Agradece a este podcast tantas horas de entretenimiento y disfruta de episodios exclusivos como éste. ¡Apóyale en iVoox! Com ja sabeu, A les Portes de Troia ens agrada cuidar fins a l'últim detall de les nostres històries. A vegades, però, el temps de ràdio és implacable i ens veiem obligats a deixar fora fragments que tenen una força especial.

Va passar amb el programa de la Jamància de Barcelona, que vam fer amb la Núria Miquel.

Avui us portem una peça inèdita i exclusiva: una narració immersiva sobre la revolta de la Jamància a la Barcelona de 1843. Basada, sobretot, en aquest article.

Prepareu els auriculars i viatgeu amb nosaltres a la Barcelona de les barricades.

Gràcies per ser-hi!
Escucha este episodio completo y accede a todo el contenido exclusivo de A les Portes de Troia. Descubre antes que nadie los nuevos episodios, y participa en la comunidad exclusiva de oyentes en https://go.ivoox.com/sq/86177

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem del somni italià d'Alfons el Magnànim i l'inici de la conquesta del Regne de Nàpols. Analitzem els motius que van empènyer la Corona d'Aragó a lluitar pel control del sud d'Itàlia, les intrigues de la reina Joana II i el xoc contra genovesos i francesos. Un viatge ple d'ambició que ens portarà fins al desastre naval de Ponça, on el rei va acabar presoner i l'aventura semblava condemnada al fracàs absolut.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, dediquem un espai dedicat a la història contemporània endinsant-nos en un dels episodis més intensos i, alhora, més desconeguts del liberalisme espanyol del segle XIX: la Jamància de 1843. Durant poc més de dos mesos, Barcelona es va convertir en l’escenari d’una insurrecció que no només qüestionava un govern concret, sinó també la manera com s’estava construint l’Estat liberal. Lluny de ser una simple bullanga, la Jamància expressa l’existència d’un progressisme radical amb un projecte polític propi, profundament marcat pel municipalisme, el juntisme i la reivindicació de sobirania popular. Avui analitzarem el significat d’aquella revolta, la dura repressió que la va seguir i les seves conseqüències, a partir de la recerca historiogràfica recent, per entendre millor els límits i les contradiccions del liberalisme del vuit-cents. Amb Núria Miquel.

Aquesta setmana, A les portes de Troia, parlem de Juan Latino un esclau, però també humanista, poeta llatí i catedràtic a la Granada del segle XVI. La seva trajectòria excepcional ens permet explorar fins a quin punt el talent, el patronatge i el context podien trencar (o no) les barreres de l’esclavitud. Va ser un cas únic o el reflex d’una societat més complexa del que imaginem? Un viatge per la vida i el llegat d’un personatge clau per entendre les contradiccions de l’Espanya moderna. Amb Ismael Smaq Molina.

Agradece a este podcast tantas horas de entretenimiento y disfruta de episodios exclusivos como éste. ¡Apóyale en iVoox! Quan pensem en grans mecenes de l’Antiguitat pensem, indubtablement, en Gai Mecenes, el col·laborador d’August que va teixir i fnançar, al seu voltant, un grup d’artistes que van ajudar a consolidar el poder imperial.

Aquest, però, no és ni molt menys l’únic mecenes romà. En aquest contingut especial per a mecenes us parlarem d’Anícia Juliana, una princesa imperial romana que també va tenir un paper fonamental dins la producció artística de la seva època.
Escucha este episodio completo y accede a todo el contenido exclusivo de A les Portes de Troia. Descubre antes que nadie los nuevos episodios, y participa en la comunidad exclusiva de oyentes en https://go.ivoox.com/sq/86177

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, repassarem el paper dels mecenes al llarg de la Història i la seva relació amb la producció artística.

Agradece a este podcast tantas horas de entretenimiento y disfruta de episodios exclusivos como éste. ¡Apóyale en iVoox! Hi ha relats que neixen en moments de crisi, però que no desapareixen quan aquesta passa. La punyalada per l’esquena va ser un d’aquests mites: una explicació falsa que va servir per canalitzar frustracions, assenyalar enemics i reescriure el passat.

Més d’un segle després, aquest mecanisme sembla sorprenentment familiar.

Com funcionen avui les narratives conspiratives? Per què continuen trobant una societat receptiva? I fins a quin punt els fantasmes del segle XX ens ajuden a entendre l’auge actual dels feixismes?
Escucha este episodio completo y accede a todo el contenido exclusivo de A les Portes de Troia. Descubre antes que nadie los nuevos episodios, y participa en la comunidad exclusiva de oyentes en https://go.ivoox.com/sq/86177

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem sobre la llegenda de la “punyalada per l’esquena”. Va aparèixer a l’Alemanya de postguerra com a justificació emocional de la derrota del 1918, atribuint-la a la traïció de polítics i sindicalistes. Aquest relat es va consolidar en una societat desorientada i econòmicament colpida, reforçant la desconfiança cap a la República de Weimar. Va esdevenir una eina clau per a les dretes conservadores i els sectors extremistes, afavorint l’ascens de l’extrema dreta. Amb Alejandro Andreassi.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, parlem sobre l’esclavitud, una institució central a la Monarquia Hispànica durant segles, present tant a la Península Ibèrica com als seus territoris d’ultramar. En aquest programa explorem les seves arrels, el funcionament legal i social, i la diversitat de realitats que s’amaguen darrere dels tòpics actuals sobre el tema. Qui podia ser esclau, quines vides tenien i quines possibilitats d’integració o llibertat existien? Un viatge per un llegat incòmode però imprescindible per entendre el nostre passat. Amb Ismael Smaq Molina.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, seguim el rastre llarg i sorprenent del Hip Hop: dels griots de l’Àfrica Occidental als jocs verbals dels esclaus, del toasting jamaicà al breakbeat de Kool Herc, de la batalla entre estils i ideologies fins al domini global del trap. Un viatge de cultura, comunitat i resistència. Amb Ula Montané i Amat Molero.