En els teatres d’òpera de Nàpols va ser on va conèixer el gust pel gènere líric i on va fer una important aportació en el Barroc crepuscular i l’anunci imminent del naixent Classicisme. 

Després del seu gran “oratorio” napolità Giuseppe rinocosciutto (1736) arribaria el seu primer gran èxit: La Merope, estrenada al Teatro delle Dame de Roma, 1743. Va representar el seu triomf definitiu a Itàlia. Van seguir altres títols com ara Artaserse (1744), Mitridate (1746) o Bellerofonte (1747), aquests dos darrers en el seu període londinenc com a director del King’s Theater Haymarket, on havia triomfat Händel uns quants anys abans.

- El Repartiment (03:12)   

- La coloratura (08:37)

- L'Argument (14:15 )

- Més enllá de L'opera (19:04)

Terradellas: ¡Furor!
Merope: "Dono d'amica sorte non cura il mio valore"
Merope: "Dove si vide mai di me più sventurata"
Merope: "Ah scellerato! - Un empio m'accusa"
Merope, Sinfonia: I. Allegro con brio
Merope, Sinfonia: II. Larghetto
Merope, Sinfonia: III. Allegro
Maria Grazia Schiavo
Dolce & Tempesta
Stefano Demicheli

(p) FUGA LIBERA / OUTHERE MUSIC