Quan Dvorák va tornar dels seus viatges a Amèrica, l’any 1895, era un home diferent. Després d’abandonar la simfonia com a gènere, va dedicar l’última dècada de la seva vida a dues exuberants formes musicals, el poema simfònic i l’òpera. Les obres que en van resultar, extraordinàriament poètiques, van ser l’intent de Dvorák d’arribar al cor de l’esperit txec, descrivint en la música i el teatre els relats que tant apreciaven els seus compatriotes.