Hem vist a les pregàries de Jeremies les queixes que aquest presentava davant del Senyor, les paraules d'afirmació, de correcció i d'exhortació del Senyor a Jeremies i també la bellesa de confiar i lloar el Senyor enmig de la prova.
Podem llegir de diversos personatges de la Bíblia que van lloar Déu per fe fins i tot quan no entenien el que Déu estava fent a les seves vides.
Recordes Job? Quan totes les seves possessions, els seus fills i la seva salut havien estat arrencats, la seva resposta va ser: «Vaig sortir nu del ventre de la mare, i nu hi tornaré. El Senyor donà, el Senyor ha pres; beneït sigui el nom del Senyor!»
I què de Pau i Siles a la presó a Filips? Fets 16:25 (BEC) «Però cap a mitjanit, Pau i Siles, pregant, cantaven himnes a Déu, i els presos els escoltaven atentament.» Estaven empresonats per haver predicat als carrers. I en lloc de plorar, maleir o dubtar, van decidir cantar lloances a Déu. Sabien que Déu els podia lliurar si volia, i descansaven en el seu perfecte pla.
És fàcil lloar Déu quan surts de la prova. És fàcil donar gràcies quan veieu el motiu d'una dificultat. però Hebreus 13:15 (BEC) ens diu «Per mitjà d’ell, doncs, oferim contínuament a Déu un sacrifici de lloança, és a dir, un tribut de llavis que confessen el seu nom.» Quan les dificultats no tenen sentit ni motiu per a un, lloar Déu és només possible per la fe, confiant en allò que coneixem de nostre Senyor. És aquí quan la lloança costa. Aquí és quan podem anomenar-lo “un sacrifici de lloança”, perquè no és una lloança gratuita, que no costi res. David a 1 Samuel 24:24 va comprar un camp per oferir holocaust a Déu. Li volien cedir sense pagar, però ell va respondre: «De cap manera! Jo vull comprar-t’ho pel seu preu; perquè jo no oferiré al Senyor, el meu Déu, holocaustos que no m’hagin costat res.”Oferim nosaltres holocaustos quan no costen res, o som capaços de, per Fe, oferir lloança al nostre Senyor quan costa, quant no té sentit la lloança?
Fa anys, en una prova molt dura en què el meu marit es trobava en una situació de salut crítica, un germà em va dir, enmig de la prova, “ja hem demanat al Senyor; ja no és temps de demanar més; ara és temps de donar gràcies, de lloar el Senyor”. Em va xocar, però també em va alliberar. Quantes vegades havia de demanar a Déu que m'escoltés? Ja li havíem vessat les nostres càrregues i demanat que fos la Seva voluntat. El que tocava sens dubte era lloança a Déu. Deixar d'enfocar-nos a la tribulació i enfocar-nos en el Déu totpoderós i amorós que Ell és. Havíem d'oferir-li un sacrifici de lloança.
Moltes vegades la desesperació arriba a la nostra vida, la portem al senyor, ens dóna la seguretat que Ell ho té tot sota el seu perfecte control, i al moment ens trobem desesperades pel mateix o per alguna cosa nova. I de vegades, com hem vist en el cas de Jeremies, arribem a deprimir-nos al punt de qüestionar la nostra existència.
Què creieu que va fer Jeremies en acabar el relat de la seva pregària que tenim al capítol 20? Sens dubte, veient com el Senyor el va guardar, veient que va romandre fidel i que va acabar morint amb una edat ja avançada i sota les ales de Déu, crec que puc dir amb confiança que Jeremies va reafirmar la seva fe en el Totpoderós, i havent encomanat la seva causa davant «Al qui és sobiranament poderós per actuar més abundosament del que demanem o podem pensar,» EFESIS 3:20 BEC. Va descansar en el Senyor.És un cicle que gira entre allò que sentim en el moment i allò que sabem del nostre Déu. Per això és tan important conèixer Déu i meditar en el seu preciós caràcter.
Qualsevol que sigui la teva situació actual, t'animo a afirmar la teva fe en Déu. Ell vol estar amb tu “com a poderós gegant.” Com vam veure a Jeremies 1:5, Déu tenia un propòsit per a Jeremies abans de néixer; «Abans que et formés en el ventre de la teva mare et vaig escollir, i abans que naixessis et vaig consagrar.» diu el Senyor.
Déu t'ha fet a tu amb un propòsit. T’has preguntat el propòsit que Déu té per a tu en aquesta vida? Veurem més sobre això al llarg de l'estudi de Sa Paraula, però dóna-li avui les gràcies pel Seu pla, la Seva presència i el Seu poder.