Hola, sóc la doctora Anna Sant Salvador, metgessa especialista en son a la Clínica del Remei. Us informem que hem obert una nova Unitat del son a la Clínica del Remei.
A la nostra unitat oferim una valoració integral de qualsevol trastorn del son i del descans nocturn. Atenem persones amb insomni, dificultats per agafar el son o per mantenir-lo, despertares nocturns freqüents, roncs, pauses respiratòries durant la nit, moviments excessius mentre dormen, o que es llevin cansades, amb mal de cap o amb sensació de no haver descansat. Qualsevol queixa relacionada amb el son és motiu de consulta i valoració a la nostra unitat.
Comptem amb un equip mèdic multidisciplinar i altament especialitzat que realitza una avaluació exhaustiva de cada pacient per dur a terme un diagnòstic diferencial rigorós, basat en l’evidència científica. Disposem de proves diagnòstiques completes i innovadores que ens permeten identificar amb precisió els trastorns del son i oferir un tractament personalitzat i dirigit, evitant solucions genèriques i, sempre que sigui possible, reduint la necessitat de prescripció farmacològica.
Poden ser derivades a la nostra unitat totes aquelles persones que presentin alteracions del son o del descans nocturn, tanmateix, és important que des de qualsevol especialitat mèdica es pregunti de manera sistemàtica pel descans dels pacients, ja que avui dia disposem d’una àmplia evidència científica que demostra que un son de mala qualitat o insuficient s’associa amb nombroses patologies: cardiovasculars, metabòliques, endocrinològiques, immunològiques, així com alteracions de la memòria, de l’estat d’ànim i del rendiment cognitiu.
Per aquest motiu, la detecció precoç i el tractament adequat dels trastorns del son contribueixen de manera significativa a millorar l’evolució d’aquestes patologies i l’estat de salut general de les persones.
A la nostra unitat estem en constant actualització, incorporant els darrers avenços científics i tecnològics, i participant activament en activitats de recerca clínica i formació continuada, amb l’objectiu d’oferir una atenció innovadora, de qualitat i centrada en el pacient.
És fonamental ser conscients de la importància del son en la nostra salut. Davant de qualsevol sospita de trastorn del son o de mala qualitat del descans nocturn, us animem a consultar una unitat especialitzada per rebre una avaluació adequada.
Si voleu contactar o ser derivats a la nostra Unitat del son, podeu adreçar-vos a la Clínica del Remei i demanar per la unitat. 
Contacta amb nosaltres a clinicaremei.org o al 93 285 00 10.

L’Eduard de Vicente ens presenta la pel·lícula dels Dijous d’imprescindibles del Verdi, una oportunitat única per gaudir de grans clàssics del cinema en una pantalla com cal.

Aquesta setmana no cal buscar excuses d’aniversaris ni altres històries. Podrem gaudir de Los paraguas de Cherburgo (1964), el film que va donar a conèixer Jacques Demy, que només tenia 19 anys quan el va dirigir, i que més endavant signaria títols com Pell de ruc o Indochina. 

El protagonista masculí és l’italià Nino Castelnuovo, que ha participat en pel·lícules com Els germans Rocchio, L’edat de la innocència o El pacient anglès. La banda sonora és obra del gran Michel Legrand, col·laborador habitual de Demy, autor de músiques inoblidables com les d’El verano del 42, amb tres Oscars al seu palmarès. Un altre gran atractiu del film són els seus colors vius i saturats, que el converteixen en una autèntica festa visual.

La pel·lícula explica les dificultats a què ha de fer front una parella tan jove com enamorada en una ciutat de províncies dels anys seixanta.
És un film molt estimat per artistes tan diversos com Isabel Coixet, Paula Ortiz, Sergi Belbel o Laia Costa, que sovint han destacat la importància de la mirada del director i la força de la seva visió creativa. Una mostra clara de com, darrere de cada gran pel·lícula, hi ha una manera única d’explicar històries.

I, per si fos poc, comptarem amb un convidat d’excepció: l’actor i cantant Joan Vázquez, a qui hem vist en espectacles com Rent, Paquito Forever o en recitals dedicats a Sondheim. Considerat el gran crooner català, té un disc magnífic titulat Feeling Good.

