Biblioteca Freak acomiada temporada amb El diable crucificat d’en Joan Pons, un dels poemaris menorquins amb què més afinitat hi he sentit, la recreació de la partida de cartes entre Sant Antoni i el dimoni, ambientada a Menorca, a Punta Nati. Versos narratius, incisius, esmolats, plens d’ironia i sentit lúdic, de to pessimista, i carregats d’imatges, que tot i la seva tenebrositat, són extraordinàries, poemes que són un recordatori i advertència de la maldat que impera “en els temps moderns on el mal ha agafat formes noves que, segons paraules de Shakespeare, han buidat l’infern”.

Biblioteca Freak recomana, aquesta setmana, Stone Junction, una epopeia alquímica, de Jim Dodge, una aventura (sí, una aventura) amb tints de Harry Potter (tot i que les aventures del jove mag és molt posterior), però transitant el costat fosc de la vida, vestit amb xupa de cuir, fumant i prenent àcid. Una fantasia esgavelladament additiva i absorbent, una monumentalitat deliciosa que es devora com el suc del cap de les gambes. Una novel•la d’aprenentatge, una bildingsroman, que mescla aventura, misteri i misticisme de filosofia new age, sobre un al•lot que, en morir sa mare, és reclutat per una organització “fora de llei”, l’Aliança de Mags i bandolers (AMO en inglès) els quals el faran passar per tot una sèrie d’ensenyances: falsificar documents, cultivar tot tipus de plantes, jugar a pòquer, controlar els efectes de les drogues, l’art de la disfressa i finalment a desmaterialitzar-se, és a dir, a fer-se invisible, amb l’objectiu de robar una estranya esfera de diamants, la Pedra Filosofal, custodiada pel govern dels Estats Units, i ubicat en un món on la venjança, la traïció, la revolució, les substàncies químiques al•lucinògenes, la màgia i l’assassinat s’imposen de la mateixa manera com surt el sol.

Advertència: aquesta setmana Biblioteca Freak recomana una obra duríssima, una novel•la gràfica sobre les fotudes atrocitats que els humans som capaços de cometre. Rallam d’Herba, de la coreana Keum Suk Gendry Kim, la història d’una supervivent de les “estacions de consol” japoneses a Corea, durant la segona guerra mundial. Un còmic difícil de llegir, de digerir, d’oblidar, i, alhora, d’una bellesa extrema que contrasta amb la incomprensible crueltat humana. Un còmic imprescindible i necessari.

Biblioteca Freak recomana, aquesta setmana, Pregunta-ho a la pols, de John Fante, segona novel•la de la tetralogia d’Arturo Bandini, alter-ego del propi autor (qui en vida no va tenir gaire èxit i, per guanyar-se les garrofes va haver d’escriure o reescriure guions barats per a Hollywood). en la que ens endinsam en el costat fosc de Los Angeles, d’atmosfera sòrdida i decadent, calor abrasador, desesperança i pols, que ens narra la travessia d’un home tant comú com ho som tots nosaltres, sota la més absoluta i tenebrosa veritat de la mort. La recerca d’una gloria esquiva com els moixos per sentir-se rellevant i necessari, un glòria que no és més que una il•lusió.

Biblioteca Freak recomana aquesta setmana L’hora de l’estrella, de Clarice Lispector, una autora inclassificable, estranya, pel seu estil narratiu, que ha estat comparada amb Kafka, amb una història que descriu la vida d’una dona migrant del nord-est brasiler i el seu deambular per una ciutat hostil, sense amor, sense salut, sense pràcticament menjar, quasi com si la seva vida fos una absència; una novel•la en la que no ballarem samba ni veurem futbol ni anirem a la platja a beure mojitos. Una novel•la sorprenent i extraordinària. Una escriptora IMPRESCINDIBLE

Aquesta setmana, a Biblioteca Freak, el capítol raret de la temporada. T’agrada escriure poesia, però no saps per on partir? Has partit ja, però trobes que la teva poesia no conquistarà ni l’escusat de ca teva? Idò, no passis pena. Avui te duem una recepta d’escriptura poètica especial que et convertirà en el mabre de la Vall de la poesia, però, açò sí, si decideixes cuinar-la i, sobretot, compartir-la, te durà conseqüències de niulats de pluja damunt teu, com als dibuixos animats japonesos. Mos atracam, lleument, al moviment artístic més revolucionari de tots els temps, el dadaisme, i als seus 7 manifestos, per intentar inundar el món amb poetes de l’hòstia.

Biblioteca Freak recomana, aquesta setmana, Cos, d’en Harry Crews, una novel•la estranya, no per argument ni per estructura ni per elements emprats, perquè estem rallant de realisme, sinó per on està ambientada, que conta la història d’una jove secretaria d’un gimnàs qui per fugir del món tòxic, malaltís, desesperant i desesperat en el que viu, ho aposta tot a la glòria de guanyar el certamen més important de culturisme, equivalent a l’elecció de Miss Món o Miss Univers. Una novel•la controvertida, descoratjadora, que te fot una coça als genitals per posar-te de genolls perquè deixis de fixar els ulls al cel daurat de la glòria, no hi ha glòria en aquest món, que desvela els aspectes més sòrdids de l’ànima humana, i ens mostra la veritat incòmoda.

Biblioteca Freak recomana, aquesta setmana, Poemes de l’hora de dinar, de Frank O’Hara, poeta pertanyent a la primera generació de l’Escola de Nova York, idolatrats per en Xec (a excepció de John Ashbery, però que no perd l’esperança que no sigui una excepció), un poeta vitalista, amant de la ciutat que mai dorm, qui es decanta per la quotidianitat en els seus poemes, impregnats de glamur seductor, directes, amb finals oberts, que irradien frescor, espontaneïtat, naturalitat, com si fos una conversa, una telefonada entre amics, el que proporciona una sensació d’immediatesa i autenticitat, i on es converteix l’ocasional en transcendental.

Biblioteca Freak recomana aquesta setmana Hotel Splendid, de Marie Redonnet, una novel•la sobre la supervivència de la vida quotidiana, la història d’una dona, sense nom, sense edat, sense rostre, qui es consagra, en cos a ànima, quasi com una monja es consagra a la seva ordre, al seu hotel que ha heretat de l’àvia, la qual el va manar construir en un entorn rural, agrest, a la vorera d’un pantà humit, brut i enganxós, caracteritzada per estar escrita amb un flux inesgotable, quasi un vòmit, d’oracions simples, curtes, sense a penes complements, un estil que li atorga a la novel•la un ritme i una musicalitat molt particular, molt marcada, com si s’escrivís amb un metrònom; i amb una prosa amb un vocabulari senzill, sense descripcions, però d’imatges molt enèrgiques, visuals i vives. Una travessia per l’oceà Pacífic amb mal temps fins que desembarques a un port i el cap torna a lloc.

Tenim, aquesta setmana, un altre programa especial, una espècie de crossover amb el pòdcast de Belles melodies, terribles històries; és a dir un programa musical, dedicat al poemari Tot està escrit d’en Llorenç Marquès, en Leonmanso, un dels poetes musicals més especials i únic, per no dir el millor, de la nostra petita illa, un poemari publicat per Llentrisca Edicions; un tresor que mereix ser espargit per tot arreu, com la il•lusió, ple d’emoció i màgia, en el que cada pàgina hi plouen sugus i un fotimer més de sorpreses.