Avís a oients del programa i intrèpids curiosos de la literatura: rallam avui d’un llibre dur, quasi macabre, que mos obliga a mirar directament al dolor, la mort, el pecat, la culpa, el suïcidi, el sexe explícit... Un llibre obsessiu que té la repetició com a guia, tant d’imatges (crucifixos, gotes de cera dels ciris i de sang, calaveres...) com de frases idèntiques durant tota la narració. Un llibre asfixiant i extenuant, però que l’escriptura del qual presenta una potència lírica extraordinària, d’una intensitat expressiva poderosíssima, amb paraules que te colpegen amb una destral, que rugeixen i que t’atrapen. Visitam, avui, el Cementeri de les taronges amargues, de Josef Winkler.