Aquesta és la primera pregunta que es fan les parelles quan reben la notícia: “amb molta probabilitat, mai no podreu tenir fills de manera natural”. 

Per què a mi? 

Després arriben els sentiments de culpa, potser per haver retardat el moment de portar una criatura al món, potser per motius professionals, econòmics… I a continuació, arriba la culpa per no poder donar fills a la parella, i la caiguda de l’autoestima. Això pot anar seguit d’un fort estrès, ansietat i, en molts -nombrosos- casos, depressió. Per no parlar del cost econòmic dels tractaments de reproducció assistida. 

La depressió per infertilitat afecta el 40 % dels pacients amb problemes reproductius, segons diversos estudis esmentats per la SEF, la Societat Espanyola de Fertilitat. Davant aquesta xifra, la SEF considera indispensable incloure l’ajuda psicològica a qualsevol parella que iniciï un procés de reproducció assistida.  

Quan es considera que una persona pateix infertilitat? Com es viu des de dintre aquest procés d’intentar tenir un fill i no aconseguir-ho, potser, en anys? De quina manera es poden minimitzar els efectes psicològics d’aquest procés? 

Avui parlem de tot plegat amb una psicòloga especialitzada en infertilitat i el testimoni d'una dona que fa tres anys que intenta ser mare.