Repartim, amb un criteri sense igual, els premis de la Temporada 7 de Borinots. Donant-nos suport en el nostre vast coneixement, en la nostra capacitat analítica i en les nostres sobrades aptituds que tantes i tantes vegades han servit de llançadora per a noves corrents d'opinió, decidim qui mereix el nostre favor i qui el nostre odi

Parlem d'adaptar però no adaptar, d'oblidar una de cada tres paraules, de xarrar pels colzes i de morts caiguent damunt de xiquets.

Parlem de pares lamentables, de canviar cases com si foren cromos, d'una obra mestra, de peix cru i de mags repel·lents.

Parlem de comercials, d'eutanàsia no molt voluntària, de molar a tope i de ser un segon pare un poc malparit.

Parlem de manera casi nítida d'aueles que et baven la cara, de no estar a Kansas, de pulpos deformes que no fan bé la seua feina i de plorones i plorons.

En vista de l'èxit, portem doble ració de petardeig. Parlem, d'aquella manera, de rabos que molesten, de la perseverança d'un bon comercial, de buscar les claus de casa i de'un porc que és bon gos i millor persona.

Tornem després del nostre meset de vacances amb un micro que no funciona i altres dos que petardegen com a condemnats, demostrant que el temps no ens ha fet millors.

Hui parlem del que no és ni blanc ni negre, de presumptes informes en negatiu, d'apunyalar a la gent en els ulls i de de presentar-se dos vegades a la mateixa persona com un borratxo en una discoteca.

Parlem de guapos, d'infectats endimoniats, de jardins enormes i de xiquets amb escopeta.

Parlem de lladres carismàtics, de velocitats absurdes, de les armes de Chéjov i de superherois amb dificultats per a ubicar el lloc dels calçotets.

Fem un viatge per Corea del Sud, Sumatra, Nova Zelanda, l'Argentina, Espanya, els Estats Units i Suècia per a parlar de xiquets que es fan majors, de senyores que mengen gossos, d'argentins que xarren molt i de les boniques tradicions del nord d'Europa.