El nostre animal polític és Cristina Fallarás, amb qui conversem sobre violències masclistes, sororitat feminista i xarxes socials.

Cristina Fallarás Sánchez va nàixer a Zaragoza en 1968 i va estudiar periodisme en la Universitat Autònoma de Barcelona. Per la seua tasca professional ha rebut diversos reconeixements. Concretament, el dia que vam gravar esta entrevista es trobava a València perquè la Unió de Periodistes Valencians li atorgava el Premi Llibertat d’Expressió 2026 en reconeixement de la seua trajectòria compromesa amb un periodisme amb perspectiva de gènere i contra les violències masclistes.

Vinculada històricament al moviment feminista, el seu activisme ha adquirit molta notorietat els últims anys arran d’iniciatives llançades a les xarxes socials amb gran impacte, com #Cuéntalo en 2018 o #SeAcabó en 2023, a partir de les quals ha arreplegat més de 300.000 testimonis anònims contra la violència sexual.

Actualment, junt amb altres dones organitzades en Acción Comadres, està impulsant “La Nuestra”, una xarxa social autogestionada que servirà d’arxiu viu de tota eixa memòria.

Per acabar, escoltem unes notes de veu de Lluïsa Notario (activista LGTBIQ i regidora de Compromís en l'Ajuntament de València), Patricia González (doctora en història i autora de "Soror. Mujeres en Roma") i Nerea Barjola (doctora en feminismes i gènere, autora de "Microfísica sexista del poder").

El nostre animal polític és Marc Candela, amb qui conversem sobre la vaga indefinida del professorat de l’ensenyament públic al País Valencià.

Marc Candela va nàixer a Gandia en 1974 i és professor de valencià. Com a coordinador d’acció sindical del STEPV, junt amb representants de CCOO PV, UGT PV i altres sindicats de l’àmbit docent, forma part del comitè de la vaga indefinida que, tots plegats, han convocat a l’ensenyament públic del País Valencià i que es va iniciar este dilluns 11 de maig.

Els sindicats, junt amb la Coordinadora d'Assemblees Docents del País Valencià i la plataforma Docents en Lluita, van firmar un document conjunt que recull 40 mesures agrupades en huit grans eixos. De moltes d’elles en parlarem hui.

Per acabar, escoltem unes notes de veu de Marisol Pinilla (mestra del CEIP Arbre Blanc de Mutxamel i membre d'Escola Valenciana), Carolina Picazo (professora de francès i directora de l'IES Cid de València) i Paula Beneito (docent i membre de Movem l’Horta Nord).

El nostre animal polític és Jordi Muñoz, amb qui conversem sobre demoscòpia i enquestes de cara al pròxim cicle electoral.

Jordi Muñoz i Mendoza va nàixer a València en 1979. Establert a Barcelona des de 1997, es va doctorar en Ciències Polítiques per la Universitat Pompeu Fabra. Va començar com a investigador post-doctoral a la Universitat Autònoma de Barcelona, i des de 2014 treballa com a professor al Departament de Ciències Polítiques de la Universitat de Barcelona, on actualment és professor agregat.

En 2020 va publicar el llibre “Principi de realitat. Una proposta per a l’endemà del Procés” sobre els fets d’octubre del 2017.

Entre 2021 i 2024 fou director del Centre d'Estudis d'Opinió de Catalunya i està especialitzat en l'estudi empíric de les actituds i preferències polítiques, sent un expert en enquestes, demoscòpia i tractament de dades.

Per acabar, escoltem unes notes de veu de Víctor Pons (sociòleg i politòleg amb experiència en investigació i enquestes electorals) i Aina Faus (professora de sociologia a la UV).

Comunicat d'Ignacio Blanco i Aurora Mora davant de la persecució ideològica per part del PP, a través de certa premsa, per fer el podcast "Animals Polítics"

El nostre animal polític és Vidal Aragonés, amb qui conversem sobre classe, treball i precarietat laboral, amb motiu del Primer de Maig.

Vidal Aragonés va nàixer a Cornellà de Llobregat en 1978. Exerceix com a advocat laboralista del Col·lectiu Ronda des de 2002 i, fins a 2025, ha sigut professor associat de Dret del Treball a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Vidal porta militant des dels anys 90 en associacions i moviments en defensa dels drets socials. L’any 2014 va participar en la creació d'Alternativa d’Esquerres de Cornellà, fent de regidor a l’Ajuntament entre 2015 i 2017. També va ser diputat de la CUP al Parlament de Catalunya entre 2018 i 2020.

En 2025, l’editorial Tigre de Paper li va editar “Pobretariat. Precarietat laboral i altres debats sobre la classe i el treball”, del qual parlem avui.

Per acabar, escoltem unes notes de veu de Núria Soto (portaveu de RidersxDerechos i sòcia fundadora de Mensakas) i Isabel Barrajón (sindicalista de CCOO-PV).

El nostre animal polític és Marga Ferré, amb qui conversem sobre la situació política a Europa, dins del nou escenari mundial, i de les alternatives que es plantegen per l’esquerra.

Marga Ferré, d'ascendència alacantina, va nàixer a Buenos Aires el 1968 i va arribar a Espanya com a filla de l’exili argentí.