La projecció serà a les 20.30 h a la Sala B del Verdi Park, amb presentació, col·loqui i una copeta de vi.

El mes de març arriba carregat d’activitats, amb opcions per a tots els gustos: exposicions, música, xerrades i festes tradicionals.

Cicle Adona't al centre cívic del Coll de Bruguera
El proper 5 de març s’inicia al Centre cívic El Coll - La Bruguera el cicle aDona't, amb programa d’activitats que posa les dones al centre, amb l’objectiu de crear espais de sororitat i compartir idees, coneixements i experiències.

En el marc d’aquest cicle, s’inauguren dues exposicions:

• Fúria, una exposició col·lectiva que es podrà visitar del 5 de març al 5 d’abril. La inauguració serà el dijous 5 de març a les 19 h.
  
  
• Mares, àvies, germanes i amigues, una mostra que ret homenatge plàstic a les dones del barri i que es podrà veure del 5 al 29 de març. Aquesta exposició compta amb la participació d’escoles del barri i està guiada per la Mariona Tolosa Sisteré, celebrant figures com mares, àvies, germanes, mestres o veïnes, transformant-les en color i textura.

A més, el cicle Adonat inclou activitats diverses:

• Iniciació a la boxa feminista, dissabte 7 de març a les 11 h.
  
  
• Collçotada popular, diumenge 15 de març a partir de les 12 h a la Plaça Laguna Lanao, per reunir veïnes i veïns del barri.
  
  
• Xerrada “La ràbia que ens mobilitza”, dijous 19 de març a les 19 h, sobre la història de l’antiga editorial Brugera, avui centre cívic, commemorant els 40 anys del seu tancament.

Tota la programació i la possibilitat d’inscripció es poden consultar al web del centre cívic.

Les Vespres del dimecres al BAR del Cat

Per als amants de la música, cada dimecres a la tarda se celebren sessions d’improvisació de música tradicional amb Reel, acompanyats de Marcel Casellas i diversos convidats que varien cada setmana. Aquestes sessions creen espectacles únics, amb una última cita al febrer i continuïtat durant tot el mes de març amb diferents associacions d’improvisació.

Festa de Sant Medir a Gràcia

Una altra cita destacada és Sant Medir considerada la festa més dolça de l’any a Gràcia. Durant el matí, les colles recorren els carrers i places del barri fins a la 13 h.
Aquest any, per la peste porcina a Collserola, els participants no es desplaçaran a la parròquia de Sant Medir, sinó que es concentraran a la Parròquia de Sant Joan de Gràcia (Plaça de la Virreina). A les 19:30 h es reprèn la cercavila pel carrer Sant Salvador, carrer Nil Fabra i Gran de Gràcia fins al Pla de Salmerón.

Sant Medir continua sent una de les festivitats més esperades del districte, plena de tradició i dolços.

Balandrau, vent salvatge

Si us plantejàveu anar a esquiar aquests dies, potser canviàreu d’idea després de veure Balandrau, vent salvatge. Fernando Trullols encerta en allargar i aprofundir en l’escena de la tragèdia que va tenir lloc fa 25 anys als Pirineus a causa d’un vent extrem, i ho fa amb un repartiment destacat del panorama català, amb noms com Álvaro Cervantes i Bruna Cusí.

La pel·lícula no aprofundeix excessivament en els personatges, i aquesta contenció funciona: com a espectadors, entenem que la tragèdia ens podria haver passat a qualsevol de nosaltres. En paral·lel, s’hi desenvolupa la trama dels bombers encarregats del rescat. Amb l’elecció de Marc Martínez, el director posa el focus en les dificultats de la professió, no només a nivell organitzatiu, sinó també emocional, ja que sovint són els mateixos bombers els qui han de comunicar les pitjors notícies als familiars.

Com a petit punt feble, sembla que Trullols vulgui transmetre massa missatges alhora i, en alguns moments, els diàlegs dels bombers resulten precipitats i poc naturals. Fins a quin punt una tragèdia, per si sola, pot sostenir tota una pel·lícula?

