Tots ens ho hem preguntat alguna vegada:com pot ser que aquesta persona estigui en aquest càrrec?

No és una paranoia.És un patró.

En aquest guió analitzem per què la mediocritat no només sobreviu, sinó que prospera:l’efecte Dunning–Kruger, el principi de Peter i el càstig sistemàtic al talent.

Un sistema on els incompetents manen,els capaços dubten,i destacar és perillós.

No és mala sort.És disseny.

Als anys 80 hi havia molts menys polítics.Avui n’hi ha centenars de milers.Més assessors, més privilegis, més dietes, més viatges.

Mentrestant, els preus pugen, els serveis falleni se’ns demana paciència.

Rodalies no ha col·lapsat per mala sort.Els impostos no pugen per casualitat.Les taules de crisi no apareixen perquè sí.

Treballam més que maiperquè ells visquin millor que mai.

Ens van dir que l’esforç tenia recompensa.No van mentir:només era per a ells.

*Aquest vídeo no parla de persones concretes. Parla de patrons. Si no t’hi reconeixes, no va amb tu.*

Vivim una època estranya. Una època on molts homes ja no criden, no imposen, no amenacen… però continuen controlant.

Aquest vídeo no parla del masclisme clàssic. Parla del masclisme que es disfressa de consciència emocional, del que utilitza el llenguatge de la cura, del trauma i de la moral per situar-se sempre en una posició superior.

Homes que: expliquen en lloc d’escoltar, interpreten en lloc de preguntar, es declaren vulnerables però no accepten límits, i converteixen el relat en una forma de domini. No és un atac personal. És una anàlisi d’un patró.

Un patró cada cop més visible, més normalitzat i més difícil de qüestionar. Si t’incomoda, potser no és perquè sigui agressiu.

Potser és perquè posa paraules a coses que preferim no mirar.

Benvinguts i benvingudes. Aquí no cridem. Però tampoc anestesiem.

#MasclismeMoral #Masculinitats #RelacionsTòxiques #AnàlisiSocial #PsicologiaRelacional #SalutEmocional #ResponsabilitatEmocional #Feminisme #RelacionsHumanes #AdultsImmadurs #DiscursIncòmode #ReflexióProfunda

Ens han ensenyat que estar sols és un problema.Que cal omplir cada silenci.Que sense parella, sense grup, sense soroll… falta alguna cosa.

Però què passaria si la solitud no fos una mancança, sinó una força?

Una persona còmoda amb la solitud no es pot manipular:no compra per omplir buits,no s’enganxa per por,no confon necessitat amb amor.

Potser per això la societat ens ensenya a témer estar sols.Perquè la solitud no és soledat.És llibertat.

Treballar més de 40 hores i mirar el saldo abans de comprar menjar.Dir-te que la inflació baixa mentre tot puja.Llogar una habitació amb 30 anys i sentir que “vas bé”.Anomenar adulting l’esgotament.Donar gràcies per tenir feina com si la dignitat fos un extra.

Això no és normal.És el que passa quan una societat deixa de plantar cara.

Vivim en una gàbia daurada: còmoda, distreta, invisible.I aplaudim mentre els fils i les cadenes estrenyen una mica més cada dia.

#NouEsclavatge#Explotacio#Treball#Societat#PensamentCritic#GàbiaDaurada

Què passa quan una idea deixa de ser una eina per pensari es converteix en identitat?

Quan discrepar ja no és debat, sinó atac.Quan l’humor desapareix, la lògica molestai els fets deixen d’importar.

Aquest àudio no va contra una ideologia concreta.Va contra el mecanisme mental que converteix qualsevol ideologiaen una bombolla blindada.

Si et molesta, potser no és l’àudio.Potser és el mirall.

Llegir els Epstein Files no és llegir un escàndol sexual.És observar el funcionament intern del poder masculí global: aliances, silencis, complicitats i odi estructural cap a les dones.

No parla d’un home.Parla d’un mecanisme.

No és morbo.És una dissecció.

Una reflexió incòmoda sobre poder, control i sedació col·lectiva.No parla de moral. Parla d’estratègia.De com els imperis no governen amb cops, sinó amb estímuls.De com la distracció constant i la recompensa immediata fan innecessàries les cadenes visibles.

Escolta amb atenció.No és una metàfora.

Durant anys ens han mantingut ocupats amb guerres culturals, enemics imaginaris i consignes repetides.Ens han fet mirar cap avall, cap als costats, mai cap amunt.

Mentre cridàvem, discutíem i atacàvem persones vulnerables, els veritables intocables seguien actuant amb total impunitat.El mal no només no es va aturar: va continuar.

Aquest vídeo no acusa.No dona noms.No demana permís.

És una interferència.Un recordatori incòmode.Un mirall.

Quan tot això acabi, ningú podrà dir que no ho sabia.

#Interferència#PoderISilenci#NoMireuAvall#Impunitat#HipocresiaMoral#ViolènciaEstructural#SilencisQueMaten#Alastoria#PensamentCrític#NoÉsIdentitatÉsPoder

No odies treballar.Odies un sistema que converteix el teu temps, la teva energia i la teva creativitat en benefici per a algú altre.

Aquest programa parla d’explotació com a procés econòmic real, de plusvàlua, de dependència salarial i del mite que una promoció és llibertat. També parla del preu de dir la veritat en entorns laborals que prefereixen el silenci còmode a la coherència.

Per què les persones íntegres sovint són etiquetades com a “problemàtiques”?Per què dir la veritat incomoda tant?I per què amagar-la acaba emmalaltint?