Gairebé un 30% de les dones que se sotmeten a un tractament de reproducció assistida per aconseguir ser mares (més enllà dels 40), requereixen una donació d’òvuls. 

D’altra banda, les condicions ambientals, el tabaquisme, l'estrès o la mala alimentació, han empitjorat la qualitat del semen, i per això, cada cop més parelles necessiten recórrer a un donant per complir el somni de ser pares. 

Avui parlem d’aquesta realitat des del punt de vista de les persones donants. 

Per què una persona decideix donar òvuls o esperma? 

Quins requisits calen per ser donant? 

Com és el procés? 

Quina és la compensació econòmica? 

Com s’escull el millor donant per a cada pacient receptora? 

Hi ha un límit perquè una noia o un noi pugui donar gàmetes? 

Què passa si una dona (o el seu futur fill) vol saber qui li ha donat òvuls o esperma?