La pel·lícula Águilas de El Cairo arriba en un moment especialment oportú. Retrata l’autoritarisme de l’Egipte actual i ho fa de manera intel·ligent, utilitzant l’humor com a recurs.

Protagonitzada per Fares Fares, resulta interessant perquè, d’una banda, aconsegueix connectar amb l’espectador: el veiem preocupar-se pel seu fill i mostrar una faceta més humana. De l’altra, el fet que enganyi constantment les dones fa que mantinguem una certa distància amb ell. Tot plegat ens deixa clar que es tracta d’un home poderós i ambigu.

Hi ha un moment concret que m’ha semblat especialment revelador. El protagonista, George Fahmy, és un actor molt reconegut a Egipte. En una escena, un personatge li demana que repeteixi una interpretació. Fahmy respon indignat, preguntant com s’atreveix a dir-li que ho està fent malament. L’altre personatge li replica que el que acaba de veure és, simplement, una mala actuació, i que el fet d’haver fet altres pel·lícules no garanteix que aquesta vegada ho faci bé. És una escena que qüestiona directament el pes del prestigi i de l’èxit.

La pel·lícula també apunta a la posició limitada de les dones dins d’aquest entorn de poder. En molts casos, apareixen definides sobretot com a esposes d’homes influents. Entre elles destaca el personatge de Rula, que inicialment es presenta com una dona forta i amb caràcter. Tanmateix, sorprèn com aquesta força es dilueix quan inicia una relació amb el protagonista, cosa que reforça la idea del paper restringit que sovint tenen les dones en determinats contextos.

El director Tarik Saleh construeix una pel·lícula que combina registres diversos: en alguns moments és divertida, en d’altres retrata situacions quotidianes, i també incorpora elements de thriller i fins i tot un cert to romàntic. Tot això situat en escenaris luxosos i poc habituals en el cinema que acostumem a veure sobre aquesta realitat.

Águilas de El Cairo es pot veure als cinemes a partir del 3 de març.