Aquesta és la primera pregunta que es fan les parelles quan reben la notícia: “amb molta probabilitat, mai no podreu tenir fills de manera natural”. 

Per què a mi? 

Després arriben els sentiments de culpa, potser per haver retardat el moment de portar una criatura al món, potser per motius professionals, econòmics… I a continuació, arriba la culpa per no poder donar fills a la parella, i la caiguda de l’autoestima. Això pot anar seguit d’un fort estrès, ansietat i, en molts -nombrosos- casos, depressió. Per no parlar del cost econòmic dels tractaments de reproducció assistida. 

La depressió per infertilitat afecta el 40 % dels pacients amb problemes reproductius, segons diversos estudis esmentats per la SEF, la Societat Espanyola de Fertilitat. Davant aquesta xifra, la SEF considera indispensable incloure l’ajuda psicològica a qualsevol parella que iniciï un procés de reproducció assistida.  

Quan es considera que una persona pateix infertilitat? Com es viu des de dintre aquest procés d’intentar tenir un fill i no aconseguir-ho, potser, en anys? De quina manera es poden minimitzar els efectes psicològics d’aquest procés? 

Avui parlem de tot plegat amb una psicòloga especialitzada en infertilitat i el testimoni d'una dona que fa tres anys que intenta ser mare.

L’embaràs és una de les etapes més felices i plenes en la vida de la dona, però estar embarassada també comporta tota una sèrie de canvis físics i mentals que poden no ser tan agradables. Parlem del malestar que pateixen algunes dones durant aquest període: de les nàusees del primer trimestre, d'un augment de pes que pot ser excessiu, normalment associat a una glucosa disparada, del cansament extrem a mesura que passen les setmanes, de l’insomni, i d'un estat de tristesa o neguit que de vegades és preludi de la famosa depressió postpart.

Durant tots els capítols d’aquest pòdcast la ciència ha estat gairebé sempre la protagonista. Avui, més enllà de la ciència, parlarem d’una visió més holística de l’embaràs: fins a quin punt la nutrició ajuda a evitar problemes com els anteriors durant aquesta etapa? I, ara que està tan de moda, el ioga també serveix per tenir un bon embaràs, part i, fins i tot, pot contribuir a quedar-se embarassada abans?

Quins dies del cicle d'ovulació soc més fèrtil?

Quines probabilitats de quedar-me embarassada tinc fent la marxa enrere?

Pot una MTS provocar-me infertilitat?

Hi ha alguna manera facilitar de quedar-me embarassada de forma natural?

En quins casos he de demanar ajuda a un professional per aconseguir-ho? Sabríeu respondre a totes aquestes preguntes?

Si la resposta és "no", avui us proposem un programa una mica diferent, en el qual ens dedicarem a posar llum a tots aquests dubtes i a d'altres que són la base d'una bona salut reproductiva i, per descomptat, sexual.

Podem seleccionar els millors embrions? En un futur tindrem embrions a la carta?

Puc saber quines malalties genètiques desenvoluparan els meus futurs fills? Anem cap a un món en el qual tota descendència estarà lliure de malalties?

40 anys després de les primeres inseminacions artificials, a l'estat espanyol, prop del 10% dels bebès que neixen cada any, ja ho fan gràcies a alguna tècnica de reproducció assistida, sigui fecundació in vitro o inseminació artificial, segons la Societat Espanyola de Fertilitat.

Des dels 80, a més, la medicina i la ciència han posat tots els esforços a crear protocols d'estimulació ovàrica més efectius, desenvolupar tècniques de criopreservació d'embrions o fer donacions d'òvuls i espermatozoides. Fins i tot, ja s'està emprant la intel·ligència artificial, per controlar millor l'estimulació ovàrica, oferir diagnòstics més acurats o millorar els criteris de selecció embrionària per augmentar la probabilitat d'implantació i que la gestació arribi a bon terme.

En aquest nou capítol descobrirem com han evolucionat les tècniques de reproducció assistida en els darrers anys, fins a on han arribat i fins a on poden arribar.

El càncer és una de les principals causes de mortalitat als països amb rendes elevades, només per darrere de la cardiopatia isquèmica, l'Alzheimer o els accidents cerebrovasculars.

Però al costat d'aquest augment, és cert que el càncer cada cop es cura més, gràcies, en bona part, al diagnòstic precoç o als avenços terapèutics.

Per tant, cada vegada hi ha més supervivents de càncer que han de començar una nova vida després d'aquest trasbals. Una nova vida, com es diu aquest pòdcast, que implica, per exemple, demanar una hipoteca al banc per comprar un habitatge, consolidar una carrera professional o tenir fills.

Avui parlarem d'aquest darrer escenari des del punt de vista de les dones que han superat un càncer.

És possible quedar-se embarassada després d'haver patit càncer, tenint en compte que els tractaments per superar-lo solen causar infertilitat?

Si algun dia vull ser mare i em detecten un càncer, com puc preservar la meva fertilitat? I després, què? És molt complicat quedar-se embarassada després de la malaltia?

Al capítol d'avui parlem de tot plegat amb dos testimonis que ho han viscut.

Gairebé un 30% de les dones que se sotmeten a un tractament de reproducció assistida per aconseguir ser mares (més enllà dels 40), requereixen una donació d’òvuls. 

D’altra banda, les condicions ambientals, el tabaquisme, l'estrès o la mala alimentació, han empitjorat la qualitat del semen, i per això, cada cop més parelles necessiten recórrer a un donant per complir el somni de ser pares. 

Avui parlem d’aquesta realitat des del punt de vista de les persones donants. 

Per què una persona decideix donar òvuls o esperma? 

Quins requisits calen per ser donant? 

Com és el procés? 

Quina és la compensació econòmica? 

Com s’escull el millor donant per a cada pacient receptora? 

Hi ha un límit perquè una noia o un noi pugui donar gàmetes? 

Què passa si una dona (o el seu futur fill) vol saber qui li ha donat òvuls o esperma?

L’any 1975, les dones espanyoles tenien el seu primer fill als 25 anys i mig. El 2021, aquesta edat va arribar als 32,61 anys (32 anys a Catalunya). A més, cada cop hi ha més mares de 40 anys o més. Aquest retard de la maternitat es pot explicar per motius econòmics, professionals, per la dificultat per trobar parella, per la manca d’educació reproductiva o per l’avenç de les tècniques de reproducció assistida. Quina és l’edat ideal per ser mare? A partir de quina edat cau la fertilitat? És cert que a partir dels 35 cau en picat? Quin percentatge d’èxit tenen les tècniques de reproducció assistida? En parlarem amb dos testimonis i un expert.

Des de sempre, la família s’ha definit com un grup de persones emparentades entre elles que viuen juntes: una mare, un pare i els fills i les filles que naixien d'aquesta relació. Però aquesta composició s'ha anat adaptant als canvis socials, legislatius i també a l'avenç de les tècniques de reproducció assistida. En aquest capítol d’'Una nova vida' parlarem d’aquesta nova realitat amb els testimonis de dues mares lesbianes, una mare monoparental i un pare trans a qui els fills van conèixer com a mare. Com va ser el procés per tenir fills en una família no normativa? Encara hi ha estigma social?