I a tu, què t'ha traumatitzat? N'hi ha tants com persones (i més quan neixen de petits, que som més dramàtics i observadors que quan passen els anys), i per això en aquest episodi volem fer una selecció d'alguns d'aquells que ens han quedat gravats a la retina. Donaria per fer-ne 76 parts, direm que aquesta és la primera. Les pobres víctimes a qui truquem ens comparteixen les seves dèries, només direm que també acabem parlant amb el productor de l'Hotel Krüger.

MAREDEDEUSENYORQUINJARDÍ. Prometem que no sabíem res quan va sortir el tema damunt la taula, que ja ens el vam trobar així quan vam obrir la boca per primera vegada, que no sabíem cap on ens portaria la pesquisa i que en cap cas pretenem fer body shaming. Escoltem però no jutgem. Descripció curta perquè la gràcia està en descobrir al nostre costat cap on ens porta el tema. I per sempre: t'estimem, Zac, visca High School Musical (la primera sobretot).

Podria ser l'episodi amb l'inici més desastrós de la històriAA? Confirmem. Afortunadament, en un moment de l'episodi caiem en l'error i ho resolem de forma magistral que escolta, aquí no ha passat pas res.

Anant al que ens interessa: en aquest episodi comptem amb una convidada molt especial (els oients fidels la coneixen): la Norma, la nostra advocada de referència, que ha vingut a jugar amb els seus contactes.

I comencem (accidentats) trucant a la Berta, la nostra nova oient preferida, perquè no ens coneix i tot i això, ens escolta! Viu a Amsterdam, i ens va com l'anell al dit perquè ha de lidiar amb la distància constantment si vol mantenir els amics cada cop que torna. AVÍS: abans no arribem a la Berta, us tragareu uns quants intents.

Després parlem amb el Fran, que té una història divertida i és que en Ferran es va oblidar de com es deia durant molt de temps, mentre treballaven junts. Sòrdid. Esperem que en Ferran vagi al metge per això. En Fran també ens encaixa perquè va estar liat amb una italiana... la cosa no va acabar massa bé.

Aleshores la Norma revela tot de mails (al més pur estil Miguel Ángel Rodríguez reenviant correus del nòvio de l'Ayuso) que es van escriure amb la Laura, mentre aquesta segona era d'Erasmus. Descobrim coses estranyes com que es recomanaven pelis que no veien.

D'allà saltem a l'Ona, que viu a Olesa de Montserrat des que va decidir no continuar arruïnant-se pagant un lloguer a Barcelona/L'H. Ens recomana quatre coses i ens confessa que encara no ha conegut la Chanel.

I acabem amb la Laura, que ens parla de la seva relació amb un home xilè, amb qui després de valorar-ho... han decidit que ella se'n vagi cap allà. ((Ho han meditat molt)).

Com dèiem: el programa comença fatal però acaba remuntant!

Qui més qui menys, una flauta tonta a casa tothom té, sigui de fusta o de plàstic, fóssiu bons estudiants o uns pèssims músics de Bremen. En aquest episodi ens remuntem als orígens dels grans compositors d'aquest país (JAJ no) i rememorem el malson que suposava haver d'aguantar la resta de la gent de la classe fer sonat aquest maleït instrument, que en si no ens ha fet res greu, però una classe d'ESO amb aquestes armes letals, poden rebentar tots els timpans.

Però... qui coneix algú que toqui el flabiol? En Pablo sí, el problema és que la persona a qui truquem SE N'HA OBLIDAT de tant fosc com és aquest capítol de la seva vida! És el cas del Ferran, que ens revela que l'amnèsia només la té pel flabiol, la resta de la vida la recorda perfectament.

D'allà saltem a criticar el cajón, i busquem un pianista que és el David que viu i ensenya piano a Berlín, però no hi ha manera. Afortunadament, qui es mulla més és l'Armando, que ENTRA AL JOC DE CRITICAR ELS BAIXISTES (i altra fauna similar). Si ens voleu explicar les vostres experiències amb instruments, ja sabeu on som! Us estimem

Ho vam prometre i aquí ho teniu, segona part del cagades i podríem dir que fa justícia al que acaba passant-nos amb el telèfon, verge santa, perquè tela marinera amb la tecnologia.

La Laura comença a explicar-nos una història que no està del tot ben explicada però la conclusió és la bona.

Confessem les vegades que ens hem cagat a sobre (lit.) i després procedim a "trucar". Sort que ens ha salvat l'àudio del Joan...

Bàsicament és un programa intentant salvar el programa, però ens ho hem passat molt bé fent-lo. Un besito

De cagades n'hi ha de tota mena... algunes inofensives que acaben sortint a l'APM i altres de greus que poden arribar als jutjats. No anem a tant, en aquest episodi repassem alguns dels errors que hem comès tots en algun moment de la vida, tot i que abans comencem escoltant "per primera vegada" la nova careta... Ho poso entre cometes perquè ja veureu com surt la cosa. Ah, per algun motiu que desconeixem, en aquest episodi revelem un secret: a què ens dediquem. Perquè creiem que després de 55 episodis no recordem haver-ho explicat mai.

Després comença la peripècia de trobar quines són les pitjors cagades que es poden cometre a la feina. Truquem a en Fran, que és controlador aeri, i en Ferran ens il·lustra amb una fake new que té a veure amb German Wings. Parlem una mica més de treballar en un aeroport (la Laura diu que un aeroport et dona material per fer-la petar amb els companys perquè veus penya molt random i en Ferran parla de follar a l'aeroport).

