Amiga personal del propi Descartes, sempre va voler fer la seua i deixar les convencions socials per a qui se les creguera.

Això, sent dona, fadrina i reina en el S XVII, representava una llosa de la que, de fet no s’alliberaria sense renunciar al tron.

I va preferir llibertat a submissió, per molt reial que fora. Un 6 de maig, la reina Cristina de Suècia, farta de les obligacions i les exigències de la Cort abdicava en favor del seu cosí.