Poques sorpreses podem esperar en un disc en el que hi participen Bobby HUTCHERSON i Joe HENDERSON i "Stick-Up!" de 1966 n' es un dels bons. Hi trobem aquell Hutcherson que tenia un peu al HardBop i l'altre a les formes modals definides des de la música de John Coltrane o a les avantguardes del moment, era aquella època Blue Note esplendorosa del Hutcherson que va generar els "Dialogue" ó "Components". Ja ho hem dit, hi és Joe Henderson al saxo tenor, garantia absoluta, també hi son Herbie Lewis al contrabaix i Billy Higgins a la bateria, esplèndids naturalment, i un sensacional McCoy Tyner que des d'el piano fa volar els dos solistes de la mateixa manera que feia volar a Coltrane en el seu mític quartet, però ... trobarem també un desconegut McCoy Tyner en el tercer tema seleccionat "Summer Nights" que sorprèn amb una calidesa i lirisme molt poc habituals a la seva música. Molt RECOMANABLE.

Qui millor que Fred HERSCH per interpretar a A.C. Jobim ?. No resulta senzill trobar un pianista amb la sensibilitat i talent necessaris per captar amb tanta precisió la bellesa i aquest esperit agre-dolç que impregnen la música de Jobim i aconseguir a sobre aquest resultat final tan personal ..., però és que abans ja havia aconseguit uns resultats similars amb la música de Bill Evans, Billy Strayhorn, Rodgers & Hammerstein, Johnny Mandel i molt especialment en el meravellós "Thelonious" que el 1998 va dedicar a la música de Thelonious Monk. A "Fred Hersch plays Jobim" hi trobaràs petites grans joies com Insensatez, Luiza, etc. i un tema que no recordo haver escoltat mai com és Brigas Nunca Mais que el trobo fascinant. // Fred Hersch un músic que a cada nou disc que treu posa el llistó més alt i que avui ja és "un dels millors de l' historia del Jazz".