Més de dos mesos després del darrer programa, sortim de la zona de confort dominical i contrabandista i ens acomiadem de 27 anys de vida majara. Com màrtirs de la ràdio, entrem al Club dels 27, dels que marxen a aquesta edat deixant un cadàver més o menys resultón…

I just aquesta edat és la que té la darrera artista a qui entrevistem i escoltem en viu. Wanda Curutchet, Eco Salvaje, esperit lliure amb qui parlem de la seva trajectòria majara i ens regala un parell de temes i com no, una cunya.

Però passa molta més gent estimada pels micros en un tour de force especial amb públic; penyita amb qui fer retrospectiva de la història (i prehistòria) majara i rememorar certes batallates: Flor Vuelo de lirios, Dulzet Dulcinea majara seminal, Doctor Axioma que tants anys ha convertit en trio els majares, Jum, Javi Sopa de Pedres i Alex Skarlata que ens ha ajudat a muntar tot el tinglado i amb qui posem en valor el trasllat a l’Ateneu Enciclopèdic Popular, espai al que us animeu a sumar-vos i utilitzar. Recordem també espais que han acollit o estat vinculats a la història majara, lligats alguns a moments d’actualitat com els també 27 anys de Can Vies o la campanya per què El Lokal es quedi al Raval.

I tenim present majares que no han pogut venir com Tetilia Abubilia, que ens envia un àudio, Mendéz Señor del Carmelo, Oliveta i evidentment Ra Serpiente Izquierda a qui sempre recordem.

Compartim i desvetllem records propis i del públic present i estimat, en el que no és un divorci ni un funeral, només un punt i seguit, ja que, junt amb altres excontrabandistes, seguim conspirant des del Casal de Barri Can Carol de Vallharha amb el podcast Les Vallkyries, que també es pot escoltar des de la programació de Contrabanda FM, com no.

Música de comiat: Ennio Morricone (sintonia històrica que ens recorda lo crepuscular del moment), Joan Colomo, Los Prisioneros, Skatalà, La Ludwig Band, The Busters (la nostra primera i skatalítica sintonia), El Sobrino del Diablo, Ramones, La Élite, Doctor Calypso, Elvis Costello & The Attractions i The Doors per encarar el final d’una era.

Salut, contrabando i llarga vida a l’esperit majara!!

En el darrer programa en format “estàndard”, Eduardo Manostijeras és baixa per indisposició, però ens acompanya un bonic grup per xerrar de no monogàmies, aquest cop des d’una vessant de construcció de xarxa, comunitat i cures. Andrea, Al, Mitas i Jose ens comparteixen les seves experiències i aprenentatges en aquest món i sobre el projecte d’una xarxa per sostenir-se. Parlem d’etiquetes, jerarquies, armaris, privilegis, criança o interseccionalitats, recomanem lectures com Anarquia relacional: la revolució des dels vincles de Juan Carlos Pérez Cortés (publicat tant en castellà com català), Anarquía relacional. Una novela gráfica d’entre altres Roma de las Heras i Beatriz Herzog i Polifonia Amorosa, relatos de vida de Laura Latorre Hernando i Una red segura de Jessica Fern i recordem la xerrada sobre Poliamor i criança de les jornades d’Amors Plurals del 2016.

Escoltem com La Soterrània i el Casal de Barri Som la Pera de la Trinitat Nova ens conviden al Festival Dissabte en clau de dona, en el marc del Dia de la Dona, efemèride que com sempre, i com està fent amb altres actes i convocatòries cobrirà Contrabanda FM.

Música per construir vincles: Sobre Mi Gata, Alevosía, Pedro Pastor, Lali, Mireia Vilaseca i O Rabelo.

No patiu, això és només el penúltim assalt. Aviat la traca final a lo grande. Estigueu al tanto.

Dediquem un dels darrers programes a Contrabanda a la llibertat d’expressió i la cultura en resistència. Primer connectem amb Javi López, de l’organització del MIAU (Museo Inacabado de Arte Urbano) de la localitat castellonenca de Fanzara, qui ens parla d’aquest projecte social de convivència a partir de l’art i de les dificultats des del nou consistori per realitzar la propera edició.

