Le nozze di Figaro se’ns mostra com un monument extraordinari, sense comparació. Una partitura genial i plena de girs imprevisibles que respon al principi de les unitats del teatre clàssic: unitat de lloc (el castell del Comte, a prop de Sevilla), de temps (segle xviii) i d’acció. 
El públic està convidat a capbussar-se en la vida tumultuosa d’aquesta galeria de personatges: la soledat contemplativa de la Comtessa, una Susanna emancipada/astuta davant la misogínia de l’home, un Fígaro obedient al sàdic i abusador Conte i un enamorat i innocent Cherubino. Una col·lecció de caràcters en què, residint en el mite, es mostra un sofriment femení compartit font d’una forma violenta masculina. L’únic refugi de les dones és la seva capacitat per ser solidàries. A partir del moment en què se separen, esdevenen vulnerables.
Podem reduir tot aquest microcosmos en un enfrontament binari entre els mons masculins individualistes i agressius i un de femení sensible i generós. Tots els aspectes i variants de l’amor estan recollits aquí: des de l’idealisme contemplatiu de Cherubino a les relacions marit-esposa, amant-cortesana, pares-fills: un món d’exploracions i un manual perfectament definit i perfilat musicalment per Mozart en cadascun dels personatges.