Arribem sols a la conclusió que els qui més deuen follar són els metges... tot i que n'excloem els ginecòlegs (lol).

Passem a parlar de les feines on cagar-la té menys impacte. En Pablo parla dels vigilants de seguretat que no poden actuar (només avisar a la policia). Truquem a en Felip, el vigilant de seguretat de la ràdio. Ens parla de la importància de saber tractar amb la gent que tens davant i que l'han amenaçat de mort diverses vegades.

No la cagueu i escolteu-nos ara que podeu

Un d'aquests episodis que se'ns queden al fons de la nevera i que qui dia passa any empeny i qui se'n recorda del dia que vam parlar de vomitar al taxi?

Tot i que primer comencem parlant sobre el nòrdic i el llit de la Laura i el company que dorm amb els peus a l'aire. Però el tema d'avui de l'episodi no és aquest, és el de trallar al taxi (un besito a tots els taxistes que ho han d'aguantar). ANALITZEM què necessites quan tens un coma etílic amb un conductor d'ambulància (que casualment és el germà del Ferran), en Xesco. És TES, haureu d'escoltar l'episodi per saber de què estem parlant.

D'ell saltem al Wilson, que és taxista (un Lexus) que és ben trempat i ens explica de tot i més sobre el tema dels borratxos dins del cotxe. I vosaltres, heu vomitat mai al taxi? Us llegim (i de pas, agafeu-nos el telèfon quan us truquem, muà!).

Els tatuatges són perquè te'ls vegin els altres o perquè els vegis tu? Si no en portes i te n'haguessis de fer un, on seria i per què? El tema dona per tocar molts pals de tots els colors (com les tintes), per això truquem primer a l'Oriol, que diu que només té dos tatuatges però dona la casualitat que li ocupen tot el braç, per la qual cosa us heu d'imaginar una cosa contundent.

D'allà saltem al Pol, que fa tatuatges, perquè ens falta l'altra banda. La particularitat del Pol és que es va tatuar a si mateix, a la cuixa (lògicament, l'esquena hagués estat impossible), per començar en aquest món. Ens confessa en aquesta conversa tot el que s'ha arribat a trobar quan ha hagut de tatuar gent (tipo marejos i tal).

La Marina s'ha tatuat amb l'arribada de la crisi dels 40, perquè a veure... a ella sempre li havia rondat pel cap la idea, però no era rebel suficient. I mira, amb l'arribada de la maduresa ha dit "a prendre pel sac, me'l faig". De fet està tan a tope, que ara resulta que se'n pensa un altre.

La conversa aleshores deriva a: i si ens penedim del que portem a la pell i ens ho volem treure? Evidentment tot està inventat i existeixen clíniques que s'hi dediquen, en localitzem a una amb la Irene de Senza Tattoo que és ben simpàtica i que gairebé fora d'horari, ens atén per explicar-nos com funciona aquesta tècnica i què suposa pels clients.

Tornem a ser aquí i ho fem molt ben acompanyades: Elisenda Carod seu amb nosaltres a taula i ve carregada de temes. Només en surt un, però en porta pensats de casa més d'una desena. I acaba sortint el que dona nom a l'episodi.

Diu que s'ha inspirat en una experiència real, és a dir, Elisenda Carod s'ha pixat a la piscina. A qui truquem és al Carlos Baraibar, que d'això en sap un tip perquè s'ha documentat (fa el 'Fets o fakes' de Catalunya Ràdio), tot i que costa una mica trobar-lo perquè no agafa el telèfon a la primera. Per tant, sap del que parla i ens fa una classe de química (apta per a tots els públics) sobre com funciona el clor i com eliminar-lo de les piscines.

D'aquí saltem a un altre pipí... en aquest cas dels gossos: que es veu que el pipí de gos netejat amb lleixiu, atrau altres gossos a pixar també. #Facts I llavors ve el millor moment que és quan el Pablo confessa un pecat amb el sabó, que ens pixem tots de riure i que acaba amb el truc que tanca la història i ens fa felices un cop més.

La Carod, que té palique per omplir un programa diari de 4 hores, encara estaria trucant si no li haguéssim dit que havia de parar ja de trucar. Escolteu-nos i compartiuuu

Aquest programa és una cosa estranyíssima perquè en comptes de fer el clàssic sorteig fem una cosa loca: trucar al primer telèfon que surt a l'atzar de l'agenda del Pablo i fer-li dir a ella de què vol que parlem. El títol ja t'indica per on va la cosa...

Abans per això, ens casquem tot un anàlisi sobre la SuperBowl, la Rihanna, la Katy Perry... És el que té tenir programes a la recàmera.

La trucada primera és a Olga Viza, que és qui ens posa el temón sobre la taula, i que no deixa de ser una pregunta, perquè aquí cadascú digui el que li sembli. Aleshores truquem al Xavi, que és pare de la futura Greta Thunberg i el pillem amb les mans a la massa (caca).

D'allà saltem a l'Elisenda Carod, que no és conya, s'ha quedat a les fosques a casa seva perquè li han saltat els ploms... Però posem llum a la foscor. I res, que esperem que us encanti i que ens feu arribar la vostra idea de què ens està passant, perquè tot i haver estat gravat el 2023, veureu que no sembla que els ànims hagin canviat massa.