Sigui com sigui, la producció catalana recrea els fets amb rigor i sensibilitat, i ja es pot veure als cinemes. Així doncs, si aquests dies el vent bufa fort, refugieu-vos a la sala fosca i deixeu que sigui el vent salvatge del Balandrau qui us sacsegi.

La residència

Ja no podem dir que La residència parli d’un futur llunyà. Les llars d’avui ja incorporen assistents de veu com l’Alexa, que a la pel·lícula esdevé l’element central. Tot i això, la construcció de la protagonista resulta una mica impersonal: costa d’entendre com passa d’estar plenament integrada en el sistema a rebel·lar-s’hi només perquè un desconegut li diu quatre coses, i la subtrama del seu fill queda força despenjada.

Més enllà d’aquestes mancances, però, la pel·lícula planteja una pregunta tan inquietant com suggeridora: viuria jo amb una intel·ligència artificial a casa? D’entrada, no estaria gens malament tenir algú que m’organitzés l’agenda o em motivés a complir els meus objectius.
El film també obre un altre debat interessant: qui té raó? La protagonista, que assegura que amb les nostres dades els poderosos acabaran substituint els artistes per màquines més barates, o bé els mateixos poderosos, que defensen que la tecnologia pot potenciar la creativitat artística?

Sorry, Baby

Sorry Baby explica amb gran precisió què significa patir una agressió sexual a nivell emocional. Després dels fets, la vida no es torna completament fosca: continua endavant i, de tant en tant, els records tornen, fins i tot quan han passat anys i ara ets una persona exitosa i aparentment feliç. Eva Victor n’és la protagonista i interpreta l’Agnes, una professora de literatura carismàtica, intel·ligent i, sobretot, profundament bona persona. Hi encaixa a la perfecció el seu gran sentit de l’humor, natural i espontani, amb què afronta el dia a dia. Un humor que també li serveix per amagar la ferida. Com no li hem d’agafar afecte, a l’Agnes? Eva Victor és també la directora, i posa l’accent no tant en els fets en si, sinó en el relat que se’n fa: en la manera com s’expliquen les coses. L’escena més representativa és la de la banyera, quan l’Agnes explica l’agressió a la seva amiga. Un moment d’una sensibilitat i d’una força colpidores. Tot un encert.

Dioni Porta, de la llibreria Obaga, ens presenta Vida de Tolstoi, la biografia de Tolstoi escrita per Andrei Zorin, traduïda per Arnau Barios i publicada per l'editorial Electa.

Aquest llibre ens serveix per donar a conèixer aquesta nova editorial, Eclecta, nascuda l’any 2025, que es defineix a partir de la idea de tria i selecció. Eclecta són les coses escollides: un nom que beu de l’antiga arrel lek, que expressa les idees d’ajuntar, recollir, extreure i unir. És l’acció que s’amaga darrere de mots com elegir, seleccionar, col·lecció, collita o intel·ligència, i també la idea profunda que travessa el cor de paraules com logos i llegir.

Per començar, direm que Vida de Tolstoi és una biografia que trenca amb el tòpic que les grans figures històriques necessiten llibres extensos i monumentals, a l’alçada del mite. Sovint, en l’afany d’explicar-ho tot, es perd la perspectiva, la proporció i la capacitat de destacar els fets i les anàlisis més rellevants, sense por de deixar en segon pla episodis menors.

El llibre combina una estructura cronològica amb una clara voluntat interpretativa, que delimita les diferents etapes i facetes d’un home que va viure les seves passions amb una intensitat extrema. Un orfe ambiciós, un geni casat, un líder solitari, un famós que fuig són els títols dels quatre blocs que articulen aquesta biografia.

Andrei Zorin aconsegueix sintetitzar amb mestria la vida i l’obra de Tolstoi, i posa una atenció especial a situar cadascuna de les seves grans obres —Guerra i pau, Anna Karenina, Resurrecció, La mort d’Ivan Ilitx, La sonata Kreutzer— en relació amb les inquietuds vitals que les van fer possibles. Alhora, analitza com la trama de cada novel·la dialoga amb la vida i el pensament de Tolstoi en cada moment.

