La policia deté a Barcelona el principal sospitós de l'assassinat d'Andrea Arenas, Aroa. Els investigadors recullen proves de cara al judici, però, a Figueres, al barri de la víctima i també del sospitós, invoquen la llei gitana. Els pares de l'Andrea reclamen que els entreguin el detingut per matar-lo. Entre els dos clans comença una espiral de violència que s'estén fins a Girona, on es produeixen diversos tirotejos i persecucions amb cotxes. Dos anys després de l'assassinat, a l'Audiència de Girona es fa el judici amb un desplegament policial mai vist: un centenar de mossos d'esquadra blinden el Palau de Justícia per evitar enfrontaments i revenges.

L'Andrea Arenas, coneguda com a Aroa, té 17 anys quan és vista per última vegada a Figueres, a l'Alt Empordà, el 12 d'abril del 1996. Tres dies després apareix un cos en un paratge anomenat la Garriga, a pocs quilòmetres de la casa de l'Andrea. El cos està carbonitzat i presenta un fort cop al cap. De seguida l'identifiquen. És l'Andrea Arenas. La policia tampoc triga a centrar les sospites en un veí del barri del Culubret de Figueres, on també residia la víctima. La clau per convertir les sospites en certeses es troba dins del maleter d'un Renault 5.

L'estiu del 2023, en un poble australià, l'Erin Patterson convida els pares i els tiets del seu exmarit a dinar. El menú consisteix en un plat únic: filet Wellington. Hores després, els convidats es posen greument malalts i tres d'ells moren. L'Erin només presenta símptomes lleus.

El Wellington és un plat tradicional britànic: un filet de vedella cobert amb "duxelles" (pasta de xampinyons), paté i trossos de pernil, tot embolicat en pasta de full i enfornat. La policia descobreix que el filet s'ha recobert amb la clàssica pasta de bolets, però dels més verinosos que existeixen. La policia investigarà si ha estat un descuit o un enverinament premeditat.

La primavera del 1998, els Mossos d'Esquadra localitzen dos cossos momificats dins del pou d'un mas abandonat a Sant Cebrià dels Alls, a les Gavarres. Els forenses fan dues autòpsies i diverses proves per saber qui són. Els Mossos repassen el llistat de persones desaparegudes. Però l'empenta definitiva per identificar-los arriba del Cos Nacional de Policia. Els seus agents fa dos anys que investiguen la desaparició d'una mare i el seu fill. Són Inge Dörh i Rolf Hesse, dos milionaris alemanys residents a Calonge, a pocs quilòmetres del pou. Els investigadors comproven que algú ha estat buidant els seus comptes corrents. Al llarg dels 10 anys que dura la investigació, la policia deté fins a tres persones per aquest doble crim.

El matí del 9 de novembre del 2006, un encaputxat mata a trets Isaac Martínez, de 26 anys. És un veí del barri de Cappont de Lleida. En el moment del crim, la víctima sortia amb el cotxe del seu pàrquing situat al carrer Riu Ter. El mateix dia de l'assassinat, els Mossos detenen un sospitós del crim. És un conegut de la víctima. Passades unes hores, el deixen en llibertat i la investigació queda en punt mort. L'any 2026, 20 anys després dels fets, la jutgessa decideix reobrir el cas, però el compte enrere no s'atura: l'assassinat prescriu en pocs mesos.

Sabadell, setembre del 1997. En un solar molt a prop del l'Hospital Parc Taulí, un matrimoni està collint cargols. Busquen entre males herbes i per sota les deixalles. L'home troba una bossa de plàstic lligada amb un nus. Pesa força. L'obre per fer-hi un cop d'ull i la deixa anar esgarrifat. Dins la bossa hi ha el cap d'una dona. Sense empremtes dactilars ni documentació, la policia no pot identificar-la. Passen els dies i no troben cap pista. Com sabran qui és la víctima?

En aquest capítol us explicarem dos crims connectats per la història del nostre país i per un poble, Castellnou de Bages, i una masia, que són testimonis silenciosos dels fets. Quatre de les cinc víctimes encara estan enterrades en una fossa del cementiri del poble. De bocaterrosa, mirant a l'infern. Tot comença el 1945, en plena postguerra. Unes espardenyes i les enveges entre veïns seran el detonant d'una matança a la qual no s'ha fet mai justícia. Vint anys després, en el mateix escenari, cau un dels maquis més buscats pel franquisme. Alguns potser ja sabeu de qui parlo.

L'estiu del 2008, a Barcelona, es cometen dos crims relacionats amb el narcotràfic. Estan vinculats a l'operació fallida de portar en vaixell des de l'Uruguai a l'estat espanyol un contenidor carregat amb cocaïna. La policia uruguaiana va confiscar la droga abans de sortir i hi va fer detencions. Els traficants que viuen a Catalunya s'hi han picat els dits, però no es pensen quedar de braços plegats.

Aquest és un cas que els Mossos descobreixen per casualitat. Tot comença el 2007 quan detecten que un veí de Palamós està falsificant bitllets. El que havia de ser un cas senzill s'anirà fent gros com una bola de neu i es complicarà amb tràfic internacional de cocaïna i tot el que porta associat: deutes, bandes sense escrúpols, sicaris, venjança i crims.

El desembre del 2013, un capellà entra en una pizzeria de Blanes per demanar ajuda. Diu que al seu pis hi ha un home amb un ganivet que n'ha apunyalat un altre. La víctima és un noi que el mossèn té acollit a casa seva. D'aquest crim se'n va parlar molt, no perquè fos una investigació complicada, sinó per la història personal que hi ha al darrere. Els protagonistes --la víctima, l'autor del crim i el capellà-- formen un triangle curiós.