Les persones som narradors per excel•lència. Mos encanta explicar històries, generalment provinents de la nostra memòria, dels nostres records. Però podem estar segurs que el que expliquem és exactament el que va passar? Podem estar segurs que nosaltres vam ser els protagonistes d’aquella història que rememorem? Podem estar segurs que va passar a tal poble, a tal carrer, a tal casa, amb tals persones? Vam dir el que vam dir? O van ser unes altres paraules? A no ser que tenguis una memòria eidètica, la nostra memòria serà sempre selectiva i plena de dubtes. Uns dubtes, uns buits que simplement omplirem i anirem reinventant pels segles dels segles, amén. Rallam avui un poc d’autoficció amb Les filletes prodigi, de Sabina Urraca.