El nostre animal polític és Antonio Montalbán, amb qui conversem sobre horts urbans des d’una perspectiva de classe.

Antonio Montalbán va nàixer a Alcolea (una pedania de Córdoba) fa 79 anys, però ha viscut des dels 17 anys a València, on ha fet una contribució important a la història del nostre poble.

Als anys seixanta va ser un dels fundadors en la clandestinitat de CCOO del País Valencià; va organitzar vagues històriques i va ser detingut i torturat diverses vegades per la Brigada Político Social, la policia política del franquisme.

Una vegada legalitzats els sindicats i partits polítics, va ser el primer secretari general de CCOO PV entre 1978 i 1996, i va militar activament en el Partit Comunista del País Valencià i en Esquerra Unida del País Valencià, sent regidor de l’Ajuntament de València durant dos legislatures, entre 1999 i 2007.

Des de la seua jubilació, continua vivint al seu barri de sempre (Malilla) i ha dedicat bona part del temps a cultivar la terra, de manera organitzada, en xicotetes parcel·les d’horta de la perifèria urbana. És esta experiència la que volem donar a conèixer hui a la nostra audiència.

Per acabar, escoltem unes notes de veu d'Altea Calabuig (enginyera agrònoma i veïna de Benimaclet que participa en els horts urbans del barri) i Albert Andrés (llaurador de l'horta de València des de fa 25 anys).

El nostre animal polític és Alba Sidera, amb qui conversem sobre l’ascens del neofeixisme a Itàlia i al món.

Alba Sidera i Gallart és periodista. Va nàixer a Girona en 1979, però viu a Roma des de fa dues dècades, on exerceix de corresponsal per a El Punt Avui. Especialitzada en l'estudi dels moviments d'extrema dreta i de l'actualitat política italiana, ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació com La Directa, Ctxt i Mèdia.cat, i és membre del Grup de Periodistes Ramon Barnils.

En 2020 va publicar en l’editorial Saldonar el llibre “Feixisme persistent”, un treball  periodístic fruit d'anys investigació sobre el terreny en el qual explica la pervivència de la ideologia feixista, l'exaltació de la figura de Benito Mussolini i l'ascens de Matteo Salvini. Des de 2023 té una versió traduïda al castellà i actualitzada per l’editorial de CTXT Escritos Contextatarios.

Per acabar, escoltem unes notes de veu de Miquel Ramos (periodista especialitzat en extrema dreta) i Rocío Segura (politòloga, investigadora de GESOP).

El nostre animal polític és Parwin Dawari, amb qui conversem sobre la terrible situació de les dones a Afganistan des de la tornada al poder dels talibans.

Parwin estudiava periodisme a Kabul, des d'on va haver d’exiliar-se fa quatre anys. Ha treballat com a traductora i intèrpret, ajudant especialment a dones afganeses. En l’actualitat està cursant l’últim curs del grau de periodisme a la Universitat de València gràcies a la beca “Refugi Internacional”.

Per acabar, escoltem una nota de veu de Majo Síscar Banyuls (periodista amb una llarga trajectòria a Mèxic i Amèrica Central. Autora de ‘Tremendas' i ‘Seguir contándolo’)

El nostre animal polític és Sergi Pitarch, amb qui conversem sobre el paper de control del poder que han d’exercir els mitjans de comunicació i, en concret, de la seua experiència en el periodisme d’investigació.

Sergi Pitarch Sánchez (La Pobla de Vallbona, 1982) es va llicenciar en periodisme l’any 2006. Al llarg de la seua carrera professional, ha dut a terme investigacions periodístiques destacades, com les dels casos EMARSA i Blasco. Més recentment, junt amb els seus companys d’eldiario.es, ha contribuït a destapar les mentides de Carlos Mazón respecte del seu dinar i sobretaula en El Ventorro el dia de la DANA. Sobre això ha publicat fa poc (en castellà en Planeta i en valencià en Bromera) el llibre “29-O. Les hores del caos”.

Per acabar, escoltem unes notes de veu de Raquel Ejerique (adjunta a la direcció d'eldiario.es), Francesc Arabí (periodista i autor dels llibres "Ciudadano Zaplana" i "Los tentáculos del truhán") i Ester Fayos (coordinadora de la delegació valenciana de La Directa).

El nostre animal polític és Nacho Collado, amb qui conversem sobre el problema de l’habitatge al fil de la manifestació convocada el 20 de desembre a València sota el lema PEL DRET A L'HABITATGE, ARA!"

Nacho Collado Gosálvez és advocat, investigador i soci d’El Rogle, Mediació, Recerca i Advocacia, una cooperativa valenciana dedicada, entre altres coses, a la defensa del dret a l’habitatge i a la ciutat.

Té un màster de Ciutat i Urbanisme i un altre en mediació. Estudia filosofia a la UNED i està fent un doctorat sobre Dret a l'habitatge i alienació residencial. A més, participa en diversos col·lectius pel dret a la vivenda i a la ciutat, com l’assemblea d’Entrebarris a València.

