En aquest capítol toca repassar una de les estrelles de l’All-Star de la II Guerra Mundial. El nostre protagonista és un militar normal tirant a justet a qui la propaganda britànica, orfena d’herois, va convertir en un mite. A més, estava com unes maraques. Obstinat, intolerant, tirànic, capriciós, insuportable, limitat i fracassat, tot i que ell es considerava la vuitena meravella del món. Va treure el màxim rèdit a una batalla, la d’El Alamein, que tenia guanyada de carrer per la seva superioritat numèrica i logística, però en què va suar sang. Després va ser un desastre. Els seus coetanis eufemísticament deien d’ell que era extravagant, excèntric o estrany. Eisenhower, el seu cap, va ser més directe i el va definir com un psicòpata. Winston Churchill va dir d’ell que “és indomable a la retirada, invencible en l’avançada i insofrible a la victòria”. Li traiem la boina a Bernard Law Montgomery. El general Montgomery o, simplement, ‘Monty’, no el nostre, el dels anglesos.