Qui no ha sentit mai l’anhel d’escapar, de fugir, de viure altres vides per burlar el destí que sembla que se’ns haja assignat per nàixer en un indret concret del món? En els llocs on no passa res i les vides transcorren anodines, aquest desig es multiplica; si el context és opressiu, ofega i asfixia, marxar-se’n esdevé necessitat. És llavors quan, d’una manera o una altra, a l’horitzó es perfila la promesa d’una vida millor.

Aquest desig també té presència en la literatura i en aquest capítol explorem eixes ànsies d’esperança a partir de les obres "Brodats" de Marjane Satrapi; "Tostonazo" de Santiago Lorenzo i "Facendera" d'Óscar García Sierra. Tanquem, així, la trilogia que hem construït amb els nostres anteriors capítols "Mons possibles" i "Fa calor".