Només un geni de l’alçada de Giuseppe Verdi es podia acomiadar de la lírica exclamant amb sarcasme i sornegueria “Tutto nel mondo è burla”: la moralitat final d’aquesta comèdia agredolça en què el compositor mostrava una vitalitat extraordinària i una modernitat sorprenent en la seva estructura musical. 
El tàndem Boito-Verdi recupera un ancià hedonista i una mica covard, Sir John Falstaff, antic company d’armes del futur Enric V d’Anglaterra, ara abandonat a la beguda, a la gola, a la lascívia i a la fanfarroneria; marcit, escàs de diners, grotesc i presumptuós, però amb un talent cínic i una intel·ligència que li atorguen un atractiu irresistible. Una caricatura del propi Falstaff es comporta com un lladre disposat a enredar els febles i aprofitar-se dels pobres. S’enamora d’Alice Ford i Meg Page, dues joves casades que es diverteixen avivant el desig del vell cavaller per ridiculitzar les seves temptatives de seducció.