Un discurs radiofònic des del futur — o potser des del present — on reflexiono sobre el nou amor digital: un amor amb clàusules, tarifes i emoticones de substitució. Quan l’afecte es converteix en servei, l’amor deixa de bategar per començar a facturar. Quan la veu que t’estima prové d’un servidor, qui estima realment? Aquest monòleg no és ciència-ficció, és diagnòstic. No és sàtira, és memòria anticipada. Benvinguts a l’Amor 2.0, on el cor ja no és òrgan sinó algoritme.

Get full access to Júlia Rosell Saldaña at juliarscat.substack.com/subscribe