Biblioteca Freak inicia, o reinicia (si tenim en compte l’especial sobre “La mar tancada” que vam fer el novembre del 2023) temporada amb una novel•la mastodòntica, no només pel seu número de pàgines, 1120 pàgines, sinó també per la seva complexitat, de moltíssimes capes, el que et pot tirar un poc cap enrere, però que per la freakada de la trama, enrevessada i additiva, arribaràs al seu final; una novel•la excessiva i extrema, de vegades, esgotadora, molt poc ortodoxa, un sàtira que tira tirs sobre la tecnologia, la moralitat sexual, el sentiment de patriotisme o la idea del noble salvatge; una anada d’olla ruixada d’humor i saviesa, però també desencant, que mescla mitologia, teologia, política, academicisme i cabretes. Recomenam, avui, Giles, l’al•lot cabra, de John Barth.

Biblioteca Freak escalfa motors amb aquest especial “Deconstruïnt La mar tancada”, la primera novel•la d’en Xec, editada per Llentrisca Edicions, una novel•la diferent, si més no dins el panorama literari menorquí, que ralla d’una por ignorada, que no és sap molt bé què és, una por que es podria dir que té qualque trastorn de personalitat. Una novel•la arriscada pel descarnada que és, en aquest sentit, crua, una novel•la que no és complaent, que fot gleves, però que també deixa espai per la tendresa. Una novel•la honesta i sincera. Una novel•la que remena moltes emocions, vos podrà fer emprenyar, fins i tot odiar el personatge (esperem que no a l’autor), que vos podrà fer plorar i també vos podrà fer riure. I mos veiem en les paraules escrites.

Biblioteca Freak arriba al final de la seva quarta temporada, amb el seu capítol número 50, la qual cosa ens umpl de felicitat (EMOTICÓ DE DUBTE). Sí. De felicitat, més o menys. I per celebrar aquest sentiment, més o menys, dedicam aquest darrer episodi a un llibre que mos obliga a fixar-nos en petits, efímers i esquius moments en els quals aquesta emoció n'és la protagonista. Rallam de Moments d'inadvertida felicitat, de Francesco Piccolo (que no és en Satanàs Cor petit, en castellà).

I com que es tracta de felicitat, no hi ha millor camí per ella que el riure. Així que, a La llagosta de la Biblioteca, recomanam una de les millors comèdies que mai s'han escrit i filmat, un clàssic del riure, La vida de Brian, dels Monty Python.Moltes gràcies per escoltar-nos i fins a la pròxima. Mos trobam en les paraules escrites.

Vivim en una societat competitiva i, tot i no voler formar part d'aquesta cursa, estem abocats a participar-hi. I, com en tota competició, hi ha guanyadors i perdedors, els quals en som majoria. Perdre, fracassar fa molt de mal, massa pel que és el primer premi. En aquest nou capítol de la biblioteca més freak de Ràdio Far, aprendrem a fracassar per fracassar millor, de la mà d'un llibre que ja per si mateix és una obra d'art, una performance. Estem rallant de "M'estim en Dick", de na Chris Kraus.

I acompanyant aquesta novel•la o memòries o epístoles o crítica d'art o manifest o denúncia, una pel•lícula molt particular, molt indie i molt arty (per qualque cosa, la seva premiere es va fer al MOMA de Nova York), "El Futur", de na Miranda July.

Caviar, mel de Manuka, oli d'olivó, trufa negra, sal de l'Himàlaia... La cosa va de gourmets. En aquest nou capítol de la biblioteca més freak de Ràdio Far vos presentam un menú per autèntics gourmets a un preu del tot assequible, el preu d'un llibre. Rallam, avui, d'una novel•la molt única, avançada al seu temps, post de tot, i d'una diversió estratosfèrica. Mos referim a Oreo, de na Fran Ross.

I per si quedau amb gana, la deliciosa Oreo és acompanyada per una exquisidesa francesa, una pel•lícula molt divertida, d'un humor negre molt especial i amb una estètica comiquera circense molt reconeixedora, Delicatessen, de Jean-Pierre Jeunet i Marc Caro.

En nom de Biblioteca Freak demanam disculpes: tornam a anar a la guerra, la II Guerra Mundial, però aquesta vegada ho farem per rallar de fer el que és correcte tot i saber que les conseqüències seran devastadores, amb una novel•la amb molta mala llet i ironia, d'un autor molt especial. Rallam de dilemes morals amb "Mare nit" de Kurt Vonnegut.

I per si és poc, a la nostra cinematogràfica secció crustàcia de l'amor, rallam de "Vida oculta", una altra pel•lícula amb un gran dilema moral, una història molt dura i alhora amb unes imatges d'una bellesa superba; d'un director també molt especial, Terrence Malick.

A Biblioteca Freak continuem reivindicant el còmic com eina per contar històries, per comunicar-se. En aquest capítol anirem de viatge amb un còmic molt especial, hiperpremiat, ple d'humanitat i amb missatge de tolerància i llibertat. Es tracta de "Persèpolis" de Marjane Satrapi.

Però no mos aturarem sols a l'Iran, sinó que també viatjarem a qualcuns dels racons més recòndits del planeta, amb un documental d'un dels creadors europeus més prestigiosos, "Nomad; seguint les passes de Bruce Chatwin" de Werner Herzog.

Açò va molt de veres. Ja estam a mitjan temporada, la qual cosa significa poesia. Aquest nou capítol de la biblioteca més freak de Ràdio Far, el dedicam a donar uns quants consells sobre l'escriptura de poemes amb un poema descomunal i enorme, "L'art de la poesia" de Kenneth Koch. I també rallarem un poc de les inseguretats d'escriure amb una pel•lícula estranya, però fascinant, "Barton Fink" dels germans Cohen. No vos el perdeu. Mos trobam en les paraules escrites.

Fa unes setmanes mos vam entémer que a un ciutadellenc li havia tocat una milionada a la loteria. Però la loteria de la vida no és la mateixa per a tothom. Hi ha qui la sort la veu passar de molt enfora. I quan les condicions d’aquesta vida no te són gaire favorables, com ho fas per continuar? Rallam, en aquest capítol d’un llibre diferent (com no), potent i ple de tendresa. Mos referim a “Les cosines” d’Aurora Venturini que serà emparellada per la nostra llagosta cinematogràfica de l’amor, amb “Léolo” de Jean-Claude Lauzon.

Aquest nou capítol de la nostra biblioteca mos ha sortit un poc emotiu i potser, oïent, te caigui qualque llagrimeta al seu final.

Seguim tranctant el món de la guerra, però en aquesta ocasió mos centrem en els infants en un context bèl·lic, rallant d'un conjunt de llibres d'una brutalitat excepcional, la trilogia de Claus i Lucas, d'Agota Kristof.

I per acompanyar aquests supervivents de la barbàrie de la guerra, la nostra llagosta de l'amor els ha emparellat amb una pel·lícula d'animació japonesa, igualment brutal, La tomba de les lluernes, d'Isao Takahata.