Una vida i un pensament marcats per constants com el seu vessant anarquista, cristià i pacifista, i caracteritzats per la radicalitat amb què s’entregava a cada etapa vital. Hi trobem la joventut turbulenta, l’energia desbordant, l’exigència extrema envers l’ofici d’escriure, la dedicació a la pedagogia i l’educació, el seu profund cristianisme —sempre al marge de l’Església ortodoxa—, l’amor pels desfavorits i les tensions contínues amb altres escriptors i amb la seva pròpia família, fruit de la visceralitat del seu pensament i dels seus sentiments.
Una biografia precisa i continguda per retratar un home desmesurat.

El restaurant Alapar (carrer de Lleida, 5) és un projecte molt personal que mira cap al Japó, però amb la Mediterrània corrent per les venes. Tot s’hi fa sense pressa. Només cal observar en Jaume: els ganivets en moviment constant, la precisió impecable a les seves mans, la concentració absoluta i uns talls nets que marquen un ritme gairebé hipnòtic. A la sala, la Vicky, atenta, propera i pendent de cada detall.

Ells són Vicky Maccarone i Jaume Marambio, dos professionals que han construït les seves carreres —com suggereix el nom del restaurant— a la par. A Alapar elaboren propostes que sorprenen per la seva sensibilitat i equilibri, com els montaditos de sashimi de calamar amb panxeta ibèrica, nigiris com el de bonítol amb kizami i miso, o una ostra treballada amb delicadesa i precisió. I per culminar l’experiència, unes postres memorables, com el mochi de xocolata a la brasa amb gelat d’oli d’oliva.

Hola, sóc el Dr. Irigoyen, cap clínic de la Clínica del Remei.
Avui vull parlar-vos del fetge, un dels òrgans que més treballa pel nostre cos i que, sovint, no cuidem prou. El fetge filtra toxines, regula el metabolisme —com ara el dels sucres—, processa els greixos i ens ajuda a mantenir l’energia. Tot i això, acostumem a no prestar-li gaire atenció fins que apareixen els primers símptomes.
Però, i si et diguéssim que existeix una manera senzilla, ràpida i indolora de saber com està el teu fetge? Això és possible gràcies al Fibroscan.
El FibroScan és una prova no invasiva, cada cop més recomanada pels experts en salut, que permet mesurar mitjançant ones el grau de fibrosi i l’acumulació de greix al fetge. D’aquesta manera, podem detectar amb precisió si el fetge comença a patir a causa de l’excés de greix, el consum d’alcohol, el colesterol, l’aparició de diabetis o altres factors de risc.
La prova és molt senzilla: només cal estirar-se, relaxar-se i deixar que un petit dispositiu, semblant a un ecògraf, emeti lleus vibracions sobre el fetge. No hi ha punxades ni molèsties, i tot el procés dura uns 10 minuts.
En acabar, obtenim resultats clars i immediats que ens indiquen si el fetge està inflamat o si el percentatge de greix és massa elevat. Aquesta informació és clau per prevenir problemes greus abans que apareguin complicacions.
Moltes persones es sorprenen en descobrir que el seu fetge pot estar afectat sense haver notat cap símptoma. De fet, el fetge gras és avui una de les malalties hepàtiques més freqüents i sovint passa desapercebuda fins que ja es troba en fases avançades.
Per això, el FibroScan s’ha convertit en una eina fonamental: permet detectar canvis de manera precoç i actuar a temps.
A la Clínica del Remei posem aquesta tecnologia al teu abast perquè, en només 10 minuts i amb una prova indolora, puguis conèixer l’estat real del teu fetge i prendre decisions informades per cuidar la teva salut.
Tant si tens factors de risc com si simplement vols prevenir i cuidar-te, el FibroScan és una opció fàcil, segura i fiable.
Recorda: la salut del teu fetge és essencial pel teu benestar general. Informa’t i descobreix si aquesta prova et pot ajudar.

Eduard de Vicente ens recomana una nova sessió dels Dijous d’Imprescindibles dels Cinemes Verdi, una gran oportunitat per recuperar grans clàssics del cinema a la pantalla gran, al cor de Gràcia

Aprofitant que actualment és en cartellera la nova pel·lícula de Richard Linklater, Nouvelle Vague, un homenatge al mític moviment cinematogràfic nascut a França a finals dels anys cinquanta, el cicle ha decidit recuperar una de les seves obres més emblemàtiques.