I seguim entrevistant Pari Banu, artista de performance i videocreació, ara en residència artística a Barcelona gràcies al node local d’Artists at Risk que ajuda a acollir i visibilitzar artistes a qui no es permet expressar-se en llibertat als seus llocs d’origen. Amb ella, parlem de la seva trajectòria, de la realitat d’artistes que han de marxar i d’altres organitzacions que lluiten per la llibertat d’expressió com la plataforma No Callarem o el PEN català. Lligat a tot això, recomanem el llibre La mala costumbre d’Alana Portero i el còmic Què és en realitat el feixisme? de Kalle Johansson i Lena Berggren.

I només arrencar estrenem la majara cançó que es ha dedicat el Mariani, qui juntament amb Mar Soterrania ens truquen per plorar el nostre comiat i anunciar el Dissabte en clau de Dona, festival entorn el 8M que organitzen el dissabte 9 al Som la Pera, Casal del barri Trinitat Nova

Música en risc: MC5, Chicos del Maíz amb Pablo La Raíz, Lu y Alvaro, DakhaBrakha, Las Bajas Pasiones, Los Chichos i GBH.

Al hivern de la història majara, encarant la recta final del programa, reprenem un tema habitual en la nostra trajectòria: l’actualitat de la situació i resistència del poble kurd.

Ens acompanya Diego del Norte i connectem amb Coni des de Rojava, companyes que han estat o estan sobre el terreny aportant a la causa kurda. Amb elles parlem dels perills actuals, de com la lluita i l’autonomia del projecte polític kurd son referents internacionals i de grups de suport com l’Academy of Democratic Modernity, el Colectivo por la revolución social de Rojava o la Plataforma Azadí  fonts fiables i afins d’informació com el Rojava Information Center del que Coni ha format part, els propis programes realitzats per Diego del Norte o les traduccions publicades per Descontrol.

També aprofitem per, a partir de la vinculació amb la situació al Pròxim Orient, parlar de les mostres de solidaritat amb el sofriment del poble palestí com la propera jornada internacional de suport del 7 de febrer. I de les protestes d’Argentina no se vende a Barcelona en adhesió al Paro General contra les polítiques de Milei. I finalment, recomanar el llibre Marrón de la il·lustradora peruana Rocío Quillahuaman, memòries de l’autora com persona racialitzada a la nostra ciutat.

Música internacionalista: Júlia Cruz Sesé, Hunergeha Welat, Stranê cesaret i Zombie Pujol

Arrenquem l’any acompanyats de Diego del norte. I connectant amb la veu cantant de Clare and the Noise, banda que presentarà el seu àlbum Young Witch Pleasure Party el dijous 18 a la Sala Nota 79 de Barcelona, concert pel qual si escolteu el programa sabreu com aconseguir una entrada.

I tenim el luxe de rebre Laëtitia Moreau amb qui xerrem de la seva tasca de documentalista i sobretot del seu peculiar origen, recorregut i repercussions del seu documental Travail forcé – Le SOS d’un prisonnier chinois (Trabajo forzado: el SOS de un prisionero chino), que pot veure’s en la seva versió castellana i que ara es presentarà al Festival Internacional de Documentals de Biarritz i de la desconeguda realitat a la Xina i la seva repressió a la dissidència i pobles perseguits com els uigurs.

Música més enllà del noise: Morfi Grei (trapero que ens ha acompanyat durant tota la història majara), No party for Cao Dong, Yaron Herman Trio, La Manada, Ratpenades i evidentment Clare and the Noise.

Acomiadem l’any, entrevistant una bèstia multidisciplinar com és en Roger Pelàez que ens parla del seu espectacle Ejaculant diarrea II a l’Antic Teatre, dels seus diferents projectes vinyetaires, musicals i radiofònics, de la tele que miren les yayes, de diaris gratuïts, de birres a 1€, dels punts de llibre i del que ens ha donat la gana. Oju, que regalem entrades penya!

Abans comentem la campanya Radio Almaina no se calla davant la negativa de la Junta d’Andalusia a donar llicència a aquesta ràdio lliure i germana de Granada.

I acabem parlant del Centro Galego de Barcelona, en viu amb una habitual, la Ciara que en porta la programació cultural i telefònicament amb la Pilar, presidenta actual, qui ens parla de la història però sobretot de l’actualitat d’aquesta institució més que centenària però adaptada als nous temps i al barri que compartim.

Música ejaculadora: Trance (en rècord a Rafa Murillo), un tema del xou d’en Pelàez amb en Vidal, MoOom, Heredeiros da Crus i Brighton 64 per acomiadar el llegat musical del Sidecar de la plaça Real (“el problema es la edad” ens cantàvem, en fin…).

