Baixem a la dimensió íntima de la mort en guerra – això és la poesía.

https://paisinvisible.cat/Podcast/Literatura/E5/Mort-per-la-patria

Les aliances militars són una forma de reconeixement dels pobles, a canvi del delme de les seves nacions. A la Primera Guerra Mundial, el sacrifici de les lleves de perifèria substituiria les baixes d’altres individus de pretesa superior escala social. I catalans, occitans, bascos, algerians i colonitzats diversos deurien demostrar la seva fidelitat morint on un francés sobreviuria.

Els felibres (autors de la renaixença occitana) també es van veure empesos a la guerra. Alguns, fins i tot, eren voluntaris catalans del Sud: Josep Vidal i Sardà d’Almacelles. i Pere Ferrés-Costa de Sant Vicenç dels Horts. També Camil Campanyà i Mas, el líder visible dels Voluntaris Catalans i fundador de la revista La Trinxera Catalana, fill del Poble de Sants i mort pels ideals republicans.

Desde la perspectiva occitana, cal destacar Auberd-Bertrand Mistral (Abel Bréart), Leon Còrdas i les cartes de Loís Bonfils a Pèire Azéma. Bonfils va ser acusat per un tribunal de guerra de parlar Occità a un oficial, després va ser absolt i va morir per la pàtria francesa.

Paisinvisible.cat/Donatius