Locus Solus, de Raymond Roussel, és un recorregut per un jardí-museu d’un excèntric multimilionari qui col•lecciona insòlits objectes amb frenètic i psicodèlic racionalisme. Un recorregut de 7 etapes on hi trobarem tot tipus de prodigis tecnològics i científics: una ballarina dins d’un diamant ple d’aigua, una “senyoreta” qui vola, cadàvers conservats en estranyes substàncies re-vitalitzants i re-animadores, o màquines que preveuen el temps amb exactitud o que arrabassen queixals sense fer mal.

Maus és un basat en fets reals. És la biografia de Vladek Spiegelman, un jueu supervivent del camp d’extermini nazi d’Auschwitz, contada a través de les vinyetes del seu fill i dibuixant de còmics, Art Spiegelman. Una obra amb dues línies temporals entrellaçades mitjançant flashbacks constants i continus canvis d’escena i trama que es fa amb gran fluïdesa: el passat, terrible, monstruós, dolorós, tràgic, incòmode; i el present, que narra el procés de creació: les entrevistes amb son pare i les dificultats a l’hora de dibuixar l’horror.

L'escuma dels dies, de Boris Vian, narra la història d’amor entre en Colin, un jove que viu còmodament de rentes i no necessita fer feina, i na Chloé els quals veuran interromput el seu idil•li quan a na Chloe li floreix un nenúfar al pulmó, una imatge poètica brutal i alhora tremendament dolorosa, la bellesa convivint amb la tragèdia de merda. Un xoc frontal entre bellesa i lletjor, entre vida i mort.

En Vernon Subutex és ex propietari d’una botiga de discos de vinil, lloc de trobada als anys noranta de la més diversa fauna nocturna, un rocker apassionat, un etern salvatge i inconformista, que paga el lloguer del seu piset a París gràcies a un famós músic amic. Però aquest amic mor d’una sobredosi, deixant a nen Vernon com a testament 3 misterioses cintes de video gravades i com herència un “ja t’espavilaràs tu tot solet”. Privat d’ingressos, és desnonat i llençat al carrer per aquestes institucions que ens han de protegir. Què farà?

Un fantasma avorrit al seu castell, un unicorni a la parada del bus, un senyor a qui roben l’univers mentre entra a comprar en una botiga un aftershave, la història del cavaller qui ha matat el drac, un home que somiava tant que no deixava somiar a ningú més, una ciutat semi-abandonada on els seus habitants canvien constantment de domicili... I així fins a cent obres mestres.

a "Autoretrat", Edouard Levé es retrata i es psicoanalitza sense cap tipus de mirament. Un exercici d’estil, despullat, sense artificis, en el que se’ns mostra l’ànima en tot el seu esplendor i opacitat. Un retrat tan íntim que te sentiràs un poc culpable d’accedir a aquestes paraules. Una obra única i inclassificable

Fahrenheit 451 és molt més que una novel•la distòpica sobre un futur aparentment acolorit i despreocupat, però gris, dominat per l’adoctrinament i l’adormiment de la massa. L’enfrontament entre l’administració d’un estat totpoderós i repressor i els rars ciutadans que tenen la valentia de desafiar les regles que prohibeixen la possessió de llibres és una paràbola de la nostra renúncia a la llibertat de la imaginació , la llibertat de la vida. Així que deixem els nostres telèfons mòbils oblidats en un racó i posem-nos a llegir llibres.

“Un home anomenat Berg, que es va canviar el nom per Greb, va arribar a una ciutat costanera amb la intenció de matar al seu pare”

Berg, d'Ann Quin, comença d'aquesta espectacular manera. I amb açò no faria falta dir res més. Però Berg va més enllà del seu començament. Una història que reinterpreta Edip i les novel·les policíaques i d'espies, amb unes de les escenes més delirants que llegireu mai, protagonitzada per un ninot de ventriloquia.

Oh! Benvinguts. Passeu, passeu, que no sabem que hem de fer de les tristors, sinó dir-les. Asseieu-vos perquè al cementiri en som molts. Nosaltres, els morts.

Més de 200 poemes en forma d'epitafi, testimonis que es cisellen a les nostres làpides de pell per sempre del drama personal d’una àmplia gamma de personatges, de poderosos, de marginats, idealistes, hipòcrites, ateus, creients, etc.

Benvinguts a Spoon River.

A "Lectura Fàcil", de Cristina Morales, trobam 4 dones joves, que comparteixen parentesc entre elles, que viuen a Barcelona en un pis tutelat, i estan etiquetades com discapacitades intel•lectuals perquè són incapaces de respectar els codis socials. 4 protagonistes que s’enfronten a les regles i als codis de comportament social i se les salten, deixant-nos amb un pam de nas i els calçons pels turmells amb totes les nostres contradiccions, ignorància, hipocresia, doble moral i rigidesa de prejudicis a l’aire.