L’any 2023 va publicar “L’últim recer. Narratives de despossessió i resistències comunitàries”, un llibre que recull diversos relats d'alienació residencial que ha conegut al llarg dels anys i on introdueix també els pressupostos teòrics que treballa a la tesi.

Per acabar, escoltem unes notes de veu de José Soler (professor d'Economia a la UV especialitzat en habitatge), Maria Alandes (portaveu del col·lectiu La MataObras) i Andrés González (educador social amb experiència en atenció a persones sense llar).

El nostre animal polític és Arantxa Tirado, amb qui conversem sobre la política imperialista dels Estats Units en Amèrica Llatina, i en concret sobre les amenaces de Trump a Venezuela i Colombia.

Arantxa Tirado Sánchez és llicenciada en Ciències Polítiques i doctora en relacions internacionals per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctora en estudis llatinoamericans per la UNAM de Mèxic. En l’actualitat és professora associada en la UAB, columnista de La Marea i col·laboradora de diversos programes radiofònics i televisius.

Té publicats per l’editorial Akal dos llibres molt relacionats amb el tema que ens ocupa: “Venezuela: más allá de mentiras y mitos” (en 2019) i “El lawfare. Golpes de Estado en nombre de la ley” (en 2021).

Per acabar, escoltem unes notes de veu de Cynthia Srnec (ciutadana argentina i professora de sociologia) i Vicent Mora (col·laborador d'Animals Polítics).

El nostre animal polític és Pablo Batalla, amb qui conversem sobre el nacionalisme espanyol i l’España de les autonomies, arran de l’aniversari de l’aprovació de la Constitució el pròxim 6 de desembre.

Pablo Batalla Cueto va nàixer a Xixon (Astúries) i es va llicenciar en Història per la Universitat de Salamanca. Es guanya la vida com a periodista, corrector d’estil, traductor i assagista. Escriptor prolífic, en els últims huit anys ha publicat sis llibres: "Si cantara el gallo rojo", "La virtud en la montaña", "Los nuevos odres del nacionalismo español", "La ira azul", "Yo podría haber sido Fidel Castro" i "La bandera en la cumbre", que ha presentat recentment a València.

Per acabar, escoltem unes notes de veu d'Antonio Manuel (professor i escriptor de Córdoba), Raquel Andrés (periodista valenciana resident a Euskal Herria) i Mario Obrero (poeta de Getafe i autor de "Con e de Curcuspín. Carta a las lenguas").

El nostre animal polític és Yolanda García, amb qui conversem sobre la lluita de les kellys per la millora de les seues condicions de treball.

Yolanda García és presidenta i portaveu de les kellys de Benidorm. Ocupa eixa càrrec perquè “alguna persona ha de figurar als papers i firmar”, ja que la seua associació és totalment assembleària. Es va constituir l’any 2016 amb l’objectiu d’omplir un buit que no ocupaven els sindicats tradicionals i que passava per facilitar a les treballadores un lloc en el qual compartir el que els passava en el seu dia a dia.

Per últim, escoltem unes notes de veu de Mireia Alonso (enginyera especialitzada en medi ambient) i Marc Peris (professor de secundària i veí de Russafa).

El nostre animal polític és Esther López Barceló, amb qui conversem sobre els residus del franquisme 50 anys després de la mort del dictador.

Esther López Barceló és historiadora i arqueòloga. Entre 2011 i 2015 va ser diputada a les Corts Valencianes, on va presentar la primera proposició de llei de memòria democràtica i va denunciar activament la trama de bebés furtats durant el franquisme.

És autora de diversos llibres d’assaig, entre els quals destaca “El arte de invocar la memoria. Anatomía de una herida abierta”, publicat per Barlin, i d’una novel·la titulada “Cuando ya no quede nadie”, publicada en castellà per Grijalbo i traduïda al valencià per Sembra Llibres.

Per últim, escoltem unes notes de veu de Maria Palau i Marta García Carbonell (periodistes i autores de "Indignas hijas de su patria. Crónicas del Patronato de Protección a la Mujer en el País Valencià"), Joan Salazar (professor d'història i co-coordinador de l'extinta Aula de Memòria Democràtica) i Alexis Lara (sociòleg).

El nostre animal polític és Samuel Romero Aporta, amb qui conversem sobre polítiques públiques al voltant de la mobilitat.

Samuel Romero és enginyer de camins, canals i ports per la Universitat Politècnica de Madrid i ha treballat en diverses consultores d’enginyeria i obra pública en projectes d’infraestructura i transport públic. Expert en mobilitat, va ser conseller apoderat de l’empresa mixta que gestiona la via de circumval·lació M30 durant l’etapa de Manuela Carmena en l’Ajuntament de Madrid.

Samuel és militant d’Ecologistes en Acció i ha escrit articles sobre mobilitat i canvi climàtic en mitjans com eldiario.es, CTXT o El Salto.

Per últim, escoltem unes notes de veu de Pau Caparrós (consultor), Nel·la Saborit (experta en mobilitat) i Toni Velarde (membre de Col·lectiu Soterranya).