A les Portes de Troia

Agradece a este podcast tantas horas de entretenimiento y disfruta de episodios exclusivos como éste. ¡Apóyale en iVoox! El 10 d'agost de 1628, el vaixell Vasa, la nau de guerra més imponent de Suècia, es va enfonsar al port d'Estocolm després de navegar només vint minuts. Avui és el naufragi del segle XVII més ben conservat del món.

En plena Guerra dels Trenta Anys, el rei Gustau II Adolf va exigir una arma invencible. Però els continus canvis de disseny i la por a contradir el monarca van crear un navili totalment inestable, condemnat per una simple ràfega de vent al mateix port. En aquest episodi exclusiu per a mecenes d'A les Portes de Troia, analitzem la història d'aquest desastre naval, l'encobriment polític de la tragèdia i l'èpica operació d'arqueologia subaquàtica que va permetre reflotar el colós 333 anys després.

Aquest programa és possible gràcies al suport dels nostres mecenes.

Si ens vols donar suport, aquí tens els enllaços del programa: https://linktr.ee/portesdetroia

Moltes gràcies als nostres mecenes: Carles Siscar, Marc Sancho, Arístides Gutiérrez, Dani Vallés, Josep Raya, Patrick Urbano, Noè Merles, Pol Garcia, Raul Martínez, Esclàput, Alex Garcia Manzanera, Roser O. M., Pere, Víctor Martínez, Josep Sanchis, Ferran Marro, David Piedrafita Farràs, Gontzal Zubizarreta, Alvaro Buitrago Hondarza, Roser Mora, Magí, Salvador, Jordi Martorell, Núria Arràras, sapcat7, Gloria M. Pujol Carmona, Info Quagga, caquiroga, Carles Bonas, Pol Moix, Sergi Jubany Planas, Xavier Aldeguer, Jessica Romero Plasencia, Joan Blasco Fortuny, Jordi Guillaumet, Marc Llurba Pont, Geòrgia Costa Villaró, Jaume Perello, Núria Arràras, Carles Pérez, Marc Rodriguez-Estivill, Jaume Perello, Geòrgia Costa, Carles Pintó.
Escucha este episodio completo y accede a todo el contenido exclusivo de A les Portes de Troia. Descubre antes que nadie los nuevos episodios, y participa en la comunidad exclusiva de oyentes en https://go.ivoox.com/sq/86177

Oblideu el típic legionari romà de les pel·lícules amb el seu escut rectangular i l'espasa curta. A les acaballes de l'Imperi Romà d’Occident, les legions van viure una transformació militar radical per poder sobreviure a un món cada vegada més hostil. L'exèrcit del Baix Imperi era realment una força decadent i abocada al desastre, o estem davant d'unes tropes d'elit perfectament adaptades a les noves amenaces?

En aquesta primera part sobre l'exèrcit tardoromà, ens acompanya l'historiador Adrià Hernando per desmuntar el mite de la decadència militar de Roma. Descobrim com es va reestructurar la defensa de l'Imperi, analitzem per què les legions van reduir els seus efectius, l'abandó del clàssic gladius en favor de l'espasa llarga, i com la cavalleria vestida de ferro de cap a peus va començar a dominar els camps de batalla, sent la clara avantsala dels cavallers de l'edat mitjana.

Escolta'ns per descobrir la veritable cara de la màquina de guerra romana al Baix Imperi! Si t'agrada la història antiga, no oblidis subscriure't i compartir el pòdcast.

Enllaços del programa: https://linktr.ee/portesdetroia

Moltes gràcies als nostres mecenes: Carles Siscar, Marc Sancho, Arístides Gutiérrez, Dani Vallés, Josep Raya, Patrick Urbano, Noè Merles, Pol Garcia, Raul Martínez, Esclàput, Alex Garcia Manzanera, Roser O. M., Pere, Víctor Martínez, Josep Sanchis, Ferran Marro, David Piedrafita Farràs, Gontzal Zubizarreta, Alvaro Buitrago Hondarza, Roser Mora, Magí, Salvador, Jordi Martorell, Núria Arràras, sapcat7, Gloria M. Pujol Carmona, Info Quagga, caquiroga, Carles Bonas, Pol Moix, Sergi Jubany Planas, Xavier Aldeguer, Jessica Romero Plasencia, Joan Blasco Fortuny, Jordi Guillaumet, Marc Llurba Pont, Geòrgia Costa Villaró, Jaume Perello, Núria Arràras, Carles Pérez, Marc Rodriguez-Estivill, Jaume Perello, Geòrgia Costa, Carles Pintó, Jamue MB, David Solsona.

