Situada a pocs quilòmetres de Praga era una xicoteta població habitada per unes 500 persones.

De totes elles només en van sobreviure 163. Hitler arrassà la població i no deixà un sol edifici en peu.

Un 10 de juny, l’exèrcit nazi perpetrava sobre una menudeta població txeca una de les operacions de represàlia més terribles de la Segona Guerra Mundial, la massacre de Lidice.

Incòmodes, rústiques i doloroses, George Washington en va gastar un grapat, sobretot de fusta.

No seria fins el segle XIX que l’aparició de nous materials permetria millorar exponencialment la funció dental de les persones.

Sobretot, per a totes aquelles que, per diverses raons, havien perdut totes les peces. Un 9 de juny, Charles Graham patentava a Nova York, la dentadura postissa.

S’estima que tots els dies milions de persones es desplacen en tren per tot l’Índia.

Ara fa 36 anys, les pèssimes condicions d’este transport unides a les creences dels seus habitants van constituir un còctel mortal.

Un 8 de juny, un tren carregat fins a dalt de passatgers protagonitzava una de les majors tragèdies ferroviàries de la història en esquivar una vaca.

Amiga personal del propi Descartes, sempre va voler fer la seua i deixar les convencions socials per a qui se les creguera.

Això, sent dona, fadrina i reina en el S XVII, representava una llosa de la que, de fet no s’alliberaria sense renunciar al tron.

I va preferir llibertat a submissió, per molt reial que fora. Un 6 de maig, la reina Cristina de Suècia, farta de les obligacions i les exigències de la Cort abdicava en favor del seu cosí.

Excessiu, opulent i classista, però també un filó per a les arts de tota classe.

Va posar en contacte 2 civilitzacions que vivien d’esquenes i es va convertir en un dels símbols de la Revolució Industrial.

3050 quilòmetres d’inspiració en 81 hores i mitja. Un 5 de maig efectuava el seu primer trajecte un ferrocarril llegendari, l’Orient Express.

I el dia es va fer nit i tot fou desconcert i temor.

Els dos excèrcits deixaren les armes i s’afanyaren a buscar la pau fixant les fronteres dels seus territoris en la ribera del Riu Roig.

Poques voltes en la història la superstició ha jugat un paper tan positiu. Un 28 de maig, una guerra d’anys entre els pobles de Medes i Lídia acabava abruptament gràcies a un eclipsi solar.

Una volta, encara que fóra qüestió de mesos, fou l’edifici més alt del planeta.

Va créixer en plena depressió econòmica i formà part d’una de les més cèlebres competicions arquitectòniques de Nova York.

Una competició que perdria, però poc importa això hui. Un 27 de maig s’inaugurava una de les millors mostres de l’arquitectura Art Déco americana, l’edifici Chrysler.

Winston Churchil va qualificar la situació com la major derrota militar en segles.

I no anava desencaminat. En una ciutat a l’extrem nord de França havien quedat arraconats per l’exèrcit nazi més de 300 mil soldats aliats.

I entre ells, bona part de la cúpula militar britànica. Un 26 de maig començava la missió de rescat més multitudinària de la Segona Guerra Mundial, l’Operació Dinamo.

Fou més terrible encara que el que va destrossar Gernika i que Picasso inmortalitzaria per a sempre.

Per tant, potser estem parlant de l’atac aeri més cruent i devastador de tota la Guerra Civil.

Moriren prop de 300 persones i milers quedaren malferides. Un 25 de maig, l’aviació feixista italiana atacava per sorpresa la ciutat d’Alacant.

En l’Europa adolorida per la guerra, que les ràdios i televisions públiques organitzaren alguna cosa en comú fou quasi un miracle.

La idea bàsica era crear un festival musical on participaren les entitats associades i que poguera ser seguit en directe en tots els territoris.

El Regne Unit, Àustria i Dinamarca no participarien per inscriure’s fora de termini. Un 24 de maig a Suïssa, 7 radiotelevisions públiques celebraren per primera volta, el festival d’Eurovisió.