en 1959 un article al new orleans times parlava d'un chic de 17 anys que havia escrit ja 4ooo cançons. el nano que encara anava a l'escola era malcom mac rebennack que venia les seves composicions a artistes de l'època i tocaba com músic de sessió al mateix estudi on little richard acabava de enregistrar el tutti frutti, ahi va gravar la seva 1ª cançó storm warning un potent instrumental qui seria, més endavant conegut com dr. john, que acaba de faltar amb 77 anys, hui li dediquem el programa

i mac rebennack - storm warning senzill 1959

en 1962 enregistra amb el seu company d'escola ronnie barron un rythm'n blues baix el nom de ronnie & delinquents, després d'un concert amb ronnie, en una baralla de bar, mac rebennack va rebre un tir a la ma, va perdre un dit i va deixar de tocar la guitarra i passar-se al piano. xic de barri i del carrer, va passar una temporada a una presó en texas per un tema de drogues i d'ahí va anar a los angeles on tenia amics músics i els anava bé. amb el compositor i arranjador harold battiste va crear -per al seu amic ronnie- el personatge de dr. john, un chaman estrambòtic que feia voodoo. però ronnie tenia un contracte exclusiu aixina que mac, que preferia estar en segon pla, no va tindre més remei que pujar als escenaris i convertir-se en l'inimitable dr john creaux

ii ronnie & delinquents - bad neighborhood senzill 1962

"i walk on guilded splinters", el tema de tancament del primerenc àlbum gris gris, del dr. john, 1968, té "tot el que li cal a la música vudú". el primer disc del dr en la filial atco d'atlantic (tot i que ahmet ertegun director del seguell va cridar al escoltar-lo: "com podem comercialitzar aquesta merda boogaloo?") va ser l'equip de new orleans-en-exili conjurant els mites de la seva ciutat a través de rock-roll trencat: la producció de harold battiste, john boudreaux a la bateria, ernest mcclean a la guitarra, shirley de shirley & lee i tami lynn a la veu, utilitzant el temps d'estudi que sonny & cher no van necessitar. "i walk on guilded splinters" va ser un encanteri sobrenatural que va murmurar a través de congas i brots sobrenaturals, una poció de lsd i un os de gat negre i una botella de ron per si de cas. "estàvem buscant un so insòlit i texturat, i els gats ho van clavar", va escriure el dr. john.

iii dr. john - i walk on guilded splinters lp gris gris 1968

també de gris-gris, "mama roux", va ser una co-composició amb la cantant de r&b local de new orleans, jessie hill, que probablement és més coneguda pel seu èxit de 1961 "ooh poo pah doo" i per escriure i actuar amb el professor longhair (encara que tristament, sense gravar junts) i per ser una veterana en la famosa família musical de nova orleans que inclou el guitarrista fats domino, walter "papoose" nelson, el trompetista de jazz melvin lastie i troy "trombone shorty" andrews, entre d'altres. hill estava a l.a. enregistrant el seu lp en solitari "naturally", tristament subestimat, i va fer comboi amb la banda de expatriats de nova orleans que treballava per posar el dr. john al món. amb vocals de fons que semblen compostos per a invocar un esperit, i mostrar el distintiu accent de mac amb un gran efecte (escolteu com mossega la paraula queen) "mama roux" és profundament funk de new orleans, molt més enllà de les seves referències críptiques. la percussió afro-caribenya comparteix ascendència amb ritmes ancestrals i connexions més recents amb el ritme de cançons com el "shrimp and gumbo" de dave bartholomew o la versió de "iko iko" dels dixie cups (de la que mac aviat feria un cover amb el seu propi só).

iv dr. john - mama roux lp gris gris 1968

després dels huracans katrina i rita del 2oo5 i després del vessament de petroli per la bp el 2o1o, el doctor john es va mostrar en public políticament molt actiu, plorant el destrós de la seva ciutat i condemnant la negligència empresarial i governamental. es va unir a marxes de protesta i va fer cançons de protesta: l’ep sippiana hericane 2oo5 i l’album 2oo8 -guanyador d'un grammy- "city that care forgot". per a un documental post-katrina que recopilava retrats de locals amb breus declaracions escrites a les mans, va escriure "mossega'm els gallumbos, bp".