No tenim Eduardo Manostijeras però si Marina de la cooperativa d’arquitectes Voltes i de l’associació veïnal Som Barri de Vallcarca.

Amb ella parlem del dret a l’habitatge i de com l’arquitectura pot treballar per donar cabuda a utopies transformadores. Ho fem reflexionant sobre espais adaptats a realitats vitals normalment no contemplades i experiències actuals com les cooperatives d’habitatge en cessió d’ús (com Ruderal o La Sequoia) o de projectes de masoveria. I recomanem jornades vàries, articles com el recent sobre Comunalisme amb propietat a la Directa, referències cinèfiles, cinematogràfiques i fins i tot expositives (1.000 m2 de desig. Arquitectura i sexualitat) i recuperar l’àudio que Marina ens va enviar durant el confinament analitzant els límits dels pisos on ens van clausurar i el programa amb la cooperativa Punt 6 sobre urbanisme i feminisme.

I també d’actuals fronts de lluita del barri de Vallcarca per fer front a la gentrificació i manca d’habitatge digne, que poden extrapolar-se a la resta de la ciutat. Podeu recuperar el context d’urbanicidi i de resistència i propostes per part del veïnat al dossier Carregades de Raons.

Música per encabir utopies: The Pogues, Bala, New Buildings, Lágrimas de Sangre, Remei de Ca la Fresca i Les Salvatges (des del recopilatori de Discos Pinya Nadal a 10 bandes que es presenta el dissabte 16 a la Bodega Riera).

Rebem el fred, entrevistant projectes col·lectius i comunitaris. Ens visita part de la cooperativa La Raiz, amb qui xerrem dels dilemes que afronten com bar i espai d’oci, de consum responsable, del barri que els acull (Poble sec), del seu projecte de ràdio i de l’Economia Social i Solidària des de la perspectiva migrant.

Abans, parlant de consum conscient i en temps de sequera i abandó del camp, escoltem el viral vídeo de Pagesia Jove Priorat.

I connectem amb un company de la biblioteca comunitària Anarres, que celebren el proper dissabte 2 el seu segon aniversari, com no al barri de Vallcarca.

Música des de la raíz: Amrita Dinamita (l’endemà del 25N, jornada de lluita contra la violència masclista), Los Jaivas, Camila Moreno, Manuel García & Mon Laferte i Clara Peya (després del seu apoteòsic i recent concert presentant el darrer disc).

Comencem entrevistant Sacha Soliman d’Aigua Films, realitzador i coproductor de Camí de Marina, amb qui parlem del documental, del seu pas pel Suncine Fest, de la feina de la Fundació Miranda que l’ha inspirat i d’aquest propi camí ramader que els ha servit d’excusa per parlar de la defensa de territoris amenaçat pel model de creixement i explotació actual. Aprofitem per recomanar seguir a la nostra amiga i pastora influencer Elena Galán.

A la segona entrevista, connectem amb un habitual com el Tons, ara per què ens parli dels 20 anys del Cal Suís i com ho celebraran en aquest centre social del barri de Finestrelles d’Esplugues.

També comentem sobre la jornada No puc més!! malalties i malestars, comunitat i política, de la qual podem recuperar les gravacions de la xerrada i taula rodona que s’hi van realitzar; i sobre la nova manifestació unitària per aturar el genocidi a Palestina i altres iniciatives de denúncia i solidaritat amb el poble palestí.

Música camí de transhumància: Nomada La Gana i el Rossinyol de Sant Llatzer amb la banda de Mas el Pi (podeu veure el seu concert a la jornada de Can Masdeu del 5 de novembre gràcies a la Mosca Tv), Remei de Ca la Fresca, Marian Marquez (BSO del Camí de Marina), la històrica cançó de l’okupació de Cal Suís, Bretcha, Mar Pujol i Tenderete (flamenco).

Ens visiten Les Efímeres, trio de polifonia a capella, que ens canten en viu i a pelo alguns temes i una divina cunya que ens deixen de regal.I amb qui aprofitem per xerrar del seu espectacle Atzucac, de músiques que les influencien, de llengües que es moren i de censura (en els dies del retorn de Valtonyc des de l’exili) entre d’altres temes.

Abans, parlem amb Anna Karakola de la Jornada No puc més! Malalties i malestars, comunitat i política que algunes estem organitzant per debatre i visibilitzar la realitat, tabús, necessitats i incoherències vinculades a certes malalties dins la societat i també en els entorns de militància.

Música efímera: Las Lloronas, Clare and the NoisE i cunyes majares