L'any 1405, dècades abans que Cristòfor Colom creués l'Atlàntic o que Vasco de Gama arribés a l'Índia, l'Imperi Ming va llançar als oceans la flota d'exploració més colossal que el món havia vist mai.

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, viatgem a la Xina del segle XV per descobrir la història silenciada de les grans expedicions del tresor. Resseguim la increïble vida de Zheng He, un eunuc musulmà capturat de nen que va arribar a comandar impressionants armades de més de tres-cents vaixells gegants i vint-i-set mil homes, establint rutes diplomàtiques des del sud-est asiàtic i el Golf Pèrsic fins a les costes orientals d'Àfrica.

Al llarg d'aquest episodi analitzem les ambicions de l'emperador Yonglè per legitimar el seu poder i projectar la superioritat tecnològica xinesa arreu del món mitjançant un complex sistema tributari, intercanviant porcellana d'altíssima qualitat per exòtics lleons, zebres i girafes. Aprofundirem en el dur conflicte polític intern entre els eunucs exploradors i els funcionaris confucians, una guerra de poder que va acabar provocant la destrucció sistemàtica dels arxius imperials. Finalment, ens plantejarem el gran misteri geopolític de l'època: per què la Xina, tenint la millor tecnologia naval del món i el domini absolut de les rutes marítimes, va decidir girar cua de cop, destruir els seus vaixells i cedir el control dels oceans a l'imperialisme europeu?

Ja disponible un nou viatge històric! Si t'agrada el programa, recorda compartir-lo i fer-te mecenes per ajudar-nos a continuar divulgant la història.

Enllaços del programa: https://linktr.ee/portesdetroia

Moltes gràcies als nostres mecenes: Carles Siscar, Marc Sancho, Arístides Gutiérrez, Dani Vallés, Josep Raya, Patrick Urbano, Noè Merles, Pol Garcia, Raul Martínez, Esclàput, Alex Garcia Manzanera, Roser O. M., Pere, Víctor Martínez, Josep Sanchis, Ferran Marro, David Piedrafita Farràs, Gontzal Zubizarreta, Alvaro Buitrago Hondarza, Roser Mora, Magí, Salvador, Jordi Martorell, Núria Arràras, sapcat7, Gloria M. Pujol Carmona, Info Quagga, caquiroga, Carles Bonas, Pol Moix, Sergi Jubany Planas, Xavier Aldeguer, Jessica Romero Plasencia, Joan Blasco Fortuny, Jordi Guillaumet, Marc Llurba Pont, Geòrgia Costa Villaró, Jaume Perello, Núria Arràras, Carles Pérez, Marc Rodriguez-Estivill.,

Agradece a este podcast tantas horas de entretenimiento y disfruta de episodios exclusivos como éste. ¡Apóyale en iVoox! A la matinada del 30 de juny de 1908, el cel de Sibèria s'esquerda en dos. Una bola de foc travessa l'aire i aplana vuitanta milions d'arbres en qüestió de segons.

L'ona expansiva es detecta a mig planeta, fins al punt que a Gran Bretanya la gent pot llegir el diari al carrer a mitjanit. I malgrat aquesta violència extrema, no hi ha cap víctima confirmada, cap rastre de meteorit... i ni un cràter.

Avui, en aquesta píndola per a mecenes, expliquem el misteri de Tunguska, la major explosió de la història recent.