però aquestes no eren les seves primerenques incursions en el discurs polític. en babylon de 1969, el seu segon àlbum de llarga durada, a la divertida "the patriotic flag-waver", no es tallava un pel. un cor infantil entra i surt, cantant "el meu país es teu" interromput per la lírica invectiva i el sarcasme en un càlid ritme soul. "tanca tots els rojos a un barri, aterroritza als seus fills, et sentiras molt bé", canta sense presses. "envieu els cremadors de cartes de recluta a vietnam, si protesten allí, ningú s'assabentarà"

v dr. john - the patriotic flag-waver lp babylon 1969

el "mardi gras day" del dr. john va ser emprat per títolar un documental sobre el carnaval negre a nova orleans i per a un episodi de la sèrie, de hbo, treme. el seu so - publicat uns quants anys abans del primer lp del mardi gras indian funk dels wild magnolias - no només imita el caos general d’un dimarts de cendres (fat tuesday, mardi gras), els instruments de vent i els crits, sinó també la crida i resposta cantats almenys durant 1oo anys pel poble negro que fan rebombori vestits de plomes i comptes pels carrers de la ciutat. "mardi gras day" -com el seu "iko iko", un parell d'anys més tard, un cant indi que es va convertir en un èxit de r&b per a molts artistes- és només un dels nombrosos homenatges del dr. john a aquesta cultura.

"aquest nano té tota la història de la música de nova orleans al cap"

vi dr. john - mardi grass day lp remedies 197o

al llarg de la seva carrera, el dr. john dedicaria àlbums a honrar grans compositors nord-americans com duke ellington, johnny mercer, o louis armstrong. alguns dels seus millors moments de distanciar-se del funk psicodèlic van ser per tornar al ritme i blues de nova orleans.

("goin 'back to new orleans", el seu projecte de 1992 va guanyar el grammy al àlbum de blues tradicional).

la primera vegada que ho va fer va ser per al seu àlbum de 1972 "dr. john's gumbo".

la llista de temes estel·lars inclou una magnífica versió de l’iconic "big chief" del professor longhair, així com la pròpia interpretació de l’iko iko, inspirat en el mardi gras aborigen.

"la cançó es deia originalment "jockamo" i estava plena de patois crioll", va escriure dr. john de "iko iko" a les notes de l'àlbum. "jockamo significa " bufó" al vell mite indígena.

els grups ètnics locals eren com a clubs socials que vivien durant tot l'any pel mardi gras, preparant els seus vestits.

entre els socis n'hi havia músics, jugadors, entabanadors i proxenetes ”

vii dr. john - iko iko lp dr. john's gumbo 1972

el punt culminant del disc gumbo podria ser "junko partner", amb el sol obscè i feliç de vents i el ritme de fanfàrria introductori que rellisca a un "strut" vacilon i mandrós.

versionat per tothom des del james booker als clash, la cançó va ser un estàndard dels submons foscos a la ciutat natal de rebennack.

"va ser un clàssic de nova orleans", va escriure a la contraportada del disc, "l'himne dels fumetes, les putes, proxenetes, els rars.

va ser una cançó que van cantar a la presó estatal d'angola i el ritme va ser conegut fins i tot com el "batec del presidiari".

viii dr. john - junko partner lp dr. john's gumbo 1972

treballar amb allen toussaint el 1973 va significar que el dr. john aconseguia la banda de la casa els mítics "the meters". això és quan les coses es posen, com diria mac, desitjosament funkis, el groove apretat i maliciós de "right place wrong time" li va atorgar el seu primer i únic èxit en llistes. en una ressenya de rolling stone el 1973, jon landau va opinar que els meters eren "la millor banda d'estudi de r&b des de booker t. i els mgs" i que, a més, "el geni bateria joseph 'zigaboo' modeliste condueix la cançó amb més poder que ningú puga esperar”. crepita però dona la paradoxa que agrada a tants: “el meu cap està malalt, però ho passe tan bé...”

ix dr. john - right place, wrong time lp right place, wrong time 1973

també de l’album "in the right place", amb el suport de the meters, "such a night" és dolça i funky, a l'estil d'allen toussaint, i a l’amor del dr. john per al pop coent amb paraules com "confusió dolça sota la llum de la lluna". ho va interpretar, per descomptat, en una gran corbata de color rosa, unes ulleres de sol grans i una jaqueta brillant, com un cantant de saló boig, com a part del concert èpic del last waltz de 1976 de the band.

el 2o17 dr. john es va incorporar a la gira del 4oè aniversari del last waltz.

x dr. john - such a night lp right place, wrong time 1973