Parlem de "Banda aparte" (Bande à part, 1964), dirigida per Jean-Luc Godard. Protagonitzada per la seva musa, Anna Karina, la pel·lícula segueix les aventures de tres joves apassionats per la novel·la negra que acaben planejant un gran atracament. Un film que ret homenatge al cinema negre nord-americà de sèrie B i que conté escenes mítiques que han inspirat generacions de cineastes.

🕣 Hora: 20.15 h 
📍 Lloc: Sala 2 dels Verdi
🎤 Amb presentació, col·loqui i una copeta de vi

La recomanació de la setmana del Dioni Porta de la Llibreria Obaga és El petit rei, de Jean-François Beauchemin, publicat per l’editorial Gata Maula i traduït per Joan-Lluís Lluís.
Beauchemin és un autor del Quebec que ens ofereix aquí una història petita, íntima i molt especial, en la qual parla de la seva relació amb el seu germà, dos anys més petit. Als tretze anys, al germà se li comença a manifestar una greu malaltia mental i, des d’aleshores, el narrador l’acompanya, a més o menys distància, portant el pes d’una ment complicada i d’una ànima profundament soferta.

És un llibre senzill, de menys de 150 pàgines, amb capítols molt breus, en què ens anem acostant molt a poc a poc a aquesta relació tan especial i tan dolorosa per a l’autor, que viu de prop tot el patiment del seu germà, però també és una novel·la plena de calma i lentitud, de rutines i de natura, de tots aquells elements tan necessaris després de la tempesta.

El germà malalt és un gran lector de poesia, capaç de fer-se les preguntes existencials més profundes en el moment menys esperat. Aquestes tonalitats poètiques i metafísiques són constants al llarg del llibre, barrejades amb la senzillesa del quotidià: els silencis, les plantes, els capvespres, la contemplació en un porxo amb un gos estirat al costat.

L’escriptor, que es declara ateu, també mostra unes inquietuds espirituals que el condueixen a moltes preguntes i sap connectar amb les emocions que li desperten els alts i baixos del seu germà.

El petit rei és un llibre sobre la fragilitat i l’amor, sobre la comprensió i la soledat, sempre present, a punt de treure el cap en qualsevol moment.

El diumenge 22 de febrer, Gràcia donarà el tret de sortida a la celebració de Sant Medir 2026 amb el seu pregó, que enguany arriba carregat de simbolisme. I és que aquest 2026 no és un any qualsevol: el pregó coincideix amb el 75è aniversari de la Federació de Colles de Sant Medir, una efemèride que amplia la festa amb un dia més d’activitats al calendari.

El nom del pregoner o pregonera i del pregonet encara no s’ha fet públic, però ja se sap que serà un acte ple de sorpreses i emoció.

Les celebracions començaran dissabte 21 de febrer amb la Diada de Cultura Popular. A partir de les 11.00 h, la plaça de la Virreina acollirà la Plantada de colles, activitats i tallers. A la tarda, una gran cercavila recorrerà els carrers del barri fins a la plaça de la Vila, on hi haurà lluïments de les colles, i al vespre tindrà lloc un espectacular correfoc en homenatge a totes elles.

L’endemà, diumenge 22 de febrer, arribarà el moment central: el pregó de Sant Medir. 
A partir de les 10.30 h, a la plaça de Trilla, tindrà lloc la Concentració de banderes de les colles i l’Ofrena floral al monument dedicat al sant. 

A les 11.00 h, començarà la cercavila, que recorrerà els principals carrers del barri fins a la plaça de la Vila de Gràcia, on durant tot el matí hi haurà activitats familiars, tallers i el lluïment de l’àliga. I a dos quarts d’una del migdia, des del balcó de la seu del districte, se celebrarà el pregó i el pregonet, un acte que comptarà amb servei d’interpretació en llengua de signes. Recordem que la festa de Sant Medir se celebrarà, com és tradició, dues setmanes després del pregó, el dimarts 3 de març, amb la gran diada de caramels. 

Sant Medir ja escalfa motors i Gràcia, un any més, es prepara per viure la seva festa més dolça.