Biblioteca Freak recomana, aquesta setmana, Poemes de l’hora de dinar, de Frank O’Hara, poeta pertanyent a la primera generació de l’Escola de Nova York, idolatrats per en Xec (a excepció de John Ashbery, però que no perd l’esperança que no sigui una excepció), un poeta vitalista, amant de la ciutat que mai dorm, qui es decanta per la quotidianitat en els seus poemes, impregnats de glamur seductor, directes, amb finals oberts, que irradien frescor, espontaneïtat, naturalitat, com si fos una conversa, una telefonada entre amics, el que proporciona una sensació d’immediatesa i autenticitat, i on es converteix l’ocasional en transcendental.