Benvinguts al dia que el cel va caure sobre Sibèria, benvinguts A les Portes de Troia!
Escucha este episodio completo y accede a todo el contenido exclusivo de A les Portes de Troia. Descubre antes que nadie los nuevos episodios, y participa en la comunidad exclusiva de oyentes en https://go.ivoox.com/sq/86177

Gairebé tres mil anys després, els noms d'Aquil·les, Hèctor o Odisseu encara formen part del nostre imaginari col·lectiu, però què sabem realment de l'home que va posar per escrit les seves llegendes?

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, desgranem els misteris de la figura d'Homer i ens endinsem de ple en les seves dues grans obres universals: la Ilíada i l'Odissea.

En aquest programa posem ordre al gran trencaclosques que suposa la identitat d'Homer: va existir realment un poeta cec responsable d'aquests textos, o es tracta de l'obra acumulada de generacions d'aedes orals? Analitzem com els seus poemes ens donen pistes sobre el col·lapse del món micènic a l'edat del Bronze, però com alhora ens parlen de l'època en què van ser fixats, coincidint amb el naixement de les ciutats-estat gregues i el poder de l'aristocràcia. Descobrim per què la Ilíada amaga una crítica feroç a la vella reialesa militar, per què l'Odissea és un enganyós joc de miralls on Ulisses actua més com un farsant de relat folklòric que com un guerrer heroic, i per què Homer ens presenta uns déus capritxosos i irònics en lloc d'unes divinitats sagrades, sentenciant per sempre com entendríem la mitologia grega.

Si voleu descobrir com les històries de Troia van forjar la identitat d'Occident, doneu-li al play. Recordeu subscriure-us i fer-vos mecenes per ajudar-nos a continuar divulgant la història cada setmana!

Enllaços del programa: https://linktr.ee/portesdetroia

Moltes gràcies als nostres mecenes!

Carles Siscar, Marc Sancho, Arístides Gutiérrez, Dani Vallés, Josep Raya, Patrick Urbano, Noè Merles, Pol Garcia, Raul Martínez, Esclàput, Alex Garcia Manzanera, Roser O. M., Pere, Víctor Martínez, Josep Sanchis, Ferran Marro, David Piedrafita Farràs, Gontzal Zubizarreta, Alvaro Buitrago Hondarza, Roser Mora, Magí, Salvador, Jordi Martorell, Núria Arràras, sapcat7, Gloria M. Pujol Carmona, Info Quagga, caquiroga, Carles Bonas, Pol Moix, Sergi Jubany Planas, Xavier Aldeguer, Jessica Romero Plasencia, Joan Blasco Fortuny, Jordi Guillaumet, Marc Llurba Pont, Geòrgia Costa Villaró, Jaume Perello, Núria Arràras, Carles Pérez, Marc Rodriguez-Estivill.

Agradece a este podcast tantas horas de entretenimiento y disfruta de episodios exclusivos como éste. ¡Apóyale en iVoox! Si us parlem dels grans pensadors de l'edat mitjana, segurament us vindran al cap personatges com Isidor de Sevilla, Beda el Venerable o Guillem d'Ockham. Però avui, en aquest episodi exclusiu, rescatem de l'oblit un autèntic erudit de l'Europa del segle IX que amaga molt més del que sembla a primera vista.

Viatgem al cor del Renaixement Carolingi per resseguir la vida d'un aristòcrata franc que, des dels murs de la mítica abadia de Fulda, va esdevenir un dels cervells més privilegiats de la seva època.

En aquesta píndola descobrirem:

Qui era l'home considerat el "ministre d'educació" de Carlemany, i per què li va posar un malnom tan peculiar al nostre protagonista?

Què s'amaga darrere de la seva obra magna, un llibre fascinant ple d'il·lustracions que semblen sopes de lletres impossibles?

Quina relació té la seva joventut amb una de les setmanes més fredes de l'any a casa nostra?

I, sobretot... quin és el veritable i ocult significat del nom "Rabanus Maurus"? (Us donem una pista: amaga una metàfora germànica tan obscura i genial que sembla sortida d'una saga de fantasia moderna). De fet, podria ser el nom d'un personatge malvat de Star Wars.

