l’acceptaries. Els sacrificis a Déu són un esperit penedit; un cor contrit i humiliat, oh Déu, no el rebutges.» És la importància del perdó el que reflecteix el salm 32, escrit també després de la situació amb Betsabé. En aquest salm, David descriu la benedicció d'haver estat perdonat de la seva maldat. El salm comença descrivint el mal que la culpa fa al cos humà. Hi ha moltes malalties avui dia que es desenvolupen a causa de culpa acumulada, de pecats no confessats, que corroeixen el cos i l'esperit fins a destruir-lo. El salmista declara: «Mentre callava se’m consumien els ossos de tan continu gemegar. Sentia la meva ufanor tornar-se en sequera d’estiu.» (3,4)El salm 31:9-10 diu: «Apiada’t de mi, Senyor, que estic en desgràcia; per la pena s’han malmès els meus ulls, la meva ànima i tot jo. La meva vida es consumeix en dolors, i els meus anys en plors; la meva vigoria decau amb l’aflicció, i se m’afebleixen els ossos.»Els seus ossos patien l'ansietat que la culpabilitat li causava. Però quan va deixar d'amagar-ho i ho va portar a Déu, el seu estat va canviar.En confessar el seu mal al Déu que sent al cel i experimentar el perdó, va ser perdonat i restaurat. David parla a Déu: «Però he reconegut el meu pecat, i no he encobert la meva culpa. Vaig dir: “Confessaré al Senyor, en contra meu, les meves faltes”, i tu has perdonat la culpa del meu pecat.» SALMS 32:5 BECProverbis 28:13 ens recorda aquesta mateixa veritat: «Qui oculta els seus pecats no prospera, qui els reconeix i els abandona obté misericòrdia.»No guardem culpa pels nostres pecats. Anem a l'únic que pot perdonar els nostres pecats i confessem el nostre mal perquè en el seu perdó trobarem la pau i el goig que ve d'un cor penedit i restaurat. Salm 32:10 «El descregut està ple de penes, però el qui confia en el Senyor estarà rodejat per la bondat.»