Recordes els llibres d'història a l'Antic Testament? Intentarem tornar als esdeveniments en la història del poble jueu, i aquesta vegada ens enfocarem en els missatges que Déu va enviar a través dels profetes perquè el poble de Déu pogués penedir-se i seguir-lo de tot cor.Per desgràcia, estem a l'altra banda de la història, i sabem que el poble, malgrat els advertiments rebuts, es va obstinar en múltiples ocasions a seguir el seu propi camí, per la qual cosa les profecies que llegim en aquests llibres es van complir, i el poble de Déu va haver de patir les conseqüències de la seva rebel·lia. Israel va fer pacte amb els reis d'Aram per lluitar contra Assíria, Judà es va aliar amb Assíria, fent-se el seu súbdit, la qual cosa portaria conseqüències. El poble de Déu acabaria en mans dels babilonis, que prendrien Jerusalem el 586 a. i portaria captiu al poble. Però Déu no només va donar els missatges de judici que venien; també els va anunciar que els alliberaria com els havia deslliurat de l'esclavatge a Egipte. Veurem al llibre d'Isaïes el missatge d'esperança al poble de Déu, com Déu els va prometre el retorn a Jerusalem, i l'arribada del Messies, que hauria de venir segles més tard per salvar el seu poble.Enmig del llibre d'Isaïes, hi trobem 4 capítols que relaten històries del rei Ezequies. Les quatre històries ressalten moments a la seva vida quan havia confiat en Déu, (com les primeres dues històries, que parlen de la invasió de Senaquerib, el rei Asiri) i en altres moments no havia confiat en Déu (com quan va emmalaltir Ezequies i quan va rebre als ambaixadors de Babilònia). Aquesta secció històrica ens ajuda a veure el tema principal del llibre i també crea dues seccions al llibre. Als capítols 1-35, la profecia d'Isaïes se centra més en el judici de Déu, primerament per a Jerusalem i Judà als capítols 1-12 i després contra les nacions al voltant dels capítols 13-27. Després de la secció històrica, ja en els capítols 40-66, Isaïes se centra en la misericòrdia de Déu en restaurar el seu poble penedit. Del 40 al 57 trobem diverses cançons que presenten la persona del Messies, i els darrers nou capítols anuncien l'alliberament futur del poble que dipositarà la seva confiança en l’alliberador.El llibre d'Isaïes forma part de la Torà dels jueus. Qualsevol que llegeixi els capítols dedicats a qui hauria de venir pot veure reflectit Jesucrist. Mirarem amb més detall com Isaïes presenta Crist, però avanço que gran part d'Isaïes presenta el Crist que hauria de redimir el seu poble.El llibre d'Isaïes ens deixa diversos missatges en què podem meditar:En primer lloc, veiem que quan Déu castiga, ho fa amb la intenció de restauració, cercant la reconciliació.L'any que va morir Acaz (2 Reis 16:20; 2 Cròniques 28:27) va enviar Déu profecia sobre els filisteus al capítol 14, després de l'anunci de destrucció de Babilònia i Assíria. Tots els enemics del poble d'Israel serien castigats, incloent-hi Moab i Damasc, és a dir Síria, Etiòpia (18) i Egipte (19). És increïble com Déu no treu l'esperança de pobles que mereixen càstig. Déu a la seva justícia ho dona en la seva justa mesura i ofereix també la restauració. Moltes vegades veiem càstig exercit de manera venjativa. Però Déu no és així. El càstig de Déu sempre és amb intenció d'oferir reconciliació i restauració. Recordem això en la nostra relació amb els altres.En segon lloc, Isaïes ens mostra la importància de confiar sempre en Déu, i no substituir-lo per persones o coses.Veiem en la història que Israel havia confiat en la protecció que Egipte li oferia, però al capítol 31 Déu els recorda que els egipcis són homes, i no déus. Isaïes 31:1 «Ai dels qui baixen a l’Egipte a buscar ajut! Els qui volen recolzar-se en la cavalleria i posen l’esperança en els carros de guerra, perquè són molts, i en els genets, perquè són molt forts, però no miren vers el Sant d’Israel ni consulten el Senyor.» Déu els avisa que caurien, perquè quan posem la nostra confiança en l'home, no hem d'esperar la protecció de Déu. És per això que a la Bíblia Déu ens diu que confiem en Déu.Un altre tema que Isaïes ens recorda és que Déu vol el nostre ésser i no els nostres sacrificis i regals.El primer capítol ens recorda que molt de sacrifici i regals no agraden a Déu. El que Ell cerca, perquè sempre ho ha buscat, és que fem obres dignes de penediment, és a dir, viure com Ell demana.El poble de Déu celebrava festes al nom de Déu, oferia sacrificis, però no vivien com volia Déu. No dissimulaven el seu pecat, sinó que se'n presumien. Isaïes 3:9 «La seva mateixa insolència els acusa, com Sodoma fan públics els seus pecats i no se n’amaguen. Ai de la seva ànima! Han aplegat el mal contra ells mateixos!». De què servia tot allò que podien oferir a Déu si ells no volien una relació personal amb Ell?El càstig que va rebre Judà i Israel va ser comparable amb el que van rebre les ciutats de Sodoma i Gomorra per la seva impuresa (1:25), però Déu a la seva misericòrdia va permetre que una part del poble visqués, donant-los oportunitat de començar de nou amb bon peu .Déu promet que Judà i Jerusalem serien restaurades en un temps futur,Al capítol 2:3 diu: «Hi acudiran multitud de pobles i diran: “Veniu, pugem a la muntanya del Senyor, al temple del Déu de Jacob, que ens ensenyarà els seus camins i caminarem per les seves senderes.” Perquè de Sió sortirà la llei, i de Jerusalem, la paraula del Senyor.» I el 66:12-13 «Perquè això diu el Senyor: “Mireu, abocaré damunt d’ella el benestar, com un riu, i, com una torrentada desbordant, la glòria de les nacions; sereu nodrits i us portaran a coll, i sereu amanyagats sobre els genolls. Com una mare consola el seu fill, així us consolaré jo a vosaltres, i sereu consolats a Jerusalem.»El llibre anuncia judici i la prosperitat que ve de confiar i seguir Déu. Hi havia encara un futur brillant per a Jerusalem, quan tornessin els ulls a Déu, Ell tenia guardat per a ells coses bones que podrien gaudir. I aquesta promesa es manté fins avui. El poble de Déu encara té benediccions per descobrir i gaudir. Que bo que és Déu i misericordiós. Feliç tot aquell que confia en Ell.