Tot això i molt més, en una nova píndola! Moltíssimes gràcies per fer possible A les Portes de Troia. Sense el vostre suport, aquest viatge al passat no seria possible. Esperem que el gaudiu!
Escucha este episodio completo y accede a todo el contenido exclusivo de A les Portes de Troia. Descubre antes que nadie los nuevos episodios, y participa en la comunidad exclusiva de oyentes en https://go.ivoox.com/sq/86177

Agradece a este podcast tantas horas de entretenimiento y disfruta de episodios exclusivos como éste. ¡Apóyale en iVoox! L'any 1900, uns pescadors d'esponges grecs es refugien d'una tempesta vora una illa petita anomenada Anticitera. Mentre esperen que amaini, decideixen capbussar-se... i troben un vaixell enfonsat feia dos mil anys.

Entre tot el tresor que troben, se n'enduen també un bloc de bronze rovellat, tan lleig que gairebé ningú li fa cas durant mesos. Fins que un dia es trenca en dos sense voler... i a dins hi apareix una roda dentada que amaga un mecanisme més complex que qualsevol altra cosa fabricada fins a més de mil anys després.

Avui, amb els nostres mecenes, expliquem la història del mecanisme d'Anticitera: un ordinador de fa dos mil anys.

Benvinguts al calaix de bronze que amagava el cel, benvinguts A les Portes de Troia.
Escucha este episodio completo y accede a todo el contenido exclusivo de A les Portes de Troia. Descubre antes que nadie los nuevos episodios, y participa en la comunidad exclusiva de oyentes en https://go.ivoox.com/sq/86177

Agradece a este podcast tantas horas de entretenimiento y disfruta de episodios exclusivos como éste. ¡Apóyale en iVoox! L'any 490 aC, a la platja de Marató, un ancià desembarca d'un vaixell persa per guiar un exèrcit invasor cap al cor de l'Àtica.

No és cap mercenari, és l'antic tirà d'Atenes, que torna a casa després de gairebé vint anys d'exili, escortat pel poder militar més gran del món conegut. Ell mateix ha triat aquesta platja.

Es diu Híppies, i els atenencs temen el retorn del seu propi tirà, disposat a recuperar el poder gràcies a les espases perses.

Avui repassem la vida de l'últim governant dels Pisistràtides: un home que va passar de l'aclamació popular a convertir-se, per a la tradició grega, en l'arquetip del traïdor que va portar l'enemic fins a la porta de casa.
Escucha este episodio completo y accede a todo el contenido exclusivo de A les Portes de Troia. Descubre antes que nadie los nuevos episodios, y participa en la comunidad exclusiva de oyentes en https://go.ivoox.com/sq/86177

Aquesta setmana, A les Portes de Troia, tanquem temporada repassant la història d’un dels nostres acompanyants més fidels: els pets. Com han viscut les diferents cultures històriques el fenomen de les ventositats?

Agradece a este podcast tantas horas de entretenimiento y disfruta de episodios exclusivos como éste. ¡Apóyale en iVoox! Si consumim sèries policíaques o novel·la negra, hem assumit que la funció principal de la policia és perseguir assassins, atracadors o lluitar contra el crim organitzat.

Però la història ens demostra que la realitat és molt diferent. L'objectiu fundacional dels cossos policials moderns no era erradicar el crim, sinó imposar i protegir un ordre econòmic i, sobretot, monitorar i neutralitzar qualsevol oposició política.

I per fer-ho, els Estats van dissenyar una maquinària amb dues cares: la policia uniformada per mostrar el poder als carrers, i la policia secreta per infiltrar-se, espiar i sabotejar des de les ombres al seu gran enemic històric: el moviment obrer revolucionari.

Benvinguts a les clavegueres de l’Estat modern, benvinguts A les Portes de Troia.

Escucha este episodio completo y accede a todo el contenido exclusivo de A les Portes de Troia. Descubre antes que nadie los nuevos episodios, y participa en la comunidad exclusiva de oyentes en https://go.ivoox.com/sq/86177