A mitjan segle XIX, Barcelona viu una transformació profunda marcada per la industrialització, el creixement urbà i l’emergència d’una nova societat de classes. En aquest context de conflicte social i canvi accelerat, el lleure esdevé també un terreny de disputa i d’intervenció política i moral. Els jardins d’esbarjo, espais privats d’oci a l’aire lliure, van tenir un paper clau com a escenaris de sociabilitat, convivència interclassista i reforma del comportament popular. Avui analitzarem com aquests jardins van contribuir a construir una imatge idealitzada de la ciutat industrial i del món obrer, i què ens revelen sobre les relacions socials, culturals i polítiques de la Barcelona del període 1850-1868. Amb Núria Miquel.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem del triomf definitiu d'Alfons el Magnànim i la seva transformació en un príncep del Renaixement. Descobrirem com va passar de ser presoner a Milà a conquerir Nàpols gràcies a una audaç infiltració per un aqüeducte romà. A més, analitzarem com va convertir la seva cort en un referent cultural europeu, el seu paper clau en la política italiana i les greus conseqüències del seu llarg absentisme per als regnes peninsulars.

Agradece a este podcast tantas horas de entretenimiento y disfruta de episodios exclusivos como éste. ¡Apóyale en iVoox! A la Itàlia del Quattrocento, l’arribada d’Alfons el Magnànim va suposar un xoc brutal: la tradició hispànica contra la tàctica italiana.

Per sostenir vint anys de campanya, Alfons va haver de crear un exèrcit professional modern, organitzat per "llances" i capaç de combinar la força de la cavalleria pesada amb la mobilitat dels genets i el foc de les noves peces d’artilleria.

Avui, en aquest programa exclusiu, desgranem les tropes i les tàctiques que van canviar la manera de fer la guerra al sud d'Europa.

Benvinguts a la màquina de guerra del Magnànim, benvinguts A les Portes de Troia.
Escucha este episodio completo y accede a todo el contenido exclusivo de A les Portes de Troia. Descubre antes que nadie los nuevos episodios, y participa en la comunidad exclusiva de oyentes en https://go.ivoox.com/sq/86177

Francesc Layret (1880–1920) va ser un advocat i polític catalanista compromès amb la defensa dels obrers i sindicalistes en un context de forta repressió social. Figura clau del republicanisme d’esquerres, va denunciar la violència patronal i la manca de drets democràtics a la Barcelona de començaments del segle XX. Elegit diputat el 1920, va ser assassinat pocs dies després, convertint-se en un símbol de justícia social i compromís polític. Amb Xavier Vidal, autor del llibre "Set bales en la nit".

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, recuperem el programa que vam fer en directe al Totencat.

La nostra visió del passat està segrestada per Hollywood, novel·les de ficció i, sobretot, pel teu cunyat a la sobretaula. Que si a l'edat mitjana no es dutxaven, que si els romans tenien un "vomitòrium", que si tothom es pensava que la Terra era plana... Avui venim a fer neteja!

Parlem del presentisme i l'arrogància amb què mirem el passat; desmuntem tòpics, des del fals marbre blanc de l'Antiguitat a la llegenda negra l’edat mitjana; i parlem de la mentida històrica com a arma política: de la construcció de l’alteritat a la pel·lícula 300 al mite. Com utilitzem l'engany històric per dibuixar un enemic i justificar la visió occidental i capitalista del món.

En aquest programa especial en directe des del festival Totencat (Figueres), ens acompanya el gran amic del programa, el nostre capità de Gondor, Patrick Urbano.

Aquesta setmana, a les Portes de Troia, parlarem dels inicis de l’edat de Ferro al Pròxim Orient i al Mediterrani oriental, després del col·lapse de l’edat del Bronze.

La ciència va deixar de ser una recerca aïllada per transformar-se en l'eina amb què els estats moderns van aprendre a quantificar i governar la realitat social mitjançant l'estadística i la cartografia. Amb la Revolució Industrial, laboratoris i fàbriques es van unir per accelerar el progrés econòmic i crear un sistema d'educació universal que formés una nova classe de tècnics qualificats. Malgrat l'horror de les guerres mundials, el desenvolupament tecnològic va acabar reforçant la fe en el coneixement com a font de seguretat, benestar i domini estratègic. Finalment, la ciència s'ha consolidat com el símbol indiscutible de progrés i superioritat, definint tant la nostra identitat política com les crisis i desconfiances que marquen el present. Amb Oto Lusic.

Agradece a este podcast tantas horas de entretenimiento y disfruta de episodios exclusivos como éste. ¡Apóyale en iVoox! Com ja sabeu, A les Portes de Troia ens agrada cuidar fins a l'últim detall de les nostres històries. A vegades, però, el temps de ràdio és implacable i ens veiem obligats a deixar fora fragments que tenen una força especial.

Va passar amb el programa de la Jamància de Barcelona, que vam fer amb la Núria Miquel.

Avui us portem una peça inèdita i exclusiva: una narració immersiva sobre la revolta de la Jamància a la Barcelona de 1843. Basada, sobretot, en aquest article.

Prepareu els auriculars i viatgeu amb nosaltres a la Barcelona de les barricades.

Gràcies per ser-hi!
Escucha este episodio completo y accede a todo el contenido exclusivo de A les Portes de Troia. Descubre antes que nadie los nuevos episodios, y participa en la comunidad exclusiva de oyentes en https://go.ivoox.com/sq/86177

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem del somni italià d'Alfons el Magnànim i l'inici de la conquesta del Regne de Nàpols. Analitzem els motius que van empènyer la Corona d'Aragó a lluitar pel control del sud d'Itàlia, les intrigues de la reina Joana II i el xoc contra genovesos i francesos. Un viatge ple d'ambició que ens portarà fins al desastre naval de Ponça, on el rei va acabar presoner i l'aventura semblava condemnada al fracàs absolut.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, dediquem un espai dedicat a la història contemporània endinsant-nos en un dels episodis més intensos i, alhora, més desconeguts del liberalisme espanyol del segle XIX: la Jamància de 1843. Durant poc més de dos mesos, Barcelona es va convertir en l’escenari d’una insurrecció que no només qüestionava un govern concret, sinó també la manera com s’estava construint l’Estat liberal. Lluny de ser una simple bullanga, la Jamància expressa l’existència d’un progressisme radical amb un projecte polític propi, profundament marcat pel municipalisme, el juntisme i la reivindicació de sobirania popular. Avui analitzarem el significat d’aquella revolta, la dura repressió que la va seguir i les seves conseqüències, a partir de la recerca historiogràfica recent, per entendre millor els límits i les contradiccions del liberalisme del vuit-cents. Amb Núria Miquel.