Va començar la seua carrera professional com a locutora de ràdio i periodista, per dedicar-se posteriorment al sindicalisme (en CCOO) i a la política (en Izquierda Unida i el PCE). Va ser diputada autonòmica en l’Assemblea de Madrid i ha format part de la direcció federal d’IU i del comité executiu del Partit de l’Esquerra Europea.

Des de 2020, és la presidenta de Transform! Europe, xarxa que agrupa a més de 40 organitzacions de 23 països i que funciona com un think tank vinculat a l’Esquerra Europea. A més, col·labora habitualment com analista en mitjans com Público, Jacobin, CTXT i RTVE.

Per acabar, escoltem unes notes de veu de Vicent Marzà (eurodiputat per Compromís) i Lorena Delgado Varas (diputada de l'Esquerra del Futur al parlament de Suècia).

El nostre animal polític és Ricard Chulià, amb qui conversem sobre la batalla acarnissada contra la llengua que estan protagonitzant PP i Vox.

Ricard Chulià Peris va nàixer a Torrent en 1983. És llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de València i compta amb el màster d’anàlisi política de la Universitat Oberta de Catalunya.

Ha treballat en l’àmbit de la comunicació política, en l’edició i en la docència i escriu sobre l'actualitat en diferents revistes culturals i mitjans de comunicació.

En 2024 va publicar “País Valencià: Eixida d'emergència” i “Pla Sud” en l’editorial Afers. ‘En defensa de València. Toponímia i dominació nacional’ és el seu darrer llibre, publicat a Rebel, una editorial que ell mateix va posar en marxa a la primavera del 2025 junt a un altre torrentí: Pau Alabajos.

Per acabar, escoltem unes notes de veu de Núria Cadenes (periodista i escriptora) i Blanca García-Oliver (membre del col·lectiu Joves pel valencià).

El nostre animal polític és Núria Cadenes, amb qui conversem sobre la figura de Guillem Agulló i la preservació de la memòria antifeixista a través de la literatura.

Núria Cadenes i Alabèrnia va nàixer a Barcelona el 1970 i viu al País Valencià des de fa més de 25 anys. Té una trajectòria destacada com a militant independentista, periodista, llibretera i escriptora.

La seua obra literària ha rebut diversos reconeixements, entre ells els premis València Negra i Lletra d’Or per “Guillem”, que reconstrueix el cas de l’assassinat feixista de Guillem Agulló, i recentment el premi Proa de Novel·la per “Qui salva una vida”, on narra les vivències d’un grup heterogeni de persones organitzades en una xarxa d’evasió de fugitius del nazisme als anys 40 a la Cerdanya.

Per acabar, escoltem unes notes de veu de Xavi Sarrià (músic, escriptor i editor), Esther López Barceló (historiadora i escriptora) i Alfons Cervera (escriptor).

El nostre animal polític és Pastora Filigrana, amb qui conversem sobre el seu llibre “El poble gitano contra el sistema-món. Reflexions des d’una militància feminista i anticapitalista”.

Pastora Filigrana García va nàixer al barri de Triana, en Sevilla, i es defineix com a cooperativista, activista per la defensa dels Drets Humans, feminista i mestissa gitana. És llicenciada en Dret i advocada en exercici, especialitzada en Dret Laboral, Sindical i d’Estrangeria.

Ha treballat com assessora jurídica del Sindicato Andaluz de Trabajadores y Trabajadoras (SAT) i actualment és directora de l’associació cívica Acción contra el Odio.

En 2020 va publicar el llibre “El pueblo gitano contra el sistema mundo. Unas reflexiones desde un activismo feminista y anticapitalista”, sobre el que tenim l’oportunitat de parlar hui amb ella.

Per acabar, escoltem unes notes de veu d'Alba Sidera (periodista, corresponsal en Roma), Claudia González (tècnica d'Igualtat en la Fundació Secretariado Gitano) i Juan David Santiago (activista gitano i LGTBIQ+).

El nostre animal polític és Andreu Escrivà, amb qui conversem sobre les diferents crisis mediambientals que patim i les alternatives que tenim per a fer-les front.

Andreu Escrivà i García va nàixer a València en 1983 i és llicenciat en Ciències Ambientals, màster en Conservació d’Ecosistemes i doctor en Biodiversitat. Ha treballat com a investigador i com a consultor en sostenibilitat i comunicació. Entre el 2016 i el 2017 va formar part del Comitè d’Experts en Canvi Climàtic de la Comunitat Valenciana.

Com a divulgador científic ambiental, col·labora amb diferents mitjans de comunicació de premsa, ràdio i televisió i ha escrit cinc llibres de referència. En parlem a propòsit del més recent: “La Terra no és el teu planeta” publicat en castellà per Arpa i en valencià per Sembra Llibres.

Per acabar, escoltem unes notes de veu d'Alberto Serrano (biòleg marí, investigador de l'Instituto Español de Oceanografía-CSIC), Raquel Ortells (professora titular d'Ecologia de la UV i coordinadora de l'Estació Biològica Albufera) i Pablo Vera (biòleg especialista en biodiversitat).